dimarts, 23 d’abril del 2019

Feliç Diada de sant Jordi

Es somia amb imatges, però es pensa amb paraules, per això és important el llenguatge i de retruc la lectura en el desenvolupament dels infants i dels joves. Llegir és una part necessària del creixement personal dels infants, allò que seran serà en bona part dels llibres. Un poble que llegeix és un poble lliure.

divendres, 12 d’abril del 2019

Papa, què és la eutanàsia?



La Setmana Santa és, segon la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícil de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. Per acabar de reblar el clau és casi segur que els infants hagin inclòs en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.


Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, tot i que és una paraula formada de dos mots del grec antic que volen dir “bona mort”, el seu significat actualment és el de “mort assistida”. Qualsevol acció que facilita la mort en el final de la vida. Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però que tard o d’hora cal fer.

Quan parlar?
Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, pensen que les persones també poden recompondre.
Després dels 5 anys entenen la vida con un procés on es neix, es creix i es mort, i comencen a considerar alguns signes relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com quelcom que passa als altres, no relacionat amb ells. La mort es una figura sinistra que espanta.
Molts infants dels 9 - 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible.
A partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar?
La millor manera de parlar amb els infants és escoltar-los. No es tracta de preparar-se per a fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors.

Què parlar?
Nati Bergadà Bofill  és una mestra d'educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per a parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar-hi, perquè és un objecte d'ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per a pares i educadors, per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l'edat del infant, del seu desenvolupament i la seva situació especifica.

Quant parlar?
Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si tornarà l’avi.


dimarts, 2 d’abril del 2019

I ∞ autisme. Una dinàmica nova per l’autisme

L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 2 d'abril com a Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme. Aquest any  2019, el lema escollit es “I ∞ autisme. Una dinàmica nova  per l’autisme”

L'autisme és una discapacitat permanent que afecta la comunicació. Es caracteritza per dificultat en la interacció social, problemes en la comunicació verbal i no verbal i patrons de comportament, interessos i activitats restringits i repetitius. Es fa servir els mots "espectre autista" perquè aquesta discapacitat presenta diferents graus de gravetat, que van des dels infants que necessiten un suport lleu fins aquells que requereixen suports molt importants.

Els infants amb autisme:
Abans dels 12 mesos poques vegades miren a les persones. No mostren anticipació quan se’l agafa. No mostren interès en jocs interactius simples com el "Tat". Manca d'ansietat davant els estranys als 9 mesos.
Als 12 mesos d'edat no somriuen a les persones conegudes. No giraren el cap quan algú els demana pel seu nom. No reclamen atenció. No vocalitzen, només fan balboteig.
Als 18 mesos d'edat no assenyalen amb el dit per demanar coses o en resposta a preguntes. No responen regularment al seu nom. No miren les persones que les parlen. No retornen el somriure a la gent. No riuen amb la gent. No diuen “Mama / Papa” específicament a una persona.
Als 24 mesos d'edat, similar a 18 mesos, però a més no obeeixen ordres senzilles. No realitzen o imiten el joc imaginari (pentinar una nina, donar-li de menjar). No participen en les activitats de grup (excepte córrer i perseguir). Prefereixen jugar sols. Tenen un vocabulari escàs, de menys 10 paraules. Tenen peculiaritats en el seu llenguatge, poden dir paraules llargues i complexes com " dinosaures " o " quadrilàter ", però no "mama", "pilota", "nen", etc)
Als 3 anys d'edat, similar a 18 i 24 mesos, però a més no fan frases de dues paraules (“nina maca”).
Als 5-6 anys no es preocupen per tenir amics. Tenen un ventall limitat d'emocions i interessos. Són molt sensibles al so, la llum, el tacte o el dolor. Insisteixen en fer coses de certa manera o en la repetició de rutines sense canvis.
Alguns infants amb autisme agiten les mans amb vehemència, caminen de puntetes, tenen tics i fan moviments maldestres, de manera que el focus principal de preocupació pot centrar-se en el sistema locomotor deixant de banda el seu problema de comportament. El seu veritable problema està en la seva dificultat per adquirir les habilitats de comunicació social.