dijous, 2 de juliol de 2020

Consells per un estiu saludable amb COVID


Fa poc dies ha començat l’estiu meteorològic. Els infants i joves han començat les vacances d’un curs escolar anòmal. Tant anòmal com l’estiu que comencen on haurem de conviure amb el COVID-19. Uns quants consells de salut per gaudir de l’estiu de forma saludable





  1. Normes COVID-19. Rentat freqüent de mans. Mantenir distancia de seguretat. Portar mascareta en espais tancat, en els transports públic i en qualsevol espai on no es pugui mantenir la distància de seguretat.
  2. Hidratació: Els infants necessiten prendre, en proporció al seu pes i talla més líquids que els adults. Per exemple un lactant de 3 mesos precisa prendre uns 800ml de líquids al dia (que ells aconseguirà de la llet principalment), un infant en edat escolar precisa 1200ml i un adolescent com un adult uns 2 litres al dia. Durant la temporada d'estiu  oferiu sovint aigua als infants per a mantenir-los ben hidratats.
  3. Ulleres de sol: Les ulleres de sol no són una moda sinó una protecció necessària pels ulls. Igual que feu protecció de la pell davant del sol, heu de fer una bona protecció solar visual, per evitar complicacions oculars, com llagrimeig, ull vermell, cataractes, problemes  a la retina, etc.
  4. Protecció solar: Després del confinament feu de ser especialment curosos  amb la protecció solar. Només 15 minuts d’exposició a les radiacions ultraviolades poden danyar la pell. Protegiu els infants d’una exposició solar excessiva. Apliqueu filtre solar amb factor de protecció alt (als infants protecció 50), vint o trenta minuts abans de sortir de casa.
  5. Protegiu-vos del sol: Trieu la roba adequada: Poseu-los roba lleugera i barret. Busqueu l'ombra i planifiqueu les activades evitant anar de passeig o fer activitat a l'aire lliure en les hores de més calor del dia (entre les 12-16 hores) Sortiu al matí d'hora o al vespre quan el sol està més baix.
  6. Banys amb seguretat: Ensenyeu als infants a nedar com més aviat millor. Com sempre la mesura més eficaç és la prevenció. Escolliu sempre, si podeu triar, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista. Mai els deixeu sense vigilància, especialment els infants menors de 4 anys, ni tan sols un moment.

dijous, 25 de juny de 2020

El COVID-19 és una malaltia poc pediàtrica que afecta poc i lleument als infants

A la tardor-hivern quan comença la temporada de les malalties respiratòries víriques, com el refredat o la grip, els primers afectats són els infants i els joves. Per aquesta raó són un important focus de transmissió de les malalties respiratòries víriques entre la població. 


Així què, quan va començar l’actual pandèmia de coronavirus, un virus que provoca bàsicament una malaltia respiratòria, es va postular la hipòtesis que aquest virus es comportaria com els altres virus que causen malalties respiratòries. S’esperava, doncs, que igual que la grip, per exemple, els infants s’afectarien en els primers moments i serien una font de contagi important per la resta de la població. 
Però afortunadament la suposició feta en raó de l’experiència amb els altres virus com el del refredat o la grip no s’ha complert. El coronavirus ha afectat poc als infants i als joves i quan ho ha fet ha estat amb escassa gravetat. Les dades així ho corroboren, menys de l’1% dels casos de pacients amb coronavirus son infants o joves en edat pediàtrica. I d’aquest, tot i que hi ha algun cas greu, la immensa majoria han estat sense símptomes o amb símptomes lleus. Resulta cridaner que pacients tant fràgil com els nadons i lactants hagin estat tan poc afectats. A més la capacitat de transmissió dels infants i joves és més minsa que en altres malalties víriques.
S’han proposat diferents teories (estructura del virus, receptors específics en les vies aèries, immunitat naturals dels infants...) per explicar aquest comportament diferent del coronavirus de la resta de virus respiratoris, però encara no s’ha pogut aclarir la causa de la “resistència” dels infants davant del coronavirus. S’han iniciat alguns estudis per analitzar aquesta protecció dels infants davant del COVID-19 i esbrinar com es pot estendre a la resta de la població. 
A dia d’avui podem dir que el coronavirus és una malaltia poc pediàtrica, per això les entitats científiques pediàtriques proposen la tornada progressiva d’infants i joves a les seves activitats habituals amb menys entrebancs dels proposats a l‘inici de la pandèmia. 

divendres, 19 de juny de 2020

Geometria del COVID-19

El decret de la Generalitat per aquesta nova etapa manté els tres consells bàsics de protecció davant el COVID-19, el rentat freqüent de mans, les mascaretes i el manteniment de la distancia seguretat. 

S’aconsella mantenir una distancia major a 1,5 metres entre persones, i per calcular els aforaments, per exemple dels bars, s’ha determinat un espai de seguretat de 2,5 m2 per persona. Res diu dels metres cúbics perquè sembla una mesura vuitcentista. Els arquitectes dels vells hospitals dels segles passats ho tenien en compte, i per això aquells hospitals tenien aquells sobres tant alts. 

I tot i que és una mesura passada d’època, no es pot menystenir perquè no tenen el mateix risc de contagi un grup de persones celebrant una festa en un lloc tancat que a l’aire lliure. Millor a la terrassa que dintre del bar, la revetlla millor a l’aire lliure que en el interior d’un recinte. 

dijous, 11 de juny de 2020

El confinament s’acaba, però es queden el rentat de mans freqüent, la distància de seguretat i les mascaretes

L’any 2019 finalitzava i la noticia sanitària més rellevant era un augment de casos de pneumònia, a Xina, per un virus fins aleshores desconegut i que ara ja saben que és un coronavirus que hem de anomenar COVID-19.  A finals de gener d’aquest any la Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava una Emergència Sanitària Internacional perquè la epidèmia per coronavirus havia desbordar les fronteres de la Xina i havien començat a aparèixer brots epidèmics en alguns països dels voltats. A mitjans del mes de març hi havia brots epidèmics en per a tot el mon i l’OMS va declarar l’estat de pandèmia.
Cada país va prendre distintes mesures per a “contenir” la pandèmia. El confinament, en diferents graus, ha estat la mesura més habitual. 

La situació actual de la pandèmia per coronavirus a Catalunya i a gran part d’Europa està permetent que mica a mica s’estigui desmuntant el confinament, de manera que en poques setmanes arribarem a la “nova normalitat”. Es permetrà la mobilitat sense limitació de temps ni de distancia, direm adéu a les franges horàries,  a les cites prèvies per anar a comprar...
Hem passat dels més de 2000 casos diaris de persones COVID positius a menys de 200. La malaltia està clarament en retrocés però encara és present entre nosaltres, tot i que la seva transmissió ha disminuït clarament. Per això, tot i que algunes de les mesures adoptades per a contenir (“doblegar la corba de contagis”, dèiem) es relaxaran, algunes altres seguiran segur amb nosaltres durant els propers mesos. El confinament s’acabava però algunes mesures han vingut per a quedar-se,  si més no fins que disposem d’una vacuna o un tractament preventiu o curatiu prou eficaç, si volem evitar un rebrot de l’epidèmia i tornar a omplir els hospitals de malalts críticament greus.
  • Rentat freqüent de mans. Aquesta es una norma de higiene que per sempre més ha de formar part de les rutines dels infants.
  • Mantenir distancia de seguretat. Mentre la pandèmia de coronavirus no decaigui, (ara només està amortida pel confinament), caldrà mantenir la distancia de seguretat.
  • Portar mascareta. Si no poden complir amb aquesta distancia de seguretat caldrà portar mascareta, què serà obligatòria a partir dels 6 anys però que es aconsellable a qualsevol edat, si l’infant ho tolera.

dijous, 4 de juny de 2020

Hi haurà menys visites presencials però tindran més valor.

La pandèmia de coronavirus ha potenciat les consultes telefòniques amb els pacients i ha informar a les famílies també per via telefònica. El meu fill, que treballa l’Hospital de Bellvitge, escrivia fa unes setmanes un text on expressava la dificultat que suposa a tots els professionals sanitaris donar informació sensible als pacients i famílies per via telefònica. Per a personalitzar-los s’imaginava com podria ser el seu interlocutor de l’altre costat del telèfon, “... avui m’he adonat que encara que no ens vist mai; ara que penso us començo a imaginar a cadascuna d’una manera diferent...” El seu Cap de Servei fa uns dies feia un tuït en el mateix sentit: ...la pandèmia ha deixat algunes seqüeles com la sacralització de l’acte mèdic virtual. Es parla de les noves tecnologies quan lo més utilitzat ha estat el telèfon. La relació mèdic-pacient es basa en la confiança. Es difícil generar-la sense mirar-se als ulls”. Però d’altre banda la Dra. Muñoz escrivia un text amb un títol prou explícit: “Les consultes telefòniques han arribat per a quedar-se”.  

Ara mateix disposem de prou tecnologia i aparells fàcilment accessibles per a millorar l’autocura dels pacients. De forma simple a casa ja podem mesurar la temperatura, el pes, la tensió arterial, l’oxigen a la sang, la freqüència cardíaca, el nivell de sucre de la sang o fer un ECG... Disposem de rellotges intel·ligents que son capaços de mesurar la nostre activitat física, la nostra activitat cardíaca o el consum de calories que fem. A curt termini disposarem de moltes més eines que ajudaran a monitoritzar a distancia als pacients, especialment aquells que pateixen malalties cròniques. Totes aquestes possibilitats d’autocontrol presents i futurs ens enfronten al repte de saber com ens hem de relacionar (presencialment, amb el pacient a la consulta, o virtualment, telemàticament) els professionals i els pacients ara i el futur immediat.

La pandèmia per coronavirus ens ha remarcat que és aconsellable reduir les visites amb el pacient a la consulta, presencials, a les mínimes imprescindibles. La teleassistència telefònica, quan ja hi està establerta la relació entre el metge i el seu pacient, és un bon recurs per aconseguir aquest objectiu de reduir les visites no essencials (resultats, renovació de receptes, tràmits burocràtics...), però la comunicació es més difícil quan encara no s’ha establert un vincle i el metge i el seu pacient (infant/família) són dos desconeguts. La consulta telefònica té l’evident limitació de que els interlocutors no poden mirar-se a la cara. 

Aquesta pandèmia també ens ha permet descobrir la “vídeo-comunicació” (Zoom, Skype, FaceTime...). Tots hem fet servir recurs informàtics, fins ara poc utilitzats, per a mantenir el contacte amb amics i familiars durant el confinament. Els sistemes de “vídeo-comunicació” que permeten una entrevista cara a cara amb el nostre interlocutor i mirar-nos als ulls, obviant la limitació del telèfon, facilita la comunicació. En l’àmbit sanitari la “video-consulta” més aviat que tard formarà part de la nostre pràctica professional habitual, perquè la “vídeo-comunicació” també ha vingut per a quedar-se. 
A futur, hi haurà menys visites presencials però tindran molt més valor.