dimecres, 25 de desembre del 2013

Bon Nadal


...i donarà a llum un fill, i es dirà pel seu nom Jesús, perquè ell salvarà al seu poble dels seus pecats... (Mt.1. 21-23)

diumenge, 22 de desembre del 2013

És Nadal



És Nadal i el tradicional dinar a casa dels avis és a punt de començar. Avançant pel passadís començo a sentir aquella olor a brou acabat de fer que fa que les cames se’n vagin sense voler cap a la cuina, on un munt de cassoles de mides diferents desprenen olors variades i interessants. Amb poques ganes surto de la cuina per ajudar a parar la taula amb un mantell blanc que té brodats els dibuixos típics del Nadal com el grèvol, un trineu, les campanes, etc...

Quan els plats i la coberteria bona ja estan amb una pulcritud digna de restaurant de primera, un assortit de colors apareix en forma d’entremesos salats i gustosos. I és en aquest moment quan l'estomac ja fa acte de presència i s’apodera sense remei de la poca raó que et queda. Amb aquest suculent i temptador aperitiu davant dels morros, has de fer un esforç sobrehumà per esperar el típic familiar despistat que sempre arriba tard i no llançar-se grollerament sobre el menjar quan aquest arriba...Un cop ja hi son tots, obliguem a l'àvia a que segui, ja que es posa nerviosa i comença a fer viatges entre el menjador i la cuina com una cinta transportadora. En els entremesos abunden els salats i els colors grocs, vermell i verd fosc que estan repartits estratègicament com si d’un camp de batalla es tractés. Per a no espatllar aquest gran moment de classe i educació, entre tots ens esforcem per controlar els nostres braços i sentits i d’aquesta manera racionar el consum d’aquest aperitiu deliciós i inoblidable.
Però ara és quan arriba l’estrella de l’espectacle, el brou de Nadal. Les soperes blanques surten a la cuina fumejant vigorosament i desprenent una olor captivadora que col·lapsa el sistema nerviós i et deixa en un estat de catalèpsia total. Un cop el brou és al plat, el primer que fas és reclamar la pilota, una bola feta amb carn picada i les verdures que resten en el bullit, que al trencar-la i barrejar-la amb la sopa adquireix una textura esponjosa combinada amb el sabor del brou que s’imposa sobre cap altre. Surant sobre aquest mar daurat que és el brou hi trobem uns galets enormes que, degut al seu pes, s’han trencat i només en queda una meitat.
Per a menjar aquest brou hi ha tres passos que inevitablement es repeteixen cada any sens falta.: el primer plat de sopa es devora de pur vici, el segon es disfruta, es menja amb calma i parsimònia, gaudint-ne. El tercer plat no te'l pots prendre perquè ja no queda brou, cosa que et produeix una sensació de decepció i melancolia al recordar que el brou de Nadal ja s’ha acabat.

Aquest és un treball escolar del meu fill Ferran Codina de 2004, que cada vegada que el llegeixo en venen els flaires de Nadal.

BON NADAL!!!!


diumenge, 15 de desembre del 2013

Comprant els regals i les joguines per les festes? La visió pediàtrica.


Amb la eufòria de les festes, els pares i familiars es llancem a la compra de les joguines més populars, les més publicitades en televisió. La compra de joguines, regals o qualsevol altre producte, té una vessant ètica, econòmica i social, que és pròpia de cada família.

Amb l'enrenou i la il·lusió del moment en moltes ocasions els pares no comprem les joguines apropiades per a l'edat dels nostres fills. Oblidant els advertiments en les joguines i regals per assegurar-nos que són adients i segures pels nostres infants. 
L'Acadèmia Americana de Pediatria dóna els següents consells sobre la seguretat de les joguines:
  1. Llegeixi les etiquetes d'advertiment amb cura abans de comprar qualsevol article.
  2. Consideri l'edat del nen, els seus interessos i les seves habilitats abans de la compra de joguines.
  3. Busqui joguines amb una construcció ferma i eviti elements amb vores afilades o puntes.
  4. Recordi que l'asfíxia és una de les principals causes de mort relacionada amb joguines. Les peces petites són un risc de ofegament per als nens petits.
  5. Vagi amb compte amb les joguines que poden contenir metalls com a plom o cadmi (les joguines fabricades a Europa tenen prohibit l'ús d'aquests metalls).
  6. No compri als nens menors de 10 anys una joguina que ha de ser connectada a la corrent elèctrica. Als petits compri joguines que funcionen amb piles.
  7. Recordi que joguines amb cordes que tinguin més de 30 cm. de llarg, poden suposar un perill de estrangulació.
  8. Guardi les joguines en un lloc determinat, com una prestatgeria o un bagul de joguines, i mantingui separades les joguines per a nens grans i de les dels petits.
  9. Vagi amb compte amb les piles botó. Si s'ingereixen poden quedar allotjades en l'esòfag i causar lesions greus.
  10. Algunes joguines poden contenir imants d'alta potència, si un nen les ingereix pot sofrir lesions greus.
  11. Després d'obrir els regals, és important llançar a les escombraries ràpidament els embolcalls de plàstic.
En definitiva inspeccioni les joguines amb cura i utilitzant el sentit comú.

diumenge, 8 de desembre del 2013

Sabem gaudir dels esport d’hivern amb seguretat?

L'esquí és un esport emocionant. L'esquí requereix força, resistència i habilitat. L'esquí és ideal per mantenir-se en forma durant els mesos d'hivern. Com a tots els esports cal conèixer i respectar les normes i portar l’equipament adient.

L'esquí és un esport emocionant, però arriscat. Pot haver accidents i lesions. Les lesions més freqüents en l'esquí afecten l'articulació del genoll. Les lesions dels lligaments anterior creuat, lligament a l'interior de l'articulació del genoll, són les més comuns en l'esquí. Intentar esmorteir una caiguda estenen el seus braços pot provocar lesions de l'espatlla com a dislocacions o fractures. Les col·lisions amb arbres i altres esquiadors poden causar commocions cerebrals. Durant una caiguda si la corretja d’un pal d'esquí tira del polze es produeix el conegut com a polze de l'esquiador. Per evitar aquestes lesions, tots els practicants d'esports de neu (esquí alpí, esquí de fons i snowboarders) ha d’utilitzar l’equip adequat i estar sempre al atents dels perills que poden trobar a les pistes.
Si sou un esquiadors novells aquí teniu un quan consells a tenir en compte. Si sou uns esquiadors expert, consells per a recordar i per ensenyar a la canalla. Gaudiu dels esports d’hivern, però amb seguretat.
Com mantenir-se segur en les pistes.
  • Aprendre la tècnica adequada. Els esquiadors novells han de fer classes per aprendre els conceptes bàsics d'equilibri, girar, parar i la prevenció de caigudes.
  • Emfatitzar sobre la importància de l'escalfament previ i els descansos regulars durant un llarg dia d'activitat.
  • Preparar-vos abans de la temporada d'esquí. Per exemple fem bicicleta per augmentar la resistència i la força muscular de les cames.
Regles i codi de conducta dels esquiadors per evitar lesions.
  1. Esquieu en grup perquè puguin ajudar-vos en cas de lesió.
  2. Mantingueu-vos dins dels límits. No sortiu de les pistes marcades fins que tingueu les habilitats i experiència adequades.
  3. Pareu atenció a les senyalitzacions: principiants (verds), intermedis (blaus) i d'experts (negre).
  4. Estigueu pendent de senyals d'advertència.
  5. Apreneu a fer servir de manera segura els remuntadors.
  6. Coneixeu i respecteu els codis per l'esquí segur.
    1. Els esquiadors al davant o sota teu en el camí tenen el dret de pas.
    2. No us atureu al mig d'un camí o en les zones que no es poden veure. Creareu un perill per vosaltres mateixos i per als altres esquiadors.
    3. Per incorporar-se a la pista, mirar cap amunt per veure si hi ha esquiadors baixant i deixar suficient espai abans de incorporar-se.
    4. Feu saber als esquiadors que esteu a punt de passar-los.
      Crideu en veu alta "a l'esquerra" o "a la dreta" perquè tothom pugui estar fora de perill.
Roba i equip
La roba adient per el clima i l’equip en bon estat, són elements bàsics de seguretat i ajuden a reduir el risc de lesions.
  • Esquís i fixacions: Compreu o llogueu esquís que es corresponen al vostre nivell d'habilitat.
  • Les botes ha d'estar ajustades assegureu-vos que estiguin cordats fins al final.
  • Els pals d'esquí han d’adequar-se a l'alçada dels esquiadors.
  • El casc de tots els esquiadors, especialment els nens, s’ha de
    considerar d'ús obligatori per evitar lesions greus al cap. Assegureu-vos que encaixa còmodament.
  • Ulleres i ulleres de sol quan el sol rebota la neu, blanca i brillant, la visibilitat es pot dificultar. Utilitzeu ulleres de sol per protegir-vos dels raigs del sol i millorar la visibilitat a la pista. A més, l'ús d'ulleres són una protecció dels ulls a la neu volant, branques d'arbres i altres perills.
  • Roba i guants. És important mantenir el cos i les mans calent i sec mentre es fa esquí, per tant utilitzeu roba i guants impermeables.


diumenge, 1 de desembre del 2013

Dia mundial de la SIDA, una oportunitat per recordar i reivindicar

El “Max” com moltes altres persones i institucions, s’adhereix al manifest del Dia Mundial de la Sida.
Avui 1 de desembre, com cada any des de 1998, es commemora el Dia Mundial de la Sida. És una bona ocasió per recordar les persones que han perdut la vida a causa de la malaltia i per celebrar els progressos fets per a posar fi a l’epidèmia.
El lema d’aquest any, la vint-i-sisena commemoració del Dia Mundial de la Sida és: “Avançant cap a la meta d’arribar a zero”. Es vol emfatitzar sobre la importància de mantenir els progressos assolits en la prevenció, el diagnòstic precoç, els tractaments i la no-discriminació, que són els pilars fonamentals en la lluita contra la Sida i la clau per avançar cap al repte d’arribar al fi de l’actual epidèmia.
Aquesta commemoració és una nova oportunitat per recordar que encara hi ha noves i velles infeccions, on no s’ha de baixar la guàrdia i que cal continuar treballant en la lluita contra les infeccions.
Encara avui hem de reforçar els missatges sobre l’eficàcia de les mesures de protecció, i alhora, demanar que es continuï treballant en la recerca de tractaments o vacunes que limitin la infecció o eliminin el virus de l’organisme.


diumenge, 24 de novembre del 2013

RESPONSABILITATS DELS PARES DAVANT LA SEVA SEPARACIÓ


La separació dels pares pot produir canvis que els faran sentir malament. És possible que afecti el rendiment escolar del nen, que tingui dificultats per concentrar-se, que és trobi cansat o que necessiti més activitat física. Pot alterar l'alimentació, i que mengi menys o més. Si és petit, pot tornar a comportaments ja superat (fer pipí al llit, xumet...). Els adolescents, poden manifestar molta ràbia contra tot el món adult. El Centre de salut mental infantil i juvenil del maresme nord va editar un document sobre les responsabilitats

És responsabilitat dels pares, pare i mare:
  1. Que els fills pateixin el mínim els efectes que la separació, inevitablement, els produirà.
  2. Informar conjuntament els nens abans que es produeixi la separació; i aclarir que aquesta decisió no té res a veure amb ells sinó que és una conseqüència dels conflictes de la parella.
  3. Parlar-los amb paraules adequades a la seva edat, sense entrar en detalls. La informació ha de ser acordada pels pares.
  4. Preservar i mantenir el respecte cap a la figura paterna o materna, més enllà dels conflictes de parella. Desprestigiar a l’altre, només perjudica el desenvolupament del infant.
  5. Estar presents en els diferents àmbits de la vida del nen o la nena: escola, activitats extraescolars, temps de lleure...Recordar-les en tot moment que els estimen, encara que no estiguin junts.
  6. Acordar les normes bàsiques de funcionament, perquè el nen /a visqui, amb l’un i l’altre, amb normes similars
  7. Pactar el temps que els nens passaran amb el pare i amb la mare i respectar-lo. Cal però que hi hagi la flexibilitat suficient per afavorir les relacions.
  8. Informar de la separació als mestres.
  9. Aconseguir un cert grau de complicitat entre ells pel benestar del nen i el seu correcte desenvolupament físic i psicològic. Ser capaços d’acordar les activitats extraescolars, com celebrar els aniversaris, o anar junts a les reunions de l’escola o a les visites del metge.
Cal evitar:
  1. Els canvis innecessaris. Sempre que sigui possible mantenir les rutines de la vida diària, és millor mantenir l’escola, la casa, els amics...
  2. Les discussions davant dels nens.
  3. Compensar-los amb regals, ni obligar-los a prendre partit per un dels dos.
  4. Un procés legal sempre que sigui possible, i si no ho és, mantenir els fills al marge.
Respectar sempre:
  1. El dret que tenen els fills d’estar i de conviure amb els dos pares.
  2. Les relacions familiars que el nen tenia abans de la separació: avis, tiets, cosins.... I més endavant noves relacions, noves parelles, nous germans ....
  3. Els sentiments que la separació dels pares pot produir: tristor, frustració, ràbia, etc...


diumenge, 17 de novembre del 2013

La vitamina C no cura el refredat, perdoneu però algú ho havia de dir


El refredat comú és una causa molt freqüent de visites al metge i d'absentisme laboral i escolar. Hi ha més de 200 virus que poden causar refredat comú. Els símptomes dels refredats són secreció nasal , congestió , esternuts , mal de coll , tos , i de vegades mal de cap, febre i els ulls vermells.

Els sucs de taronja són un remei casolà molt estès per a guarir els refredats. No obstant això, un estudi ha revelat que la vitamina C poc pot fer per prevenir el refredat o per alleujar els seus símptomes. Les conclusions d’aquest estudi revelen que la ingesta de vitamina C no redueix el risc de la majoria de les persones de constipar-se. Així mateix, tampoc millora els molests símptomes ni disminueix els dies de convalescència.
Què la vitamina C no curi el refredat no vol dir que no tingui propietats, beneficis i funcions molt importants per la nostre salut, com:
  • La vitamina C es necessària per la síntesis de col·lagen (component estructural de los vasos sanguinis, tendons, lligaments i ossos).
  • La vitamina C es necessària per la síntesis de la carnitina, important per la producció d’energia dintre de les cèl·lules.
  • La vitamina C també es important en la síntesis de noradrenalina, essencials pel funcionament del cervell.
  • Prevé malalties degeneratives como el càncer i Alzheimer.
  • Prevé l’aparició de malalties cardiovasculars
  • La vitamina C es necessària per la salut de la nostra pell, facilita la cicatrització de les ferides i evita el envelliment prematur.
  • Facilita la absorció d’altres vitamines i nutrients essencials
Hi ha una quantitat diària recomanada per cada vitamina, també per la vitamina C. Els requeriments van augment amb la edat, així els lactants precisarien d'una quantitat diària de 15 mg i els adolescents i adults al voltant de 100 mg. Alguns aliments són rics en vitamina C com el kiwi que té 99 mg de Vitamina C per cada 100 g, el pebrot vermell 225 mg, el pebrot verd 120 mg, la col 100, la llimona 80 mg, coliflor 70 mg, fresa 60 mg, espinacs 60 mg, el suc de taronja 56 mg, la taronja 50 mg, el tomàquet 13 mg.
L’escorbut, que es produeix per dèficit de vitamina C, causa debilitat general, anèmia, gingivitis i hemorràgies cutànies.

La vitamina C, tot i que no cura el refredat, es un aliment imprescindible dintre de l’alimentació del nois i noies.

diumenge, 10 de novembre del 2013

Malalties eradicades o amagades?


El festival Sónar celebreat a Barcelona els dies 13 a 16 de juny d'aquest 2013 va tenir un convidat inexperat, el virus del xarampió. “29 persones afectades a Catalunya per un brot de xarampió iniciat al Sónar” (http://cort.as/6ex2). La majoria dels afectats eren adults entre 20 a 40 anys no estaven vacunats del virus. El xarampió es una malaltia molt contagiosa que es considera eradicada de Catalunya des de l'any 2000. Des de llavors s'han produit diferents brots, un al 2006 que va afectat prop de 400 persones, altre al 2010 amb 300 persones afectades, el del festival Sónar es el darrer per ara.

"La ONU confirma el primer brote de polio en Siria en 14 años y alerta del riesgo de contagio” (http://cort.as/6ex8) Els genets de l'Apocalisi s'han fet presents a Síria, la guerra, la fam, la mort i la pesta (la polio). La poliomielitis és una malaltia incurable, molt contagiosa i que també es considerava eradicada. La canalla és especialment vulnerable. La malaltia inflama i destrueix la musculatura. Quan la malaltia arriba a la musculatura pulmonar el pacient no pot respirar i cal confinar-lo en un pulmó d'acer. La debilitat muscular del pacient era tant gran, que li impossibilitava ni tant sol respirar. La maquina mantenia present la respiració. La foto que acompanya el text es prou il·lustrativa del que significava la polio a la primera part del segle XX, abans de la era vacunal. La foto es en blanc i negre i confiem en no disposar mai de la desgraciada oportunitat de poder fer noves fotografies.
Un pitbull ha causat el segon brot de ràbia en Espanya des de 1966” (http://cort.as/4K5X), any en que aquesta malaltia es va considerar eradicada (només hi havia un altre brot en Màlaga en 1975). La ràbia es una malaltia que ataca al sistema nerviós i que pot ser mortal. La notificació d’aquest cas ha constituït una alerta de salut pública i s’ha declarat el nivell 1 d’alerta d’acord amb el “Pla de contingència per al control de la ràbia en animals domèstics a Espanya”, que ha afectat cinc àrees de restricció en el territori de Catalunya (Banyoles, Piera, Porqueres, Montcada i Reixac i districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona). El nivell 1 d’alerta es mantindrà fins a principis del mes de desembre.

Aquestes tres noticies d'aquest mateix any posen de manifests que no podem relaxar-nos amb els programes de vacunació humanes o animals. Es pot tenir la falsa impressió que les epidèmies de les malalties infeccioses són cosa del passat o del tercer mon. Pensar que vivim amb la seguretat del primer mon. Però no es així.
En el seu dia una coordinada campanya de vacunació mundial contra la verola va fer desaparèixer la malaltia de planeta. Altres malalties com el xarampió o la polio es considerem eradicades de Catalunya, no hi ha casos autòctons, però com veiem si que pot haver importats. En mon s'ha tornat tant petit que una alerta sanitària en qualsevol part del mon ha de ser considerada.

Assegureu-vos que el vostres fills o filles tenen la protecció vacunal adequada

diumenge, 3 de novembre del 2013

Li heu doneu paga al vostre fill?

Hi ha un munt de pares que donen als seus infants una paga. Argumenten que els ajuda a aprendre sobre els diners, i les comença a ensenyar sobre la responsabilitat i el valor de les coses. També pot ser un bon argument davant de les demandes freqüents de llaminadures i/o joguines. Si tenen els seus propis diners, es pot ensenyar als nens sobre les compres que val la pena i las que no.
Però altres pensen que no s’ha de confondre la diferencia entre el valor i el cost de les coses. Pensen que donant una paga als nens més que educar sobre la gestió assenyada dels diners, estan abocant als fills a posar preu a les coses.

Una família es diferent a altre. Cada nen és diferent, i cada família té diferents idees i valors sobre els diners, i com gestionar-los. I està be que així sigui. Aquí teniu una magnifica oportunitat per prendre un camí o un altre segon el vostre parer com a pares. De totes dues direccions trobareu defensors i detractors, arguments a favor i en contra.
Si decidiu que donareu una paga, hi ha alguns temes a reflexionar.

Quan començar? Això dependrà molt del nen o nena i del sentit que vulgui donar-li a la paga. Al començament de la secundària els nostres fills són més independents. Ja van al “Insti”. Ja em tingut prou anys per donar lliçons sobre els diners i com s’han utilitzar. Pot ser el moment.

Quant s’ha de donar. En alguns suggereixen donar de 50 centaus a un dòlar per cada any d'edat . Si fem un canvi favorable als interessos dels nostres fills, mig a un euro per any d’edat. Però en realitat , no hi ha cap quantitat “correcta ". Una vegada més, vostè decideix.

Hauria d'estar vinculada a les tasques domèstiques o els resultats acadèmics? Està bo que aprenguin el concepte de que els diners s’han de guanyar, i no val només parar la mà. Però tampoc volem pagar-los per fer una feina que han de fer com a membres de la família, de manera que moltes famílies no els agrada pagar per les tasques domèstiques .
Si vol vincular d'alguna manera la paga a les tasques, pot pagar per cada tasca extra acabada, o simplement pagar una quantitat i esperar que dugui a terme aquelles tasques.

Tenim la feina feta ?
Vostè ho ha de decidir tot per avançat. Com la majoria de les qüestions de la criança dels fills , no hi ha res determinat. Vostè decideix quina mena de educació, sobre els diners o sobre altres coses, vol transmetre al seus infants. Ha ensenyar com han d’ajudar a casa i com augmentaran les seves responsabilitats amb la edat. Explicar com ser part d'una família significa certes responsabilitats i fer feines. Vostè ha de saber reconèixer i reforçar la feina feta. Vostè abans de pensar en la paga ha de haver ensenyat al seu infant el significat de conceptes com els diners i el valor i el preu de les coses.
Així quan el seu fill de 8, o de 10 o de 12 anys d'edat, li demani una paga, vostè sabrà què dir .


diumenge, 27 d’octubre del 2013

Ha d’anar el meu fill a l’enterrament de l'avi?


No hi ha una resposta única i fàcil a aquesta pregunta. Abans la mort era una part de la vida quotidiana, les persones morien a casa, envoltats dels seus parents, adults i nens. Tots ploraven i es consolaven mútuament. Avui la majoria de les persones moren als hospitals on reben les atencions sanitàries que precisen, però separats dels seus familiars. Això allunya el concepte de la mort dels nens. Aprofitar dates senyalades, com el dia de tots Sants i darrerament també Halloween o les oportunitats de la vida diària, les estacions, la caiguda de les fulles, el creixement de les flors... es una bona ocasió per a parlar de la mort als nens.

I com ho expliquem?
La mort es pot explicar millor als nens parlant de l’absència de les funcions vitals conegudes: explicant com quan les persones moren ja no respiren, no mengen, no senten, no parlen, no es mouen. Quan els gossos moren ja no borden, no corren..., les flors mortes no creixen. La mort es un fet universal, tothom ha de morir, i irreversible, ningú hi torna, i així ha de ser explicat als nens. Els més petits podem tenir dificultat per entendre aquest conceptes. Utilitzar símils com l’avi està dormin o està de viatge, pot ser una confusió pel nens, i fer que el nen pensi que pel seu aniversari l'avi despertarà o tornarà del viatge. O encara pitjor, pot tenir pànic a anar al llit per si li passa el mateix que a l‘avi. Es un repte emocional comunicar a un nen petit la mort d’una persona pròxima. Per parlar amb els infants d’aquests i altres temes, sempre el mateix consell, ser honestos, sincers i feu servir paraules a l’abast del nen o nena.

Han d’assistir al tanatori, a l'enterrament i als funerals?Es normal estar preocupat de com podríem impactar certes experiències als nostres infants, pensant com ens impactem a nosaltres aquests tipus de situacions. Els funerals compleixen una funció important. Ajuden a acceptar la realitat de la mort, en companyia dels amics i familiars. Si el nen és prou gran com per comprendre i vol participar, incloure pot ajudar-li. Si un nen ha d’assistir a un funeral, ha d'estar preparat del que va a veure i escoltar abans, durant i després dels rituals. No s'ha d'obligar a cap nen, ni fer-lo sentir culpable si no desitja assistir al funeral.

A quina edat poden participar els nens en els ritus funeraris ?No hi ha una edat millor que una altra per a participar als ritus funeraris, depèn de cada nen, però, a partir dels 6 anys els nens poden participar plenament en qualsevol ritual. Cal explicar amb detall al nen el que va a veure, que trobarà. Si no ho expliquem detalladament que es trobarà si podrien impactar-les. Les explicacions han de ser completes, senzilles i adaptades a l'edat, per facilitar que el nen anticipi el que va a veure. Explicar els comentaris que sentirà i les reaccions emocionals que veurà. Com les persones poden estar tristes, serioses, plorar i semblar diferents a altres vegades.
Hem d’estar sempre al costal del nen durant tot el funeral i evitar que es quedi sol. Si no podem estar pel nen es millor deixar-lo amb altres adults, els tiets o els avis, perquè es trobi sempre acompanyat.

Han de veure els nens als morts ?En algunes cultures la mort es més present que en altres i està assumit que els nens la veuen des del principi. Però, els nens han de veure els morts? És això bo? Depèn de les edats o d'altres factors? Si assistir als ritual funeraris, amb les condicions adequades, pot ajudar als infants no tinc gens clar l’ajut que poden tenir de veure els morts. Més enllà dels 10 - 12 anys seria l’edat que aconsellaríem per assistir a aquesta part del ritual. Hem d’explicar molt clarament que hi trobaran, com serà el lloc, que el difunt estarà en una caixa, si la caixa estarà oberta i tancada, quina roba portarà, si està prim, demacrat o maquillat i el perquè de tot plegat.

Es bo enviar els nens a un altre lloc durant els funerals?
Mantenir allunyats als nens pot ser també una manera d'evitar parlar sobre la mort amb ells . Fins als nens petits que no entenen el significat ple de la mort, s'adonen que alguna cosa seriosa està passant. Enviar-los lluny de casa pot augmentar les seves pors. Seguir amb les seves rutines disminueix les inquietuds que poden sentir els nens. D'altra banda, aquesta sobreprotecció pot ser una dificultat per a que puguin mostrar les pròpies inquietuds i necessitats. Els nens han de saber i veure que estem tristos per la mort d’un persona. Però hem de donar-les la llibertat d'afrontar les seves preocupacions i necessitats amb el ritme i forma que els decideixen.