divendres, 16 d’agost de 2019

Les armes de focs i els tirotejos, “una epidèmia” a Estats Units?


Els tirotejos produïts en El Paso (Texas) i Dayton (Ohio) han posat sobre la taula la discussió sobre la possessió d’armes a EEUU. Aquesta discussió té una derivada sanitària

La possessió d'armes de foc als Estat Units es considera com un dret personal. Tot i que no hi ha un llistat, s’especula que hi ha 270 milions d'armes de foc en mans de la població. El Centre per Control i Prevenció de les Malalties afirma que dels aproximadament 40.000 morts per arma de foc que es van produir al 2017 a Estats Units, més de la meitat van ser suïcidis. El 85% del intents de suïcidis amb arma de foc, són exitosos, per contra només el 2% dels intents amb pastilles. Tot i que els estudis posen de manifest que tenir accés a una arma de foc és clarament un factor de risc de suïcidi, en alguns Estats, com Florida, està prohibit per llei preguntar: Té vostè una pistola a casa? El Tribunal d’Apel·lacions de Florida va dictaminar que "la bona pràctica de la medicina no requereix investigar sobre assumptes irrellevants i privats".

El tercer dels quatre punts que el President Trump va proposar, en el seu discurs del passat 5 d’agost, per solucionar el problema dels tirotejos a Estat Units (en els darrers 5 anys ni hi ha cap setmana en que no se’n produeixi algú en algun lloc del país) deia: "..., hem de reformar les nostres lleis de salut mental per identificar millor als individus pertorbats que comenten actes de violència i assegurar-nos que aquestes persones no només obtinguin un tractament, sinó que, quan sigui necessari, siguin internats involuntàriament. La malaltia mental i el odi premen el gallet, no les armes”.
Aquesta es una forma molt injusta d’estigmatitzar els malalts amb problemes de salut mental, especialment si considerem com va dir Ronald Honberg assessor de polític de l’Aliança Nacional sobre Malalties Mentals que només el 4% de la violència d’aquell país és atribuïble a malalties mentals.

L’Associació Americana de Pediatria i els grups sanitaris, en la nota publicada el dimarts 8 d’agost, demanaven accions per prevenir les ferides i les morts per les armes de foc perquè consideraven que eren “una epidèmia” en el seu país. Les associacions sanitàries afirmen que:  "La professió mèdica té l'obligació de defensar canvis per reduir la càrrega de lesions relacionades amb les armes de foc i la mort als nostres pacients, a les seves famílies, a les nostres comunitats, als nostres companys i a la nostra societat."

Finalment, com a més el President Trump, en tuïts fet després del seu discurs, havia relacionat els tirotejos també amb els vídeojocs, la excandidata presidencial demòcrata Hillary Clinton va piular: Les persones pateixen de malalties mentals en tots els altres països de la Terra, la gent juga a videojocs en pràcticament tots els països del mon. La diferencia són les armes.

divendres, 9 d’agost de 2019

OMS declara una alerta sanitària mundial per Ebola.


L’any 2014  la majoria de la població va descobrir una malaltia, que fins aleshores l’era desconeguda, l’Ebola.  Aquell any, el monjo de l'ordre de Sant Joan de Deu, Manuel Garcia Viejo, va ser evacuat des d’Àfrica a Madrid malalt d’Ebola. El seu trasllat va obrir tots el telenotícies i era portada de tots els diaris.  Tristament, va morir el 25 de setembre de 2014.

Si feu una mica de memòria, Espanya va tenir el dubtós privilegi de ser un dels primers països en tenir un cas de contagi d'Ebola fora d'Àfrica. L'auxiliar clínica Teresa Romero, que després d'un “tour” per totes les televisions malparlant dels serveis sanitaris i dels seus professionals, finalment va retractar-se de totes les seves acusacions. Van tenir també, l’estrany honor de conèixer al inclassificable "Consejero de Sanidad" de la Comunitat de Madrid. Aquell que, segon les seves pròpies declaracions,  ja havia vingut "comido" al càrrec, m’imagino que pensava que la resta que érem uns morts de gana. També van aprendre que els jutges no només tenen jurisdicció sobre persones i bens sinó també sobre els animals; i per ordre judicial es va sacrificar "l'Excalibur", el gos de l’auxiliar clínica infectada d'Ebola, per la sospita que fora infectat.  Tot amanit amb la sensació general que estaven patint o a punt de patir una epidèmia. Tot plegat un esperpent .
Després de la finalització de la quarantena d’un grup de persones, fonamentalment professionals de la salut, com a mesura preventiva  davant d’un possible contagi, l’Ebola va desaparèixer de les noticies i de les nostres vides. 
Les epidèmies d’Ebola s’han anant repetint a Àfrica. Fa un parell de setmanes, però, s’ha produït un canvi. L’Organització Mundial de la Salut (OMS)  va declarar una alerta sanitària mundial per l’actual epidèmia. L’actual brot d'Ebola, que va començar ara fa una any, és el segon més mortífer de la història del Congo. Des de l’inici de l’actual epidèmia, el nombre de casos al Congo és de 2.701, dels quals estan confirmats 2.607 i 94 són probables. En total, hi ha 1.813 morts i 776 persones es van curar. L’Ebola és una malaltia molt contagiosa i greu, de cada 10 malalt d’Ebola al Congo, 7 moren.
Perquè l’OMS declara ara una alerta sanitària per aquesta epidèmia que va començar fa un any? Doncs perquè es va documentar una mort per Ebola (ara ja hi ha un segon cas confirmat) a Goma. Goma, no és una petita aldea de la selva com les altres poblacions afectades,  sinó que  és una ciutat del Congo amb quasi 200.000 habitant, i a més està geogràficament allunyada del focus inicial. El risc que s’escampi l’epidèmia ha crescut. L’OMS amb les autoritats locals està fent tots els esforços necessaris per evitar la disseminació de la malaltia. Això ha suposat, entre altres mesures, vacunacions, tancament de fronteres, control de temperatura als viatgers, etc. amb l’objectiu d’evitar la progressió de la malaltia. 

No hi ha cap cas d’Ebola, fins ara, declarat fora d’Àfrica. Segur que alguna cosa s’ha aprés del desori del 2014. No hi ha, a casa nostre, cap motiu de preocupació. Restem a l’espera de noticies

dijous, 1 d’agost de 2019

Consells per un estiu saludable

Per gaudiu plenament de l’estiu amb els vostres infants aquí teniu uns consells per a un estiu saludable. Bon estiu! 


1. Protegiu-vos de les picades
Les picades més freqüents són les de mosquits. En general, només produeixen molèsties lleus, però alguns infants poden experimentar reaccions intenses i necessitar alguna medicació. Algunes mesures preventives simples com aplicar repel·lents, dormir amb mosquiteres o repel·lents elèctrics i evitar les passejades a l'hora en què cau el sol per llocs propers a l'aigua, on hi ha major quantitat d'insectes, poden ajuda a disminuir les picades d’insectes durant l’estiu. Si piquen recordeu en rentar la picada amb aigua i sabó per evitar que s’infecti.

2. Planifiqueu les sortides
L’arribada del bon temps és una gran oportunitat per fer activitats en família a l’aire lliure, com ara sortides a la muntanya o passejos en bicicleta. Planifiqueu les sortides per gaudir de les activitats en família: horari, itinerari, roba adient...
I si esteu pensant de fer un viatge a un altre país és important visitar un centre de vacunacions internacionals per demanar consell, tenint en compte que cal programar la visita amb temps suficient.

3. Ulleres Solars
Les ulleres de sol no són una moda sinó una protecció necessària pels ulls. A l’estiu els infants passen gran part del dia jugant a l’aire lliure. La majoria de famílies poseu crema solar i fins i tot una gorra als infants, però recordeu que les ulleres de sol també són importants.

4. Seguretat als banys
Els banys a platges i piscines és una activitat saludable però pot suposar alguns riscos, com caigudes, relliscades i ofegaments.  L'ofegament és un accident molt silenciós i ningú no se n'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç la vigilància, aquesta ha de ser visual i permanent, i almenys un adult per cada dos infants, i un adult per cada nadó. Ensenyeu als infants les regles de seguretat i respecteu-les en tot moment.

5. Hidratació
L'aigua és un element essencial pel bon funcionament del nostre organisme. En proporció els infants necessiten prendre més líquids. Per exemple un lactant de 3 mesos precisa prendre uns 800 ml de líquids al dia (aconseguirà de la llet principalment), un infant en edat escolar precisa 1200 ml i un adolescent com un adult uns 2 litres al dia. L'aigua és la beguda adequada per acompanyar els menjars dels infants. Durant la temporada d'estiu és important anar oferint aigua als infants per mantenir-los ben hidratats.

6. Protecció solar
Només 15 minuts d’exposició a les radiacions ultraviolades poden danyar la pell. Protegiu els infants d’una exposició solar excessiva. Eviteu anar a passejar o fer activitat a l'aire lliure en les hores de més calor del dia (entre les 12-16 hores). Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix.  Apliqueu filtre solar amb factor de protecció alt (als infants protecció 50), vint o trenta minuts abans de sortir de casa.



dijous, 4 de juliol de 2019

Ofegament, què podem fer per evitar-ho?

L’ofegament en platges i piscines son accidents recurrents cada estiu i són la segona causa de mort en menors de 14 anys. L’any 2018 van morir ofegades 41 persones a Catalunya.

Cada estiu es fan campanyes de conscienciació amb l’objectiu qué cap infant, ni cap adult, pateixi un ofegament. Hem de saber gaudir de l'aigua, però al mateix temps actuar amb prudència. La majoria dels ofegaments tenen com a víctimes a infants menors de 4 anys, i es produeixen perquè no hi havia una vigilància adequada. Els infants més petits es poden ofegar en tant sol 2,5 cm d‘aigua.
L'ofegament és molt silenciós i ningú no s'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç,  la vigilància ha de ser visual i permanent, amb un adult per cada dos infants i un adult per cada bebè.

Algunes normes de seguretat per evitar els ofegaments que ens recorda l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

  1. Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. L’única acció eficaç davant d’aquest problema és la prevenció.
  2. Escolliu sempre, si podeu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista.
  3. Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un

dijous, 27 de juny de 2019

Onada de calor


Fa molta calor. La primera onada de calor ha arribat tot just l’estiu ha començat.
Als propers dies on s’esperen altes temperatures heu d’estar alerta perquè l’excés de calor pot ser provocar problemes de salut com la deshidratació o els cops de calor.

Romandre estona sota altes temperatures ambientals pot produir un cop de calor. La gent gran i els infants són més sensibles a la calor que la població general. El cop de calor apareix quan per les altes temperatures ambientals el nostre cos perd líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres).  Pot arribar a ser un esdeveniment greu, que causa danys als òrgans internes del cos i fins i tot arribar a ser fatal.

Que cal fer durant l’onada de calor?
Per evitar que els infants ( o els adults) puguin patir un cop de calor, la recomanació és que:

  • No feu passejades o activitats a l'aire lliure en les hores de més calor del dia. Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix. 
  • Limiteu les estones d’exposició solar: Si apareix envermelliment de la pell vol dir que s’ha fet massa exposició al sol.
  • Reduïu els esforços físics.
  • Resguardeu-vos en un lloc fresc o amb aire condicionat a les hores de més calor.
  • Oferiu-los molta aigua sense esperar a que tinguin set.
  • Dutxeu-los o banyeu-los amb aigua fresca tantes vegades com sigui necessari per mantenir-los frecs o remulleu-los amb una tovallola humida.

Quins són els símptomes del cop de calor?
Si el vostre infant presenta alguns dels següents símptomes heu de sospitar que pot estar patint un cop de calor:

  • Temperatura corporal molt alta, que pot arribar a ser de 40º C.
  • Cara congestionada, pell seca, calenta i envermellida.
  • Mal de cap i rampes musculars.
  • Nàusees i vòmits.
  • Set intensa.
  • Irritabilitat i confusió, o tot el contrari esgotament, somnolència o pèrdua del coneixement.
  • Convulsions.
  • Deshidratació: Sequedat a la boca i els ulls.
  • Dificultat per a respirar. Respiració ràpida.
  • Ritme cardíac ràpid

La gravetat d’un cop de calor depèn del temps que l’infant ha estat exposat a la calor, del seu estat salut previ i de la seva edat. Quan més petits sigui l’infant amb més facilitat patirà un cop de calor i més greu serà.

Què fer davant un cop de calor?
Si el vostre infant té els signes o els símptomes que us fan pensar que pateix un cop de calor...

  • Busqueu l'ombra: Si  esteu a l’aire lliure busqueu espais amb ombra i eviteu que el sol el toqui directament.
  • Poseu l’infant en un lloc fresc i ventilat.
  • Poseu l’infant estirat boca amunt o assegut.
  • Apliqueu compreses d’aigua freda al cap.
  • Venteu-lo
  • Doneu a beure aigua fresca en petits glops.
  • Consulteu al 112