dimarts, 10 de juliol de 2018

L'ofegament és un perill real i evitable


L’ofegament en platges i piscines és un problema que reapareix cada estiu. L'any 2017, 44 persones, infants i adults, van morir ofegats a Catalunya, 14 més que l’any 2016.


Hem de gaudir de l'aigua, però al mateix temps actuar amb prudència. La majoria dels ofegaments que tenen com a víctimes a infants menors de 4 anys es produeixen perquè no hi havia una vigilància adequada en piscines, al mar o en banyeres. Molta gent no s'adona que l'ofegament pot ser molt silenciós i que els infants més petits es poden ofegar en tant sol 2,5 cm d‘aigua. Perquè sigui eficaç la vigilància prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent, i almenys un adult per cada dos infants, i un adult per cada bebè.

Algunes normes de seguretat per evitar els ofegaments que ens recorda l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):
1.     Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.
2.     Mai els deixeu sols, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un instant prop de piscines, banyeres o a la platja. Si està banyant el seu infant petit i necessita obrir la porta, apagar el cafè, contestar una trucada, etc., carregui’l a sobre (millor refredat que ofegat). La majoria dels infants que s'ofeguen en piscines familiars, l’adult que els vigilava els va perdre de vista durant menys de cinc minuts.
3.     No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit.
4.     Si teniu una piscina al domicili, envolti-la d'una tanca adequada.
5.     Ensenyeu les regles importants de seguretat i respecteu-les en tot moment:
a.    Assegureu-vos que els infants nedin sempre sota la supervisió dels adults. Ensenyeu-los que no han de nedar estant sols. Fins i tot un nedador experimentat pot tenir algun problema.
b.    Obeïu els consells de seguretat presents a les platges. Ensenyeu el codi de les banderes. El  color de les banderes a les platges ens ajuda a planificar els banys amb seguretat. La bandera de color verd significa que el bany està permès, que les condicions per banyar-se (natació i busseig) són bones. La bandera de color groc significa que cal tenir precaució a l'hora de banyar-se, les condicions del mar són dures, de forma que els nedadors han de tenir molta cura. La bandera de color vermell significa que el bany està prohibit per a tothom. 
c.     Ensenyeu als infants i adolescents que no saltin o es capbussin en aigües que no coneguin. No permeteu que els infants s’empenyin els uns als altres o juguin a ofegar-se mentre estan nedant.
d.    Feu entendre als adolescents la relació que hi ha entre els ofegaments, amb la ingestió d'alcohol o drogues
6.     Mantingueu els cables elèctrics lluny de les piscines per evitar descàrregues elèctriques.
7.     Tots els pares haurien d'aprendre i ensenyar als seus fills grans a realitzar maniobres de reanimaciócardiopulmonar bàsica.

L’objectiu és que cap infant, ni cap adult, pateixi un ofegament i per això és important respectar els senyals de seguretat i les indicacions dels socorristes, i que hi poseu en pràctica l’ABC de normes de seguretat a l’aigua:
A: Adults vigilants sempre als infants. Recordeu que perquè sigui eficaç la vigilància dels infants prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent.
B: Barreres per tancar les piscines. Els infants s'han de vigilar ininterrompudament però hem de tenir les mesures preventives necessàries per evitar qualsevol accident.
C: Classes de natació. Ensenyar a nedar és la millor i més efectiva mesura preventiva davant dels ofegaments. Millor prevenir que curar.

Trobeu més informació visualitzant  els consells que el Dr. Pou explica en el vídeo de Faros (portal d'informació per a pares de l’Hospital Sant Joan de Deu): Diversión en el agua.(http://faros.hsjdbcn.org/es/video/diversion-agua-evita-ahogamiento-ninos


dijous, 28 de juny de 2018

Gaudiu de l'estiu


 Aquest passat dijous 21 de juny ha començat el solstici d’estiu. El curs escolar ha finalitzat. L’estiu ha començat!
L’estiu és el temps de les vacances, de les activitat a l’aire lliure, dels banys a piscines i platges, de festes majors... Moltes oportunitats per a gaudir de l’estiu. Gaudir i seguretat no són incompatibles.



Protegiu-vos de les picades
Amb els mesos càlids les picades d’insecte són una molèstia habitual. Tot i que rarament poden suposar un problema greu si que solen incomodar molt. Els infants són freqüentment afectats. Preneu mesures per evitar les picades i teniu cura d’elles per evitar que s’infectin .

Planifiqueu les sortides
L’arribada del bon temps és una gran oportunitat per fer activitats en família a l’aire lliure, com a sortides a la muntanya o passejos en bicicleta. Com a sempre fer activitat divertides no està renyit amb la seguretat.  Planifiqueu les sortides per gaudir de les activitats en família seguint els consells que el Departament d’Interior de la Generalitat va editar en seu  tríptic  per a gaudir de les sortides  amb seguretat.

Ulleres Solars
Les ulleres de sol no són una moda sinó una protecció necessària pels ulls. A l’estiu els nens es passen el dia jugant a l’aire lliure. La majoria dels pares no s’obliden de posar-li crema solar i fins i tot una gorra al seu fill, però molts no saben que les ulleres de sol també són importants.

Seguretat als banys
Els banys a platges i piscines és una activitat saludable que pot comportar alguns riscos, com caigudes, relliscades i els ofegaments, que cal evitar. L'ofegament és un perill real i evitable. L’ABC és una bona norma mnemotècnica de seguretat:
A: Adult vigilants sempre. Per a què sigui eficaç la vigilància del seu fill prop de l’aigua, aquesta ha de ser visual i permanent.
B: Barreres per tancar les piscines. Els nens s'ha de vigilar ininterrompudament però hem de tenir les mesures preventives necessàries per evitar qualsevol accident.
C: Classes de natació. Ensenyar a nedar es la millor i més efectiva mesura preventiva davant dels ofegaments.


dimecres, 20 de juny de 2018

Decàleg de consells de seguretat de tirar coets

Els focs artificials i els petards són una forma habitual de celebrar les grans festes, i especialment les revetlles,  a casa nostre i a tot al mon. Cada any hi molts ferits de diferent consideració per l’ús inadequat de aquests elements. Aquí teniu un decàleg de normes, modificat dels consells de la Societat Canadenca de Pediatria, per gaudir amb seguretat de tirar coets.










1. Mai torneu. No intenteu reparar un element pirotècnic que sigui defectuós. Mai intenteu tornar a disparar un petard que no ha funcionat. Espereu almenys 30 minuts abans d'apropar-vos a una peça pirotècnica que no ha funcionat.

2. Mai a la mà. No agafeu amb la mà els petards, excepte que les instruccions del fabricant indiquin que estan dissenyades per ser de mà.
3. Trieu el lloc. Trieu una ubicació adequada, lluny de qualsevol obstacle. No enceneu focs artificials en un dia ventós. Consulteu les instruccions de seguretat de l'etiqueta de focs artificials per conèixer les distàncies mínimes amb edificis i persones.
4. Amb una bona base. Utilitzeu una bona base de col·locació, com ara una galleda plena de terra o sorra.
5. Aigua a prop. Manteniu aigua a mà. Poseu els focs artificials que heu fet servir (i les deixalles) en una galleda amb aigua.
6. Al final de la metxa. Enceneu adequadament els petards: sempre pel final de la metxa.
7. Amb ulleres. Es recomana utilitzar ulleres de seguretat.
8. Mai els infants sols. Els infants que volen tirar petards han de fer-ho sota la supervisió d'un adult (responsable).
9. Llegiu les instruccions. Llegiu totes les instruccions de seguretat del fabricat sobre els focs artificials. Determineu l'ordre de llançament abans de començar
10. Vigileu on els guardeu. Mantingueu els petards en una zona fresca, seca i ventilada fora de l'abast dels infants.


divendres, 15 de juny de 2018

França vol prohibir els telèfons mòbils en les escoles i instituts als menors de 15 anys. Una mesura didàctica o repressora?


França proposa la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles. La mesura vol ampliar la norma ja existent que prohibeix l’ús dels telèfons a les classes. Ara es vol prohibir l’ús del telèfon a tot el recinte de les escoles primàries i secundàries durant tot l’horari escolar. El proper setembre els estudiantes menors de 15 anys no podran fer servir els seus mòbils no només a les classes sinó tampoc en el pati durant l’esbarjo, ni en qualsevol altre lloc de l’escola.


El ministre d’Educació Jean-Michel Banquer ha comentat que “els telèfons mòbils són un avenç tecnològic, però no poden monopolitzar la nostra vida”. Algunes persones defensores del projecte també ha posat èmfasis en l’augment del assetjament escolar per mitja dels telèfons, o el accés a continguts  negatius (violència, pornografia, xenofòbia...) que dificulten un adequat desenvolupament de les habilitats socials dels infants.

Els dispositius mòbils es podran fer servir puntualment amb finalitats educatives o en cas d’emergències, però fora d’aquestes situacions estaran prohibits.
Hi ha opinions a favor i en contra, perquè els telèfons mòbils, com altres pantalles, no són intrínsecament dolentes sinó que són eines que poden fer servir amb diferents finalitats, perquè el telèfon mòbil es pot fer servir per assetjar un company o amb utilitat pedagògica o per facilitar les relacions socials.

Deia una pediatra americana que els adolescents es troben més despullats si es deixen el mòbil a casa que si surten sense roba al carrer.  Els joves, i els no tant joves,  han de saber gestionar l’ús dels dispositius mòbils perquè, i per sempre més, els telèfons mòbils formen part de la vida diària. És doncs la prohibició dels telèfons mòbils en el recinte escolar una mesura didàctica o és al contrari una mesura repressora sobre l’ús d’aquests dispositius? Mesures similars s’han d’establir a casa? No telèfon durant el dinar o el sopar? No telèfons a partir de certes hores?...
I aquestes serien només normes per control de la quantitat i el lloc d’ús, perquè caldrà, i encara em sembla més important,  gestionar a quins continguts tenen accés els adolescents  amb els seus dispositius mòbils.
Moltes preguntes que no tenen una resposta única i valida per a totes les persones com passa freqüentment en els fenòmens socials, perquè el mon digital és ja més un fenomen social que tecnològic. Moltes preguntes que obliguen a una reflexió (negociació), que més enllà dels reglaments governamentals ha de fer cada família.  


divendres, 8 de juny de 2018

Al meu fill li ha picat una paparra! Què he de fer?



 Hi ha moltes bestioles que tenen el mal costum de picar a les persones. Les paparres són insectes que parasiten els animals, tant els silvestres com els domèstics i també als humans. Tot i que em diem: m’ha picat una paparra!, seria més adequat dir: tinc una paparra!. Perquè la paparra clava el seu aparell xuclador a la pell i es queda enganxada per anar xuclant. A diferència dels mosquits que piquen i marxen a buscar altre “víctima”, la paparra s’enganxa a la pell i no és deixa anar. S’enganxa com una paparra!


La majoria de les vegades la “picadura” de paparra és indolora i no ocasiona cap símptoma, molt poques vegades la paparra pot ser transmissora d’alguna malaltia. Hi ha més de 1000 especies de paparres i només unes poques piquen i poden transmetre algunes malalties que són molt poc freqüents:
·      La febre exantemàtica mediterrània. La picadura d’una paparra del gènere Ixodes infectada pel bacteri Rickesia Conorii pot provocar aquesta malaltia, pròpia de la conca mediterrània que es caracteritza per l’aparició aproximadament una setmana després de la picadura de febre elevada, malestar i taques pel tot el cos.
·      La malaltia de Lyne. La paparra Ixodes també pot estar infectada per la Borrelia Burdorferi, que és l’agent causal de la malaltia de Lyne. Una malaltia que ocasiona febre, malestar, alteracions de la pell, mal de cap i altres alteracions neurològiques.
·      La febre hemorràgia de Crimea-Congo. L’estiu passat és van declarar dos casos d'aquesta malaltia a Espanya. Era la primera vegada que es diagnosticava aquesta malaltia per sobre de 50º de latitud nord, que era el límit geogràfic on es podia trobar la paparra del gènere Hyalamna que és el seu transmissor principal. El virus de la febre hemorràgia de Crimea-Congo es transmet també per contacte amb la sang o teixits d'animals o persones infectats. Es sospita que la paparra va ser transportada per algun au migratòria. No s’han declarat més casos. (http://fcodinagarcia.blogspot.com.es/2016/09/febre-hemorragica-de-crimea-congo-una.html)


Totes aquestes malalties produïdes per la picadura de les paparres són molt infreqüentment. Si al vostre infant li pica una paparra es molt provable que no tingui cap símptoma o potser tingui una mica de picor al voltat de la zona de la picadura. Trobareu la paparra agafada a la pell de l’infant o si la paparra ja ha caigut una lesió crostosa fosca. El consell és treure la paparra el més aviat possible.
Per treure una paparra agafeu-la amb una pinça roma (sense dents) el més a prop possible de la pell i feu una tracció perpendicular a la pell. Alguns dels remeis casolans que proposen posar alcohol, cetona, vaselina, esmalt d’ungles... no estant recomanades perquè al contrari de facilitar-la poden dificultar l’extracció de la paparra. Després de treure la paparra renteu amb abundant aigua i sabó, sense fregar massa i poseu un desinfectant.
Com que el risc de patir una malaltia per transmissió de la picada de la paparra es molt baix, no es recomana prendre cap tractament preventiu de forma habitual
Com sempre la millor opció és la prevenció. Assegureu-vos que les vostres mascotes estan lliure de paparres.

Podeu trobar més informació en el cartell de canal de salut “Paparres? Que no se t'enganxin”