divendres, 27 de novembre de 2020

Dos mesos després de l’inici del curs escolar, les escoles són segures?

A mitjans del passat mes de setembre va començar el curs escolar 2020-2021, després que la darrera part del curs anterior, com a conseqüència del confinament, les escoles havien estat tancades. El tancament d’escoles va ser una de les primeres mesures preses per a controlar la pandèmia per coronavirus.

Aquest nou inici de curs va ser ben diferent al d’altres anys. Hi havia la incertesa sobre la seguretat dels alumnes i docents en l’àmbit de l’activitat escolar ordinària. Van haver d’implementar-se moltes noves mesures higièniques, protocols en cas de positius, normes estrictes d’absència i d’assistència a l’escola, etc. Hi havia moltes dubtes al començament de curs.

Sabíem, però, després d’uns mesos de pandèmia que el risc de patir la malaltia és baix a la edat infantil. Les dades a més apunten que la majoria de les persones menors de 18 anys pateixen una COVID -19 lleu o asimptomàtica i que la probabilitat de patir formes greus es molt menor que en els adults. D’altre banda la capacitat de transmetre el SARS-CoV-2 és més baixa en la població pediàtrica. Sembla cada dia mes evident que la població infantil, a diferencia de la grip, significa molt poc en la transmissió de la COVID-19 a altres infants o als adults i que la transmissió a les escoles es relaciona més amb esdeveniments extraescolars que no pas amb transmissió intraescolar. 

Pràcticament dos mesos després de l’inici de l’actual curs, hi ha prou dades per mantenir com s’assegurava que les escoles són segures? Les escoles són segures i les dades del Departament d’Educació ho confirmen, perquè només estan confinats 2 centres (Pallars Llussà, Berguedà) dels 5131 (0.04%), i 885 (1,23% %) dels 72.000 grups classe (dades consultades a la web del Departament d’Educació el 27/11/2020).

L’educació és un dret fonamental dels infants recollit a la Declaració Universal dels Dret Humans i l’educació presencial la recomanació unànime de tots els pedagogs. Així que, com que les dades de les que disposem ara i amb les mesures de seguretats que s’han implementat les escoles són segures, s’ha de valorar mantenir el dret dels infant a l’assistència a l’escola.





divendres, 20 de novembre de 2020

El canvi climàtic afecta a la salut de les persones

La repercussió del canvi climàtic sobre la vida i la salut de les persones era una preocupació creixent a tot al mon fins que la pandèmia per coronavirus es va convertir en el problema de salut de primer ordre mundial.  L’Acadèmia Americana de Pediatria va publicar l’any 2015 un informe tècnic titulat  "El canvi climàtic i la salut dels nens" on explicava com afectaven els canvis mediambientals en la salut dels nens i nenes i conscienciava als professionals de la salut sobre la seva rellevància.

Què és el canvi climàtic?

L'augment de la temperatura global, coneguda com a "escalfament global", està causant canvis en els ecosistemes del planeta.  Hi ha un ampli consens entre les principals organitzacions científiques mundials del clima que aquests canvis són el resultat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per l’ésser humà. Aquest canvi climàtic suposa:

  • Esdeveniments extrems del clima, com ara onades de calor, tempestes severes, inundacions, huracans o incendis forestals.
  • Augment del nivell del mar i augment de la humitat.
  • Aire menys saludable.
  • Menys aliments i menys saludables

A més en els països industrialitzats els infants tenen una major exposició a pesticides, o gases derivats de la combustió, entre altres toxines. Tots aquests canvis repercuteixen sobre la salut i el benestar dels infants.

Com afecta als infants ?


Els nens i les nens són el grup d’edat més vulnerable als efectes del canvi climàtic. Tot i que els menors de 5 anys només representen el 15% de la població mundial s’estima que pateixen el 43% de les malalties ambientals.  La immaduresa pròpia de l’edat pediàtrica i el major consum energètic i metabòlic relacionat al seu rapit creixement i desenvolupament són característiques pròpies dels infants que els suposen una major vulnerabilitat als canvis mediambientals.

Alguns exemples dels efectes per la salut del canvi climàtic són: 

  • Malalties relacionades amb la calor: S’espera que els pròxim anys patiren onades de calor més llargues i més greus que faran augmentar les visites i hospitalitzacions  per l’especial vulnerabilitat dels infants davant la calor extrema. 
  • Qualitat de l'aire: L’asma és la malaltia crònica pediàtrica més freqüent, entre el 5 - 10 % dels nens la pateixen. S’estima que el canvi climàtic farà augmentar i empitjorar l'asma infantil associat a un augment dels contaminants atmosfèrics.
  • Malalties infeccioses. El temperament de les temperatures que el canvi climàtic propicia, ha facilitat la presència d’insectes (mosquit tigre, paparra Hyalomma...) que no eren habituals en Europa  i que són potencials vectors transmissor de malalties  (virus Chikungunya, febre hemorràgia de Crimea-Congo, virus del Nil...) que fins ara sempre eren malalties importades. 
  • Seguretat alimentària: La seguretat alimentària es veurà afectada per una necessitat creixent d’ús de pesticides. En altres zones del planeta el problema no està en la seguretat sinó en la falta d’aliments resultat de males collites per problemes de sequera per exemple. 
  • Salut mental:  S'han descrit símptomes del trastorn d'estrès posttraumàtic en infants relacionats amb el trauma psicològic que suposa viure i patir desastres meteorològics.

Els problemes de salut relacionat amb el canvi climàtic no són un problema del futur, sinó el mon on viuen els nostres infants. El professionals sanitaris, pediatres i infermeres pediàtriques, interessats en la salut dels infants han de recolzar i fomentar accions per a millorar el medi ambient, perquè per millorar la salut dels infants cal millorar el nostre medi ambient.


dissabte, 14 de novembre de 2020

Símptomes clínics de les malalties víriques respiratòries

Aquesta segona onada de la COVID-19 s’ha presentat, com era d’esperar, en l’època en que apareix l’epidèmia de grip i quan el refredat són més freqüents. Pot resultat difícil de diferenciar una malaltia d’altre perquè els símptomes clíniques de refredat, grip i COVID-19 tenen moltes similitud; però també algunes diferencies, especialment entre refredat i grip que faciliten el seu diagnòstic diferencial. 

Els refredats són quadres clínics habitualment amb poca febre, amb abundant congestió nasal, mucositat i esternuts. La mucositat, que és el símptoma més característic dels refredat, comença amb aspecte aquos i amb el pas dels dies és fa més blanquinosa i espessa. 

La grip és un quadre amb febre alta d’inici sobtat amb mal de cap, de coll i d’ossos i tos persistent. La característica fondament dels quadre gripals és la febre i el malestar (dolors musculars) prou intens com per obligar a enllitar-se al pacient.

El coronavirus en els nens i nenes sol presentar-se con un quadre lleu i de vegades asimptomàtic. Són pocs els casos amb pneumònia o altres complicacions greus. Els infants amb COVID-19 tenen habitualment febre, tos, mal de coll, amb poca o cap mucositat. Els adolescents, com els adults, podem presentar un símptoma típic de la COVID-19 com es l’afectació de l’olfacte i el gust. 

La taula resumeix les diferent característiques dels tres quadres clínics. 



divendres, 6 de novembre de 2020

Recomanacions en l’ús de les mascaretes en els infants

Les mascaretes són una de les recomanacions essencials, junt al rentat de mans i a la distancia social, per evitar el contagi de la COVID-19 i s’ha considerat com un element important per una reincorporació segura a l’escola. Les mascaretes en els infants són igual d’eficient que en els adults, però, perquè siguin efectives s’han de fer servir de forma correcta. 

Les mascaretes són útils perquè redueixen la transmissió de la malaltia per l’efecte barrera de les microgotes de saliva amb virus que es produeixen quan parlem, tossim o esternudem.  

La recomanació per la reincorporació a les escoles es que l’ús de mascaretes sigui obligatori en els major dels 6 anys. L’edat obligatòria d’ús de mascaretes a l’escola variarà al llarg del curs depenent de la situació epidemiologia d’on està ubicada l’escola. Els infants menors de 6 anys podem portar mascareta,  no s’aconsella portar mascaretes als infants menors de 2 anys o aquells que tinguin incapacitat de retirar-se-la sense ajuda.  

Busqueu una mascareta que per la seva mida, quan estigui correctament posada cobreixi el nas i la boca i quedi còmodament ajustada a la cara del vostre infant. Per l’elaboració de les mascaretes higièniques no es poden fer servir plàstic ni vinil ni altres materials que impedeixin el pas de l’aire, s’han de fer servir teixits que tinguin una malla espessa com el cotó o el lli.

Renteu-vos les mans abans i després de posar-li la mascareta al vostre infant. No toqueu la part davantera de la mascareta. Renteu les mascaretes de tela reutilitzables després de fer-les servir durant tot el dia. Ensenyeu al vostre infant a no tocar ni manipular la mascareta

Les mascaretes quirúrgiques o higièniques eviten la transmissió dels virus amb eficàcia. A alguns infants amb situacions especials (immunodepressió... ) se’ls pot haver recomanar usar una mascareta diferent (mascareta amb filtre).  L´ús de mascaretes està especialment recomanat en els infants amb asma o altres malalties respiratòries. El protectors facials no poden fer servir per a substituir les mascaretes.


L’ús de mascaretes quirúrgiques durant l’exercici, amb les dades de les que disposen en aquest moment, no han mostrat cap disminució en els paràmetres cardiovasculars ni en el rendiment esportiu ni s’ha constatat cap efecte advers si es fan servir adequadament, tot i que si que afecten clarament el confort.  Les mascaretes quirúrgiques es poden fer servir amb seguretat en la practica esportiva especialment en els llocs tancats i en els esports de contacte.

Alguns infants, especialment els més petits, podem tenir al principi por de fer servir o de veure a altres persones amb mascareta. Podeu ajudar a acceptar el seu ús si expliqueu adaptant-lo a la seva edat la utilitat de les mascaretes, si feu una mascareta divertida i personalitzada pel vostre infant, si dibuixeu mascaretes als personatges dels seus llibres, o poseu mascareta al seu ninot favorit...

Portar-se mascareta és un gest de protecció solidària perquè a més de la pròpia protecció serveix de protecció pels altres.


divendres, 30 d’octubre de 2020

Castanyada 2020

El Departament d’interior de la Generalitat va publicar el passat 9 d’octubre un document amb el títol: “Recomanacions davant la COVID-19 en la festivitat de Tots Sants” on recollia les normes per la celebració d’una castanyada segura. Donava recomanacions per la visita als cementiris, per la venda al carrer de castanyes, elaboració de panellets, etc. (https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/mes_consells_dautoproteccio/Pautes-COVID-19-Tots-Sants/index.html#bloc1)

M’ha cridat l’atenció la recomanació que diu: “No es pot fer l’activitat de “truc o tracte” per la qual els nens i nenes van disfressats casa per casa per demanar llaminadures”.


En aquest bloc on escrit regularment sobre salut infantil, per aquestes dades, els anys passats escrivia post sobre com parlar de la mort amb els infants o si havien d’assistir o no o a partir de quina edat es recomanava assistir als rituals funeraris. Ressaltava en aquells textos la importància de no ocultar, però fent-lo adequadament, la mort, perquè fos una oportunitat de creixement personal i no pas una angoixa pels infants.  Tot i que, l’entrada al blog de l’any passat per aquestes dates ja portava el significatiu títol de: ”Castanyada o Halloween?  de castanyera o de zombi? Panellets o pastís de carbassa? Importa?”. (https://draft.blogger.com/blog/post/edit/5825144529090826204/3818595852026103259)

La tradició americana que la televisió ens ha portat és més festiva que reflexiva.  La Acadèmia Americana de Pediatria publica cada any uns consells per Halloween on recorda a les famílies que s’han d’assegurar que les disfresses o mascares no dificulten la visió dels seus infants;  que és millor que els infants vagin en grup, i no pas sols; que no es mengin les llaminadures fins arribar a casa o que portin cintes reflectants en les disfresses o llanternes per poder ser vistos pels conductors. Totes elles semblaven recomanacions poc útils per la seguretats dels infants catalans, en el passat potser, però probablement seran necessàries de recordar en el futur proper.

Aquest any, però, he de recordar a les famílies que lamentablement per raó de la pandèmia per coronavirus no es podrà fer la molt “nostrada” i “americana” tradició de “truc o tracte”.