divendres, 18 de setembre de 2020

L’escolarització dels infants que pateixen malalties cròniques, ofereix més beneficis que no pas riscos

La reincorporació a l’escola després que per causa de la pandèmia per coronavirus és van tancar les escoles durant el curs anterior fa aparèixer moltes inquietuds i preguntes a les famílies i encara més en les famílies on hi ha un infant que pateix una malaltia crònica.



Les mateixes eines fonamentats pel desenvolupament dels infants (formació acadèmica, creixement emocional, social i comunitari) que l’escolarització presencial ofereix als infants sans són igualment necessàries pels infants amb malalties cròniques pel seu benestar físic i emocional. L’escolarització domiciliaria ha de ser un recurs a reservar per alguns casos molts concrets.


 

Els grups de treballs de les diferents especialitats de la Societat Catalana de Pediatria han elaborat un document on es posicionen inequívocament a favor de la reincorporació a l’escola de la majoria dels infants amb malalties cròniques i on proposen les seves recomanacions per assegurar que el retorn dels infants amb malaltia crònica sigui segura. 

Les propostes dels grups de treballs per una tornada segura dels infants amb malalties cròniques a l’escola són: 


  1. Mesures preventives. Les mesures barrera i higièniques (rentat sovint de mans, la mascareta en els majors de 6 anys o la distancia social -grup classe, grup bombolla-), que són les normes bàsiques per evitar el contagi de la COVID entre els infants, han de ser d’aplicació molt estricte en els infants amb malalties cròniques.
  2. No més risc. No hi ha evidència de que els infants amb malalties cròniques tinguin un risc més alt de contagiar-se per coronavirus, ni de patir una malaltia més greu. 
  3. Control símptomes. S’ha de fer un control estricte dels infants amb malalties cròniques amb infecció amb COVID-19 perquè alguns dels símptomes de la infecció per coronavirus (febre...) poden facilitar l’aparició d’una descompensació de la malaltia crònica de l’infant. 
  4. Vacunes. Els infants amb malalties cròniques, els infants sans també, en el moment de reincorporar-se a l’escola han de tenir el seu calendari vacunal actualitzat, sense descuidar quan correspongui la vacunació enfront de la grip estacional. 
  5. Tractament de base. Sempre, però amb la reincorporació a l’escola encara més, és fonament que els infants mantinguin els seus tractament de base o de rescat si escau. 
  6. Visites de control. Els infants amb malalties cròniques no han de descuidar les seves visites de control o agudes en cas de descompensació per la por del contagi.   
  7. Malalties descompensats. Els infants amb malalties cròniques greus o descompensades (immunodeficiències, malaltia hepàtica descompensada, asma moderada-greu no controlada, insuficiència cardíaca, hipertensió pulmonar greu, cors univentriculars, trasplantament...), han de seguir les recomanacions dels seus especialistes en quan a retardar la reincorporació a l’escola o realitzar una escolarització al domicili o telemàtica.
  8. Infant sa. És una exigència ètica no portar a l’escola cap infant amb símptomes (febre, tos, diarrea...) per responsabilitat social cap a la resta dels infants, i especialment amb els infants amb malalties cròniques. 

divendres, 4 de setembre de 2020

Normes per un retorn a l’escola amb tota seguretat

L’educació és un dret universal de tots els infants. L’escola és fonamental per la instrucció acadèmica, però també és imprescindible pel desenvolupament de les habilitat emocionals i socials i és una eina bàsica de la lluita contra la desigualtat socials entre altre beneficis pels infants. Per això, els experts insisteixen perquè l’obertura de les escoles en el proper curs escolar sigui el més normal possible. 

En l’actual pandèmia s’ha de buscar un equilibri entre el dret a l’educació i la seguretat de docents i infants. S’ha d’aconseguir que l’escola sigui un lloc segur pels infants i professors.

El Departament d’Ensenyament i Salut de la Generalitat de Catalunya han proposat un protocol que podem resumir en aquest decàleg:


1. Normes per l’escola

o Flexibilitzar els horaris d’entrada i sortida per a evitar l’acumulació de pares i infants a les portes de l’escola

o Grup classe més petits (menors a 20 infants per classe) i tancats (grup bombolla)

o Aïllar els grups classe i evitar que entrin en contacte amb altres grups

o Evitar els desplaçaments innecessaris pels passadissos

o Docents i alumnes han de portar mascareta en passadissos i espais comuns

o Els docents han de portar mascareta a la classe i també els infants majors de 6 anys. 

o Potenciar el rentat de mans (més de 5 vegades dia)

2. Infant sa. Cap infant malalt pot anar a l’escola. Aquesta no és una nova norma, ni ara ni mai abans un infant malalt ha pogut anar a l’escola. 

3. PCR poblacional. Es faran mig milió de PCR a les diferents escoles de Catalunya, que es triaran segon les dades epidemiològiques disponibles, per conèixer la situació real d’afectació de la població escolar. 

4. Aïllament. Si un infant comença a trobar-se malalt a l’escola (amb febre, tos, mucositat, dificultat respiratòria, diarrea... ) l’infant s’ha de separar del grup i aïllar-lo amb mascareta mentre arriben els pares o tutors a recollir-lo.

5. Malaltia No COVID. Si l’infant té una malaltia No COVID (amigdalitis, infecció d’orina...) ha de fer l’exclusió de la escola els dies determinats en el document “Criteris de no-assistència de l’alumnat a l’escola o a la llar d’infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles”. (https://canalsalut.gencat.cat/web/.content/_Professionals/Vigilancia_epidemiologica/documents/arxius/eviccioescolar.pdf)

6. Fer PCR. Si té símptomes COVID, s’ha fer una PCR a l’infant.

7. Confinament familiar. Mentre s’espera el resultat de la PCR tant l’infant com la seva família ha d’estar confinats a casa seva.

8. PCR negativa. Si la PCR resulta negativa, l’Infant podrà tornar a l’escola quan estigui sense símptomes.

9. PCR positiva. Si la PCR resulta positiva, a més de l’estudi de contactes, l’infant i la família han de complir un aïllament de 14 dies que també han de realitzar el docent i la resta de companys del grup classe, tot i que tinguin una PCR negativa.

10. Brot. Si hi ha 3 o més casos en diferents grups d’una escola es platejarà el tancament de tota l’escola.


dimecres, 26 d’agost de 2020

Només els infants sans poden anar a l’escola

Els infants malalts no poden anar a l’escola. Els infants tenen “dret” ha estar malalts i quedar-se a casa amb les cures i carícies del seu pare o la seva mare. El Departament de Salut (Subdirecció de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública) va elaborar un document, actualitzat al 2018, on determinava els dies de no-assistència a l’escola quan els infants patien una malaltia transmissible, perquè aquesta no es una nova norma que surti en relació a l’actual pandèmia de coronavirus. L’actual situació el que ha fet es remarcar encara més l’obligació de que els infant es quedin a casa durant els dies necessaris quan estan malalt.

La infecció per coronavirus, excepte en poques excepcions, provoca una malaltia lleu i de vegades asimptomàtica en els infants, especialment en els menors de 10 anys. Això és una dificultat per intentar controlar la transmissió de la malaltia perquè tot i els símptomes lleus o absents la carrega viral dels infants és prou alta com per a transmetre la malaltia. Per això fixar-se en el seguiment dels símptomes dels infant és una estratègia ineficaç per identificar els infants infectats i poder controlar la transmissió de la malaltia



Quan es tornin a reobrir les escoles en el proper curs escolar, les mesures més eficaces per afrontar el curs són les ja conegudes:

Rentar sovint de mans

L’ús de mascaretes

Mantenir les distàncies. Que en els infants vol dir no compartir joguines, ni material escola, ni menjar...

La obertura de les escoles obligarà a afegir un altra mesura: La realització sistemàtica de proves PCR entre la població escolar. Com que els infants tot i ser asimptomàtic poden ser potencialment transmissors de la malaltia, la realització de PCR sistemàtiques a la comunitat escolar permetrà disposar d’una foto real de la situació d’afectació dels infants i docents.


dimecres, 19 d’agost de 2020

Tot esperant una vacuna, algunes noticies esperançadores i algunes serps d’estiu

Ara fa poc més de 8 mesos que els hospitals de la província xinesa de Wuhan atenien un número  molt augmentat de malalts amb pneumònia provocada per nou virus de la família dels coronavirus, fins aleshores desconegut. 

Des d’aquella explosió de casos localitzat en una zona de Xina, hem passat en aquests pocs mesos a una pandèmia mundial amb més de 22 milions de casos i més de 780.000 morts  (22.0145.0643 casos i 781.100 morts, segons les dades del 19/08/2020 de la web Johns Hopkins Resource Center)

Fins ara cap tractament s’ha mostrat definidament efectiu, tot i que hi ha alguns que ajuden tractar la malaltia, fins i tot alguns tractaments que s’havien postulat con efectius s’ha comprovat que eren més aviat contraproduents.

La vacuna és la gran esperança per revertir de manera efectiva la situació actual. El desenvolupament d’una vacuna és un procés complex on no es poden fer servir dreceres, per això és reconfortant que l’esforç col.laboratiu de milers d’investigadors de tot el mon ens estigui apropant en un temps record a una vacuna efectiva. La informació de l’Organització Mundials de la Salut així ho avala quan posa de manifest que hi ha més d’un centenar de vacunes en desenvolupament i encara més esperançador quan algunes vacunes estan en fase 3 i altres tantes vacunes en fase 2. Hem de confiar que a curt termini algunes d’aquestes vacunes arribin a tenir un perfil de seguretat i eficàcia adequada per poder-les aplicar a la població.

Mentre estaven en això, apareix el president de Rússia, Vladímir Putin, anunciant que disposen d’una vacuna la “Spunik 5” que ja han començat a administrar a la seva població davant de la estupefacció de la Organització Mundial de la Salut i la comunitat científica internacional. Xina també ha anunciat que disposa d’una vacuna contra el coronavirus. Esperem que la geopolítica (o la geotestosterona d’alguns mandataris) no espatlli la confiança, no només en la vacuna del coronavirus,  si no també en les vacunes en general que tant ha costat d’aconseguir.


Mentre no disposem d’alguna d’aquestes vacunes amb seguretat i eficàcia contrastada i reconeguda i es pugui fer l’esforç titànic de produir i administrar milers de milions de dosis de vacuna a la població mundial, en d’insistir en la necessitat de mantenir el trilema que ja forma part de la nostra quotidianitat, rentar-se sovint les mans, mascaretes i distància de seguretat.


dimecres, 12 d’agost de 2020

Per evitar ofegaments la vigilància ha de ser visual, permanent i de prop

Estem en els dies de la canícula de l’estiu. Tot i lo anormal d’aquest estiu amb pandèmia de COVID-19, com cada any hem de lamentar morts per ofegament a les platges i piscines. Dos infant ja han mort aquest estiu a Catalunya per ofegament. L’ofegament és la tercera causa de mort en menors 

L'ofegament és molt silenciós i ningú no s'adona si no està vigilant. Perquè sigui eficaç,  la vigilància ha de ser visual i permanent, perquè els infants més petits es poden ofegar en tant sol 20 cm d‘aigua i en menys tres minuts. 

Us recordem alguns consells per evitar els ofegaments de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT):

  1. Prevenció. L’única acció veritablement eficaç davant d’aquest problema és la prevenció. Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. 
  2. Socorrista. Escolliu sempre que pugueu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista.
  3. Vigilància: Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un instant. No demaneu que un germà gran vigili a un infant petit. Per la vigilància recordeu la regla 10 – 20: No més de 10 segons sense vigilància i tant a prop com per a poder actuar en menys de 20 segons.
  4. Inflables. Desconfieu de flotadors o matalassos inflables, no són mesures prou segures per evitar ofegaments. Feu servir armilles salvavides, especialment si els infants van en una embarcació.
  5. Ensenyar. Els infants i adolescents han de conèixer i respectar les regles de seguretat (significat del color de les banderes, obeir les ordres dels socorristes, no nedar sol i sempre fer-ho amb supervisió d’un adult, no capbussar-se en aigües que no coneguin, la relació que hi ha entre els ofegaments i la ingestió d'alcohol o drogues d’abús...)
  6. Reanimació cardiopulmonar. Pares i mares haurien d'aprendre i ensenyar als seus fills grans a realitzar maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsica.
  7. Demaneu ajuda. Truqueu al telèfon d'emergència 112 si el vostre infant s’ha ofegat

Els infants de casa nostre poden patir un ofegament en l’entorn lúdic, però no es pot oblidar els infants migrans o refugiats que han perdut la vida en el Mediterrani, ni no tenir un record especial per Aylan Kurdi, el nen sirià de 3 anys que va mori ofegat, el cos del qual va aparèixer en una platja de Turquia (2015).