divendres, 25 de setembre del 2015

Sabates i peus. Consells per a escollir un bon calçat infantil

Caminem sobre els nostres peus. La marxa bípeda és una característica singular del esser humà. Les sabates es  són uns estris que ens faciliten el caminar.  Les sabates són importants pel desenvolupament osteo-muscular dels infants, especialment en el més petits/es. Però els hi  donem l'atenció que mereixen? Sabem escollir les sabates adients pels infants? 


Quan començar a utilitzar sabates?
Si el seu fill encara no camina, no és necessari que faci servir sabates. Si tot  just comença a caminar, les sabates poden ajudar a prevenir lesions accidentals. Les botes que suporten el turmell no necessàriament ofereixen un millor suport que les sabates baixes, simplement tindrà més dificultats per treure-les.

Algunes persones pensen que els nens han d'usar sabates per ajudar el desenvolupament dels músculs de les cames i els peus i l'estructura òssia i per prevenir futurs problemes per caminar. No és així, els peus del seu infant es desenvoluparan bé sense sabates fins que comenci a caminar.

Durant els primers anys el creixement del peu dels nens i nenes és rapidíssim, cal  revisar sovint que les sabates no li quedin petites. Recordeu que durant els primers 18 mesos de vida el peu creix aproximadament mig número (3 mil·límetres) cada dos mesos; dels 18 mesos als 2 anys, mig número cada tres mesos; i dels 2 als 3 anys, mig número cada tres o quatre mesos. A partir de 3 anys, els peus creixen un número cada any.

Les sabates correctores són les sabates utilitzades per solucionar problemes com ara els peus plans o la rotació interna, és un error fer-les servir de forma preventiva o sense un diagnòstic exacte. La majoria dels nens no necessiten sabates especials.

Com triar unes sabates pel seu infant?
Les sabates han de servir per a:

  1. Protegir els seus peus.
  2. Proporcionar adherència en superfícies llises i lliscants.
  3. Permetre caminar còmodament en diferents tipus de superfície (asfalt, terra i sorra).

En triar les sabates pel seu fill o filla, comproveu que:

  1. Escull les sabates més suaus, més amples, més lleugeres i més còmodes possibles. 
  2. Tenen una sola encoixinada.
  3. Són flexibles i lleugeres, exceptuant el contrafort de la zona del taló.
  4. Estan ben ajustades als talons per evitar que el peu marxi cap a endavant al caminar.
  5. Deixen prou espai pels dits dels peus, com 1,5 cm entre el dit més llarg i la punta de la sabata quan el nen està dret i un espai de 5 mm entre els costats de la sabata i els dits dels peus. Si pessigueu la sabata mentre el vostre infant està dempeus, es forma una lleugera depressió en la sabata.
  6. Els materials han de ser naturals i molt transpirables.
  7. A l'estiu, les sandàlies haurien d'anar ben lligades.
  8. Sempre s’han d'emprovar les sabates abans de comprar-les.

Podeu tobar algunes recomanacions més, del Col.legi Oficial de Podòlegs de Catalunya, a la meva web Prop dels infants: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/calcat.html

divendres, 18 de setembre del 2015

El mètode del plat


El mètode del plat us permet crear menús variats, sans i adaptats a les necessitats dels nens d'una manera fàcil. Aquest mètode es pot utilitzar per nens i nenes a partir dels 2 anys de edat.
Fem servir com a base un plat de mida normal, d'uns 23 centímetres de diàmetre, una mica més d'un pam, elaborem un menú principal, dinar o sopar. Dividim el plat en tres parts. La mida del plat pot variar segon la edat o la gana del nen o la nena , però sempre  mantenint les proporcions. 

La meitat del plat o una mica més (50%) del menú serà amanida, verdura, o qualsevol aliment vegetal. Anem variant vegetals crus i cuinats (cuit, al forn, a la planxa).
En poc més de la quarta part del plat (30%) posarem les farines, com l'arròs, la pasta, les patates, els llegums o el pa. 
Menys d’una quarta part del plat (20%) serà per a les proteïnes: ous, carn o peix. La carn pot ser blanca o vermella  i el peix pot ser blanc o blau, a aquesta edat no hi ha restriccions en l’ús d’uns o altres. 
Afegir uns postres, una peça de fruita o un làctic, i no oblideu beure aigua.
Així tenim elaborat un menú saludable i variat.

divendres, 4 de setembre del 2015

Virus Chikungunya. Espècies i malalties invasores

Malalties com el xarampió, la difteria, o la tos ferina són amb nosaltres, i altres com l'Èbola o ara el Chikungunya venen a visitarnos. La infecció pel virus del Chikungunya és una nova malaltia que ens ajuda a explicar els canvis que estem vivint. Aquest virus que va ser aillat per primera vegada a l'Àfrica en els anys 50 del segle passat, ara es pot trobar a tot a arreu. Recenment s'ha registrat un cas a Espanya de contagi del virus Chikungunya sense haver viatjat a l'Àfrica. Les velles malalties no marxen i hi ha de  noves.

Com es possible? Fa uns pocs anys que un mosquit, amb una picada especialment dolorosa, s'ha instalat a Catalunya i a tota la zona mediterrania. Aquest mosquit és una mica més gran que els autoctons i té unes taques blanques al cos i a les potes i per això se'l conec com a mosquit tigre. El virus Chikungunya es trasmés per la picada d'algunes poques especies de mosquits. El mosquit tigre es un d'aquest trasmissor. 

El mecanisme de contagi és simple. Un mosquit pica a un malalt afectat pel virus Chikungunya i es contagia. Aquest mosquit contagiat, que actua com a transport del virus (vector, és el terme sanitari utilitzat), pica i infecta a altres persones. 
El mosquit ja era entre nosaltres com hem dit, ara ha vingut el virus a completar el cercle. Abans els mosquits o els virus (o els cargols poma) es localitzaven en àrees geogràfiques específiques i era escepcional trobar-los fora del seu lloc habitual. Ara no és així, perquè ara no hi ha àrees geografiques especifiques, no hi ha limits per la disseminació, el mon és cada vegada més petit perquè les comunicacions són cada vegada més ràpidas i eficaçes. 

El virus Chikungunya provoca uns simptomes similars a la grip: Febre alta (més de 39ªC), dolor en les articulacions, mal de cap, mal de panxa i de vegades taques a la pell. A diferència de la grip els simptomes de la malaltia per Chikungunya són més intesos i més prollongat, és fàcil que la malaltia duri setmanes.
No hi ha ni un tractament ni una vacuna específica, com en altres malalties víriques. El pronostic es bó la mamojoria dels casos, els procesos més greus s'observen en nens petits, gent gran (major 65 anys) i pacients amb malalties previes.  

L'ébola o el chikungunya són malalties, que pel seu exotisme, tenen molta repercussió al mitjants de comunicació, però afortunadament encara tenen poca repercussió sanitaria a casa nostre. El virus que causarà la major epidemia a casa nostra aquest any serà, com sempre, el virus de la grip. Milers de persones es posaran malaltes, i hauran de ser atesos a l'atenció primària a urgencies o hospitalitzats i lamentablement alguns moriran. Són les dades, autenticament preocupants, de cada any. Afortunadament per aquesta epidemia si que hi ha una vacuna eficaç.

L'Agencia de Salut Pública de Catalunya ja va elaborar a començament d'aquest any el "Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya" i des de fa anys hi ha una campanya de lluita per evitar la disseminació del mosquit tigre.