diumenge, 24 de novembre de 2013

RESPONSABILITATS DELS PARES DAVANT LA SEVA SEPARACIÓ


La separació dels pares pot produir canvis que els faran sentir malament. És possible que afecti el rendiment escolar del nen, que tingui dificultats per concentrar-se, que és trobi cansat o que necessiti més activitat física. Pot alterar l'alimentació, i que mengi menys o més. Si és petit, pot tornar a comportaments ja superat (fer pipí al llit, xumet...). Els adolescents, poden manifestar molta ràbia contra tot el món adult. El Centre de salut mental infantil i juvenil del maresme nord va editar un document sobre les responsabilitats

És responsabilitat dels pares, pare i mare:
  1. Que els fills pateixin el mínim els efectes que la separació, inevitablement, els produirà.
  2. Informar conjuntament els nens abans que es produeixi la separació; i aclarir que aquesta decisió no té res a veure amb ells sinó que és una conseqüència dels conflictes de la parella.
  3. Parlar-los amb paraules adequades a la seva edat, sense entrar en detalls. La informació ha de ser acordada pels pares.
  4. Preservar i mantenir el respecte cap a la figura paterna o materna, més enllà dels conflictes de parella. Desprestigiar a l’altre, només perjudica el desenvolupament del infant.
  5. Estar presents en els diferents àmbits de la vida del nen o la nena: escola, activitats extraescolars, temps de lleure...Recordar-les en tot moment que els estimen, encara que no estiguin junts.
  6. Acordar les normes bàsiques de funcionament, perquè el nen /a visqui, amb l’un i l’altre, amb normes similars
  7. Pactar el temps que els nens passaran amb el pare i amb la mare i respectar-lo. Cal però que hi hagi la flexibilitat suficient per afavorir les relacions.
  8. Informar de la separació als mestres.
  9. Aconseguir un cert grau de complicitat entre ells pel benestar del nen i el seu correcte desenvolupament físic i psicològic. Ser capaços d’acordar les activitats extraescolars, com celebrar els aniversaris, o anar junts a les reunions de l’escola o a les visites del metge.
Cal evitar:
  1. Els canvis innecessaris. Sempre que sigui possible mantenir les rutines de la vida diària, és millor mantenir l’escola, la casa, els amics...
  2. Les discussions davant dels nens.
  3. Compensar-los amb regals, ni obligar-los a prendre partit per un dels dos.
  4. Un procés legal sempre que sigui possible, i si no ho és, mantenir els fills al marge.
Respectar sempre:
  1. El dret que tenen els fills d’estar i de conviure amb els dos pares.
  2. Les relacions familiars que el nen tenia abans de la separació: avis, tiets, cosins.... I més endavant noves relacions, noves parelles, nous germans ....
  3. Els sentiments que la separació dels pares pot produir: tristor, frustració, ràbia, etc...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada