Una “processó” molt irritant. A les processons d’erugues ni apropar-se, ni tocar-les!!!

Cap el final de l’hivern i el començament de la primavera si feu un passeig pel bosc us podeu trobar amb unes erugues que es mouen unes enganxades amb altres fent una mena de “processó”, per aquesta raó, la Thaumetopoea pityocampa es coneix popularment com la Processionària del pi.

L'eruga de la processionària ha desenvolupat unes espícules irritants, com a mecanisme de defensa contra els seus predadors, que també afecten als humans. Les espícules de l’eruga provoquen faves vermells amb molt de picor, unes lesions cutànies similars a la urticària si el contacte és amb la pell, que és el més habitual. Si les espícules entren en contacte amb els ulls provocarà una irritació de la conjuntiva amb llagrimeig, envermelliment i inflor dels ulls. Rarament els infants poden presentar una afectació de les vies aèries, amb dificultat per a respirar.

S’ha d’evitar el contacte amb la Processionària, ni apropar-se, ni tocar-les!!!

·         Si trobeu processons d'erugues: allunyeu els infants, no tocar-les ni escombrar-les per evitar que s'aixequen les espícules irritants.

·         Eviteu recollir pinyes, llenya... de les pinedes infestades.

·         Eviteu remoure la terra en pinedes o tocar els nius de les erugues

Quan feu sortides al camp si el vostre infant ha estat en contacte amb una eruga de la processionària, renteu amb aigua la zona sense fregar. Poden ser necessaris fàrmacs antihistamínics per a controlar els símptomes.

 

Com de trasbalsats estan els infants amb les imatges de la guerra d’Ucraïna?

Les imatges de la guerra d’Ucraïna ens està trasbalsant a tots, especialment quan veiem infants. Em fa mal veure el patiment dels nens i les nenes d’Ucraïna. El meu desig és que aquests nens i nenes ucraïnesos deixen de patir la angoixa i la por de estar a casa o haver de fugir sota el soroll de les armes.

 I els infants de casa nostra com estan?

La guerra està a 4.000 km, però els mitjans de comunicació mostren cada dia, de vegades quasi en directe, imatges de cases derruïdes, destrosses pels impactes de projectils, trets pels carrers de la ciutat..., si aquestes imatges son difícils d’assimilar pels adults, imagineu quan difícil ho han de ser pels infants!

Amargar-lo pot ser una opció en els infants més petits, però els més grans fàcilment acabaran veien les imatges en alguna pantalla o escoltaran algú parlant-ne. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible.

Consells per a parlar amb els infants de les imatges de violència que apareixen en els mitjans de comunicació:

Com a pares

• Conteu el què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu
  desenvolupament cognitiu, el que estan veien i escoltant. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar dificulten a fer el relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
• Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o de violència explicita.
  
• Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits geogràfics (on està passat) i temporals (quan està passant) dels fets. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los que han de fer i com actuar en situacions de risc i com demanar ajut.
• Assenyaleu els aspectes positius. Dintre de qualsevol tragèdia sempre hi ha comportaments exemplars, gent que rescata, gent que cuida, gent que cura... ensenyeu als infants a trobar aquests comportament i aquestes persones.

Com a població

•  Normes de protecció: Hem d’exigir a les autoritats del nostre país què assegurin el respecte escrupolós de l’horari de protecció infantil per part dels mitjans de comunicació.
• Ètica professional: Hem de reclamar als mitjans de comunicació que escullin professionalment quines imatges han d’il·lustrar les informacions i quan s’han d’emetre.

 

Hem de reivindicar en tot moment, i ara encara més, el dret dels nens i les nenes a créixer en un entorn segur i protegit en el sentit més ampli d’aquestes paraules.