Veus un 3 , un 5 , un 6 i un 12 !!!!!

El daltonisme, a ceguera dels colors?

Quan era un estudiant de batxillerat uns companys invidents, cecs des del naixement, em van reptar a explicar-les el color vermell. No vaig saber dir que era el vermell a dues persones que mai havien vist. Un dels s'imaginava els colors relacionar-los amb alguns fenòmens físics; el color vermell era la calor, el negre el fred, el blau l'aire....L'altre, molt aficionat a la musica deia que el color vermell era el rock amb  roll , el color groc la música clàssica de Beethoven, el color blau el jazz...

Així baix aprendre que els colors són un concepte abstracte. L'aprenentatge dels colors és una petita aventura pels infants. Entre els 18 i 24 mesos els infants  son capaços de reconèixer els colors bàsics, però no controlen definitivament els colors fins als 3 anys.  Una roda de colors es una bona eina per a jugar i aprendre a aquesta edat. (http://cort.as/PSju)

Alguns infants (8 de cada 100 nens, però menys 1 de cada 100 nenes) pateixen un trastorn de la visió que és coneix com a daltonisme. La forma més habitual del daltonisme és la dificultat de discriminació entre el verd, el blau i el vermell. Els nens neixen amb daltonisme, tot i que el diagnòstic pot trigar a fer-se perquè els nens amb daltonisme  fan un desenvolupament normal i no tenen cap limitació en la vida adulta.

Si no veieu un 3 , un 5 , un 6 i un 12  en aquestes làmines de Ishiara pot ser cal una visita.

Mickey ha agafat el xarampió

El Centre pel Control de Malalties diu que fins al moment el brot de xarampió de Disneyland ha afectat a 125 casos (la xifra augmenta cada dia) en set estats dels Estats Units. Almenys 10 casos de xarampió han estats confirmats a la regió Lanaudière de Canada, que poden estar vinculats amb el brot de xarampió en el parc temàtic de Califòrnia. També semblen estar relacionats alguns casos apareguts a Mèxic. Un treballador del parc que estava en fase d’incubació de la malaltia és el focus inicial d’aquest  brot de la malaltia. Aquesta ràpida disseminació se explica per la baixa cobertura vacunal als Estat Units.

El xarampió és una malaltia que es transmet per via respiratòria i és altament infecciosa. Abans de la introducció de les vacunes contra el xarampió, el virus del xarampió infectava el 95%-98% dels infants abans dels 18 anys d'edat.
El xarampió té un període d'incubació de 8-12 dies, després comença un augment de la febre (39C-40.5C) junt a tos, mucositat i conjuntivitis. Els símptomes s'intensifiquen durant els 2-4 dies abans de la sortida de les taques. Les taques que s’observen primer a la cara i el coll, apareixen com plaques vermelles. La febre pot persistir 2-3 dies després de sortir les taques. 

El xarampió és una causa important de complicacions greus i mort. Pot produir complicacions respiratòries, gastrointestinals, neurològiques, oculars  o altres. Fa por, perquè 1 de cada 20 persones amb xarampió farà una pneumònia, 1 en 1000 una encefalitis, que és una inflamació del cervell que pot provocar convulsions i dany cerebral i 1 o 2 de cada 1000 malalts de xarampió morirà.
Fa cent anys la mortalitat del xarampió era de 30 a 40 morts per cada 1.000 casos. En els països desenvolupats les morts per xarampió han disminuït en relació amb el desenvolupament econòmic, la millora de la nutrició, i el tractament per a la pneumònia secundària. Als països en desenvolupament a l'any 2000 uns 770.000 nens van morir de xarampió. 

La vacunació contra el xarampió és una de les intervencions sanitàries més eficaces i més rendibles. Els riscs de les vacunacions són baixos. En el cas de la vacuna del xarampió, que s’administra conjuntament amb la vacunes contra la rubèola i les galteres, els més comuns són febre, dolor a les articulacions, taques o ganglis inflamats que desapareixeran ràpidament. Els efectes secundaris més greus, com a convulsions o sagnat per la disminució del nombre de plaquetes, apareixen molt rarament.

Després de mes de quaranta anys de l’aparició de les vacunes, després de la desaparició per efecte de la vacuna d'una malaltia tant terrible com la verola, després de la disminució fins a la pràctica desaparició en els països desenvolupats de malalties com la polimielitis, la difteria o el propi xarampió encara ara s’ha de justificar el seu ús. 
La eradicació del xarampió seria una gran fita de la salut pública i la vacuna és la principal arma de la que disposem per aquest fi.

El paracetamol no cura la febre

La grip està en plena fase epidèmica, aquesta setmana ha augmentat més d'un 40% respecte a la setmana passada. A més a més al hivern moltes de les malalties que pateixen els infants  causen febre. 

Es fàcil que aquests dies els petits de la casa tinguin febre. La majoria dels pares saben que quan el seus fills estan amb febre si li donen una mica de paracetamol la febre baixa. Però, també saben, que probablement a les 4 hores, la febre pot tornar a pujar. 

Durant aquesta temporada de fred, cada dia veiem a la consulta molts nens amb febre amb pares preocupats per aquesta situació. De vegades després de la visita al pediatra, la resposta és aneu a casa, i doneu-li paracetamol. 

L'objectiu de donar paracetamol a un nen amb febre no es "curar" la febre, sinó que és eliminar algunes de les molèsties associades a la febre. Recordeu que la febre no és una malaltia. La febre és sempre el símptoma de una malaltia. Donem el paracetamol per alleujar els símptomes, no per fer que la malaltia desaparegui.

La febre es el mecanisme de defensa del nostre organisme davant de les infeccions. El paracetamol es el fàrmac que ens ajuda a seguir lluitant contra la malaltia evitant les molèsties que la febre porta associades. 

Mentre els infants estan bé (de bon humor, amb una hidratació adequada, i no hi ha altres símptomes associats d'interès), no hi ha necessitat d’altre cosa que donar una altra dosi de paracetamol, si se troben incòmodes. Aquestes normes no són aplicables als lactants menors de 3 mesos, que ha de ser valorat sempre que presenten febre.

Però si empitjora l’estat general, el nen està decaigut, endormiscat o molt irritable, si es queixa de mal de cap intens i vomita varies vegades, si el nen respira amb dificultat, han aparegut taques vermelles en la pell que no desapareixen al pressionar o ha tingut per primer cop una convulsió hauria de consultar a urgències. 

Recordeu alguns consells de seguretat:

1. Assegureu-vos de mantenir els medicaments fora de l'abast dels nens 
2. Donar paracetamol  cada 4-6 hores, no més de 5 dosis en 24 hores. 
3. La dosi de paracetamol depèn del pes del seu fill, no la seva edat.
4. Sempre utilitzeu la xeringa o la cullera que va amb la caixa del paracetamol per administrar el medicament, no amb una cullera de cuina.
5. Si hi ha diferents cuidadors comunicar-se entre altres ells sobre quina es la dosi i quan l’ha de prendre per no donar massa medicament. 

Que la grip us respecti !!!!

Amb el fret, refredats

És una relació que tothom dóna per certa. La realitat és que els refredats estan produits per virus amb noms tant peculiars com rinovirus o influenza. Hi ha un centenar de virus que poden produir un refredat. És cert, però, que a l'hivern l'aire fred i sec produeix uns canvis a les mucoses que afavoreixen la infecció pels virus rsponsables de causar refredats. L'hivern es un factor afavaridor però no és la causa dels quadres catarrals.

Aquesta setmana sembla que tindrem els dies més freds de l'any. És el moment de recordar alguns consells per a protegir-se del fred:

1. És preferible portar varies capes de roba, perquè ajuden a mantenir el calor dins.
2. Els guants i els barrets són més necesaris quan més petit és l'infant.
3. Si el seu nen sua és que porta massa roba. La transpiració li farà perdre calor.
4. Torni rapidament a casa si el nen tremola o es mulla.
5. Quan arribi a casa tregui-li la roba freda o mullada.
6. Doni a l'infant una beguda calenta (llet, cacau) al arribar a casa.
7. Mantingui la casa calenta entre 20 i 22 graus i amb una humitat adient entre 30 i 50%.