divendres, 28 de setembre del 2018

10 consells per a gaudir de les sortides a la muntanya


Planifiqueu les sortides per gaudir de les activitats en família
Fa pocs dies ha començat la tardor. Aquesta és una bona època de l’any per gaudir de sortides o passejos en bicicleta per la muntanya o per anar a plegar bolets. Cal combinar diversió i seguretat, perquè com informen els Bombers de la Generalitat cada any augmenten els rescats a la muntanya. Cada any una mitjana de 700 excursionistes son rescats pels Bombers.
El Departament d’Interior de la Generalitat va editar un tríptic els consells
que s’han de prendre per a gaudir de les sortides a la muntanya amb
seguretat.




Consells pràctics
1.    Informeu-vos abans de sortir de les condicions meteorològiques.
2.    Planifiqueu l'activitat i la seva durada en funció de l’edat dels infants.
3.    Utilitzeu la roba i el calçat adequats per a l'activitat. Porteu alguna peça de roba de color viu.
4.    Hidrateu-vos sovint i mengeu aliments energètics.
5.    Respecteu les senyalitzacions de perill.
6.    Sigueu respectuosos amb la flora i la fauna.
7.    Ensenyeu als infants a no apropar-se a animals desconeguts.
8.    No mengeu fruites del bosc o bolets que no coneixeu. Algunes poden ser verinoses.
9.    Porteu carregat el telèfon que pot ajudar a geolocalitzar-vos i demanar ajut.
10.En cas d'accident: truqueu al 112


divendres, 21 de setembre del 2018

Malis ovis, malis corvis


Malis ovis, malis corvis
Qualitats d’un “bon metge”: De les virtuts hipocràtiques a les competències emocionals de @joancmarch

“Només un home humà pot ser un bon metge. La medicina s’ha d’exercir amb amor, com una cosa sagrada, només s’ha ensenyar a persones sagrades, es a dir dignes de respecte i veneració”. Aquesta frase la va dir Hipòcrates, considerat el pare de la medicina, 400 anys abans del naixement de Jesucrist. Considerava Hipòcrates que els “bons” metges havien de tenir dos virtuts fonamentals: Filantropia (amor al proïsme) i Techne (l’art de la medicina, la tècnica).


El passat segle l’Accreditation Council for Graduate Medical Education, una organització que encarregada de l’avaluació de la formació dels professionals als Estats Units, va establir segon el seu criteri quines havien de ser les competències que calia assolir per a ser un metge “complet”. Les seves sis competències son: 1- Atenció al pacient (capacitat de fer una atenció compassiva, adequada i eficaç). 2-Coneixement mèdic (disposar dels coneixements científics, socioeconòmic i conductuals necessaris).  3-Aprenentatge i millora pràctica (utilitzar les dades d’evidència en la practica clínica).  4- Habilitats de comunicació interpersonal (capacitat per crear una relació terapèutica amb els pacients). 5- Professionalitat (sensibilitat cap a la diversitat cultural, d'edat, de gènere i a la discapacitat). 6- Pràctica basada en sistemes  (entendre la interacció entre la pràctica pròpia i el sistema sanitari).

Un recent article del professor de Salut Pública Joan Carles March amb el suggestiu títol  Ningú pot ser millor professional que persona” postulava que les competències emocionals ens converteixen en millors professionals,... Hem de conrear i fomentar l’empatia, la intel·ligència emocional, la comunicació, el lideratge, la capacitat d’entomar critiques...Tot per construir. Hem d’educar-nos i entrenar-nos per ser millor persones considerant cinc aspectes: 1-Treballar l'altruisme. 2-Mantenir en bon estat les xarxes personals. Mantenir la connexió amb els nostres amics, familiars, veïns i companys de treball. 3-Ser optimista. 4-Donar-li menys importància als aspectes materials. 5-Fer el que estimes.
Si Hipòcrates, fa 2500 anys, definia les “virtuts” necessàries per a ser un “bon” metge, en els nostres dies establim “competències” tècniques i emocionals per assegurar una pràctica adequada i eficient del metge “complet”. Potser soc jo, però hi veig poca distància entre la filantropia de Hipòcrates i les competències emocionals del Dr. March. Roda el mon i torna al born. De les “bones persones”, bones obres però dels mals ous només surten mals corbs.


divendres, 7 de setembre del 2018

Pares que s’estan separant. Llista de desitjos dels infants i adolescents



La separació /divorci és una realitat que té un impacte sobre els fills, i com passa de vegades si aquesta separació/divorci no és gens amistosa l’impacte és encara pitjor.
La publicació "Perquè la vida continua ... Ajudar als infants i adolescents a viure la separació i divorci dels pares” de l’Agencia de Salut Pública de Canada dona unes quants claus per ajudar als pares. Entre altres la manera en que els infants i adolescents desitjarien que fos la separació dels seus pares però potser no expressen adequadament.
El què jo vull dels meus pares: una llista de desitjos no expressats
1.    Jo necessito que tot dos esteu a la meva vida. Quan m'oblideu, em sembla que no soc important i us trobo a faltar moltíssim.
2.    Quan discutiu davant meu, vull anar a amagar-me corrent.
3.     Si us plau, intenteu aixecar-vos junts. Vull que tots dos sigueu els meus pares.
4.    Em fa mal quan dieu coses dolentes de l’altre perquè l'estimo.
5.    No em demaneu que triï. Vull l'amor de tots dos. Quan us poseu gelosos o enutjats, tinc la impressió que he de triar un entre els dos.
6.    Tinc por de dir-vos com em sento perquè això podria ferir-vos i no vull fer-vos mal.
7.    Parleu directament entre vosaltres perquè jo no  vull ser un missatger. Només vull ser un infant/adolescent.
8.    Demaneu ’m la meva opinió quan heu de prendre una decisió sobre mi. Quan ho feu, em sento estimat, respectat i més segur de mi mateix.
9.     Si us plau, tingueu cura de vosaltres mateixos i demaneu ajuda  a altres adults. Quan veig que teniu cura de vosaltres, confio que hi sereu per cuidar-me, i això em tranquil·litza.