dimecres, 20 de juny de 2018

Decàleg de consells de seguretat de tirar coets

Els focs artificials i els petards són una forma habitual de celebrar les grans festes, i especialment les revetlles,  a casa nostre i a tot al mon. Cada any hi molts ferits de diferent consideració per l’ús inadequat de aquests elements. Aquí teniu un decàleg de normes, modificat dels consells de la Societat Canadenca de Pediatria, per gaudir amb seguretat de tirar coets.










1. Mai torneu. No intenteu reparar un element pirotècnic que sigui defectuós. Mai intenteu tornar a disparar un petard que no ha funcionat. Espereu almenys 30 minuts abans d'apropar-vos a una peça pirotècnica que no ha funcionat.

2. Mai a la mà. No agafeu amb la mà els petards, excepte que les instruccions del fabricant indiquin que estan dissenyades per ser de mà.
3. Trieu el lloc. Trieu una ubicació adequada, lluny de qualsevol obstacle. No enceneu focs artificials en un dia ventós. Consulteu les instruccions de seguretat de l'etiqueta de focs artificials per conèixer les distàncies mínimes amb edificis i persones.
4. Amb una bona base. Utilitzeu una bona base de col·locació, com ara una galleda plena de terra o sorra.
5. Aigua a prop. Manteniu aigua a mà. Poseu els focs artificials que heu fet servir (i les deixalles) en una galleda amb aigua.
6. Al final de la metxa. Enceneu adequadament els petards: sempre pel final de la metxa.
7. Amb ulleres. Es recomana utilitzar ulleres de seguretat.
8. Mai els infants sols. Els infants que volen tirar petards han de fer-ho sota la supervisió d'un adult (responsable).
9. Llegiu les instruccions. Llegiu totes les instruccions de seguretat del fabricat sobre els focs artificials. Determineu l'ordre de llançament abans de començar
10. Vigileu on els guardeu. Mantingueu els petards en una zona fresca, seca i ventilada fora de l'abast dels infants.


divendres, 15 de juny de 2018

França vol prohibir els telèfons mòbils en les escoles i instituts als menors de 15 anys. Una mesura didàctica o repressora?


França proposa la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles. La mesura vol ampliar la norma ja existent que prohibeix l’ús dels telèfons a les classes. Ara es vol prohibir l’ús del telèfon a tot el recinte de les escoles primàries i secundàries durant tot l’horari escolar. El proper setembre els estudiantes menors de 15 anys no podran fer servir els seus mòbils no només a les classes sinó tampoc en el pati durant l’esbarjo, ni en qualsevol altre lloc de l’escola.


El ministre d’Educació Jean-Michel Banquer ha comentat que “els telèfons mòbils són un avenç tecnològic, però no poden monopolitzar la nostra vida”. Algunes persones defensores del projecte també ha posat èmfasis en l’augment del assetjament escolar per mitja dels telèfons, o el accés a continguts  negatius (violència, pornografia, xenofòbia...) que dificulten un adequat desenvolupament de les habilitats socials dels infants.

Els dispositius mòbils es podran fer servir puntualment amb finalitats educatives o en cas d’emergències, però fora d’aquestes situacions estaran prohibits.
Hi ha opinions a favor i en contra, perquè els telèfons mòbils, com altres pantalles, no són intrínsecament dolentes sinó que són eines que poden fer servir amb diferents finalitats, perquè el telèfon mòbil es pot fer servir per assetjar un company o amb utilitat pedagògica o per facilitar les relacions socials.

Deia una pediatra americana que els adolescents es troben més despullats si es deixen el mòbil a casa que si surten sense roba al carrer.  Els joves, i els no tant joves,  han de saber gestionar l’ús dels dispositius mòbils perquè, i per sempre més, els telèfons mòbils formen part de la vida diària. És doncs la prohibició dels telèfons mòbils en el recinte escolar una mesura didàctica o és al contrari una mesura repressora sobre l’ús d’aquests dispositius? Mesures similars s’han d’establir a casa? No telèfon durant el dinar o el sopar? No telèfons a partir de certes hores?...
I aquestes serien només normes per control de la quantitat i el lloc d’ús, perquè caldrà, i encara em sembla més important,  gestionar a quins continguts tenen accés els adolescents  amb els seus dispositius mòbils.
Moltes preguntes que no tenen una resposta única i valida per a totes les persones com passa freqüentment en els fenòmens socials, perquè el mon digital és ja més un fenomen social que tecnològic. Moltes preguntes que obliguen a una reflexió (negociació), que més enllà dels reglaments governamentals ha de fer cada família.  


divendres, 8 de juny de 2018

Al meu fill li ha picat una paparra! Què he de fer?



 Hi ha moltes bestioles que tenen el mal costum de picar a les persones. Les paparres són insectes que parasiten els animals, tant els silvestres com els domèstics i també als humans. Tot i que em diem: m’ha picat una paparra!, seria més adequat dir: tinc una paparra!. Perquè la paparra clava el seu aparell xuclador a la pell i es queda enganxada per anar xuclant. A diferència dels mosquits que piquen i marxen a buscar altre “víctima”, la paparra s’enganxa a la pell i no és deixa anar. S’enganxa com una paparra!


La majoria de les vegades la “picadura” de paparra és indolora i no ocasiona cap símptoma, molt poques vegades la paparra pot ser transmissora d’alguna malaltia. Hi ha més de 1000 especies de paparres i només unes poques piquen i poden transmetre algunes malalties que són molt poc freqüents:
·      La febre exantemàtica mediterrània. La picadura d’una paparra del gènere Ixodes infectada pel bacteri Rickesia Conorii pot provocar aquesta malaltia, pròpia de la conca mediterrània que es caracteritza per l’aparició aproximadament una setmana després de la picadura de febre elevada, malestar i taques pel tot el cos.
·      La malaltia de Lyne. La paparra Ixodes també pot estar infectada per la Borrelia Burdorferi, que és l’agent causal de la malaltia de Lyne. Una malaltia que ocasiona febre, malestar, alteracions de la pell, mal de cap i altres alteracions neurològiques.
·      La febre hemorràgia de Crimea-Congo. L’estiu passat és van declarar dos casos d'aquesta malaltia a Espanya. Era la primera vegada que es diagnosticava aquesta malaltia per sobre de 50º de latitud nord, que era el límit geogràfic on es podia trobar la paparra del gènere Hyalamna que és el seu transmissor principal. El virus de la febre hemorràgia de Crimea-Congo es transmet també per contacte amb la sang o teixits d'animals o persones infectats. Es sospita que la paparra va ser transportada per algun au migratòria. No s’han declarat més casos. (http://fcodinagarcia.blogspot.com.es/2016/09/febre-hemorragica-de-crimea-congo-una.html)


Totes aquestes malalties produïdes per la picadura de les paparres són molt infreqüentment. Si al vostre infant li pica una paparra es molt provable que no tingui cap símptoma o potser tingui una mica de picor al voltat de la zona de la picadura. Trobareu la paparra agafada a la pell de l’infant o si la paparra ja ha caigut una lesió crostosa fosca. El consell és treure la paparra el més aviat possible.
Per treure una paparra agafeu-la amb una pinça roma (sense dents) el més a prop possible de la pell i feu una tracció perpendicular a la pell. Alguns dels remeis casolans que proposen posar alcohol, cetona, vaselina, esmalt d’ungles... no estant recomanades perquè al contrari de facilitar-la poden dificultar l’extracció de la paparra. Després de treure la paparra renteu amb abundant aigua i sabó, sense fregar massa i poseu un desinfectant.
Com que el risc de patir una malaltia per transmissió de la picada de la paparra es molt baix, no es recomana prendre cap tractament preventiu de forma habitual
Com sempre la millor opció és la prevenció. Assegureu-vos que les vostres mascotes estan lliure de paparres.

Podeu trobar més informació en el cartell de canal de salut “Paparres? Que no se t'enganxin”



dijous, 31 de maig de 2018

Infants sense fum. Setmana sense tabac


Algunes dades aportades per l’Agència de Salut Pública, en el marc de la XIX Setmana Sense Fum posen de manifests la continua baixada de consum de tabac en Catalunya. En concret, l’any 2017, la prevalença de fumadors diaris i ocasionals en majors de 14 anys va ser del 24%, la xifra més baixa mai registrada. Però encara, cada dia moren per causa del tabac a Catalunya 27 persones.

Infants i tabac
Els infants també tenen un risc elevat davant del tabaquisme. Perquè els infants aspiren el fum del tabac com a fumadors passius que té efectes negatius en els infants.
El fum ambiental del tabac o fum de segona mà és una barreja produïda pel fum que exhalen les persones que fumen i el fum que produeix la combustió passiva de la cigarreta. Ambdós tipus de fum són tòxics i contenen molts irritants respiratoris i cancerígens.
Alguns dels efectes més negatius del tabac sobre la salut de les infants comença abans del naixement perquè el tabaquisme durant l’embaràs suposa una alteració en el desenvolupament pulmonar, i té un significada importància en el risc de patir asma i la possibilitat patir igualment al·lèrgia, i de les exacerbacions d’aquestes malalties. També s'ha demostrat que els infants exposats al fum del tabac tenen un major risc de patir la síndrome de mort sobtada infantil
Sense oblidar com estan exposats els infants a la promoció i la publicitat del tabac, una situació que afavoreix l’inici precoç del consum de tabac, de tal forma que des de la primera adolescència molt infants són ja fumadors actius

Fum i embaràs
És necessari l’abandonament del consum de tabac durant l’embaràs, i també després. L’objectiu es aconseguir l’abandonament de l’hàbit tabac el més aviat possible, especialment abans del primer trimestre d’embaràs, perquè en els trimestre posterior l’impacte negatiu es encara pitjor.
L’abandonament de l’hàbit del tabac durant l’embaràs té un doble beneficis, per un costat els beneficis de la salut de la dona i òbviament s’evita l’exposició del fetus, en una de les etapes més sensibles del desenvolupament.
L’abandonament del hàbit del consum de tabac de la parella de la dona embarassada és necessària tant per suport a  l’abandonament de la dona embarassada com per evitar l’efecte negatiu del tabaquisme passiu.
Qualsevol moment és adequat per deixar de fumar perquè tampoc convé oblidar que si la mare de l’infant és fumadora la nicotina passa al nen a través de la llet materna.
Trobareu més informació en canal salut: Infància sense fum
http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/tabaquisme/documents/arxius/infanciasensefum.pdf
Possiblement la millor manera de concloure es repetir les paraules del secretari de Salut Pública, Joan Guix: “Deixar de fumar és una molt bona idea i tenim eines eficients per ajudar a fer-ho.

divendres, 25 de maig de 2018

Els infants amb malalties cròniques també poden anar a les colònies estiu

La calor està arrivant i el curs escolar estan finalitant. És el moment de começar a pensar en les activitats de l’estiu. Que faran els infants durant els mesos de vacances? Aniran al casal? Faran colònies?
Fa temps la pregunta seria si cal, avui la pregunta és quines activitats faran. Les colònies són una oportunitat per ensenyar als infants. La Fundació Catalana de l'Esplai considera que les colònies suposen l’oportunitat de utilitzar l’esbarjo per ensenyar, perque:
  • Les colònies aporten valors, aprenentatge i experiències citats úniques. 
  • Les colònies eviten la marginació i L'aïllament perquè faciliten les relacions socials
  • Les colònies permetrem conviure amb els companys
  • Les colònies fomenten l'autonomia personal 
  • Les colònies faciliten el creixement personal i aporten vivències que els acompanyaran tota la vida
  • Les colònies és l'oportunitat per conèixer, estar en contacte i respectar la natura.

Es aconsellable que els infants participin en colònies d’estiu. I els infants amb malalties cròniques com ara epilèpsia, asma, diabetes... també poden anar de colònies.?Evidentment si. De fet hi ha colònies específiques per a infants amb asma o diabetes que tenen com objectiu millora els coneixements sobre la malaltia i donar eines als infants per a conviure millor amb la malatia. Però els infants amb malalties cròniques no només poden anar colònies específiques són que també poden gaudir de colònies com altres infants, prenen les mesures adequades. 

Abans d’anar de colònies
Parleu amb els organitzadors. Si el vostre infant té necesitats especifiques parleu amb els organitzadors de les colònies i assegureu-vos que accepten i entenen les cures que precisa el vostre infants. 

Prepareu un informe. Demaneu al vostre metge un informe on s’especifiqui les medicines que ha de prendre i les mesures a prendre en cas de presentar un empitjorament de la seva malaltia. 

Ensenyeu al vostre infant a ser responsable de la seva autocura. Tot i la necesaria  supervisió d’un adults, és important que els infants que pateixen una malaltia crònica coneguin la seva malaltia, coneguin la importància de prendre els farmacs amb la dosis adequada o en el cas dels infants amb al.lergies alimentàries coneguin els aliments que no han de prendre.

Prepareu la motxila, i no oblideu de posar una copia d’informe médic, medicaments suficients per a tots els dies, dispositius necesaris (camares inhalació, xeringues...)

Consells específics 
Epilèpsia: La neuropediatra María José Mas va publicar en el seu blog un text molt interesant:  “La epilepsia en verano” (https://neuropediatra.org/2017/07/03/viajar-con-epilepsia/) per a resoldre les dubte dels infants amb epilèpsia que viatgen. 
L’infant ha de posar a la seva maleta un informe (on es detalli el diagnòstic i el tipus d’epilèpsia. Una descripció de les crisis, els fàrmacs que està prenen, la dosis i posologia actual i les recomanacions en cas de descompensació) i quantitat suficients de fàrmacs pels dies que serà fora.  Ha de complir amb unes normes bàsiques per evitar riscos: prendre la medicació, mantenir un horari de dormir i de menjar regulars i en els més grans evitar tòxics com alcohol o drogues. 

Asma: Porteu un informe amb la medicació que ha de prendre cada dia i la medicació de rescat en cas de reagudització de la seu asma. Tot i que l’infant estigui ben entrenat per a fer servir els dispositius dispensadors de fàrmacs no es sobre portar per escrit les seves normes d’us. Quan escolliu unes colònies penseu si el pol·len, l‘exercici físic, el fred… poden ser desencadenats de crisis i informeu als responsables de les colònies. (http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/consells-viatjar-nens-asma)

Diabates: porteu un informe actualitzat amb normes clares i precises del maneig habitual i què fer en cas d’hipo o hiperglucèmia. Els responsables de les colònies ha d’assegurar que es podran fer el controls de glucèmia programes i l’administració de la insulina en les dosis i el moment que requereix el infant. S’ha de revisar el menú per ajustar-lo a les necesitats del infants si es el cas. Hi ha molta informació en el programa de diabetes a l’escola que es igualment útil pel infant de colònies   http://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_tematics/per_perfils/centres_educatius/infancia_i_malaltia/diabetis_a_lescola


Al.lergies alimentàries. Assegureu-vos que els menús de les colònies no suposen cap risc pel vostre infant si pateix algun tipus de al.leria alimentària o celiaquia.