Rituals de comiat, infants i coronavirus

Molta gent està patint pèrdues d’éssers estimats, els infants també , tot i que ho poden viure de forma diferent als adults. Una conversa incomoda però ineludible. Claus per a parlar amb els infants

De cop i de la pitjor manera molta gent s’ha adonat de la utilitat dels rituals de comiat. Aquesta anòmala situació de confinament que ha imposat la pandèmia  pel coronavirus està impedint a les famílies estar amb els seus familiar malalts quan estan ingressat, acompanyar-los en els moments de final de vida, vetllar-los, consolar-se amb les abraçades de la resta de familiar o rebre el condol dels amics.
El dol és el procés natural d’adaptació a la pèrdua d’un ésser estimat. Tots els especialistes estan d’acord que en aquestes condicions augmentaran els dols patològics, que seran més dolorosos i més llargs.
Els infants també estan patint pèrdues en aquesta pandèmia, tot i que ho viuen de forma diferent als adults. 

El concepte de la mort en els infants
Abans dels 3 anys, els infants no entenen conceptes abstractes com la mort; entén que és un cavall però no què és la pèrdua o la mort. Entre els 3 i 5 anys d’edat comencen a entendre el concepte de la mort, però no ho entenen encara com un esdeveniment final, més aviat com quelcom temporal. Pensen que com els personatges de les seves historietes que cauen i es trenquen en mil bocins però en l’escena següent estan perfectament bé, tot tornarà a la situació anterior al dia següent. Després dels 5 o 6 anys d’edat comencen a observar i entendre alguns successos relacionat amb la mort com l’envelliment, els accidents, anar a l’hospital, estar malalt, però no ho relacionen amb ells, son coses que les passen als altres. La mort és a aquesta edat una figura sinistra que espanta. Després dels 10 anys, sap que la mort és un succés final i inevitable del que no es torna. Després dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Té el pensament abstracte plenament desenvolupat, així entén la vida com un procés on es neix, es creix i es mort.

Claus per parlar amb els infants

1. No amagueu la realitat als infants. Estar trist, desprès de la mort d’un ésser estimat, es normal. No els amagueu els vostres sentiments i emocions. Si us sentiu tristos per la mort d’un familiar i parleu dels vostres sentiments, l’infant ho entendrà i voldrà compartir els seus sentiments. Si els amagueu el vostre estat d’ànim (“aquí no ha passat res”), no deixeu possibilitat als vostre infant d'expressar com es sent.
2. Una conversa tant incomoda com ineludible. Expliqueu-los el que ha passat, adaptant-lo a l’edat i capacitat de comprensió del infant. No digueu mai mentides. Busqueu el moment i l’espai oportú per a parlar amb els infants. Dieu: “T’hem de donar una mala noticia. L’avi s’ha posat molt, molt, molt molt malalt i li han portat a l’Hospital i com que estava tant i tant greu ha mort... Com que estem confinats per la malaltia del coronavirus no hem pogut anar a veure’l, ni a ningú de la família”. Han d’entendre que ningú mort per posar-se malalt o per anar a l’Hospital (si no es que està molt, molt, molt... malalt/greu). Eviteu eufemismes com “ha marxat” (perquè el que marxa torna un dia o altre)  o “ està dormit” (perquè no voldrà ficar-se a llit).
3. Demaneu-los si volen parlar: “Vols que parlem del que et preocupa?” Però respecteu els seus tempus. L’infant ha de poder decidir si vol parlar o no en aquests moment. Té tot el dret a decidir quan i què vol saber. Potser en aquest moment no vol saber i més endavant preguntarà per allò que ha passar.
4. Transmeteu-los seguretat. La pitjor por dels infants és quedar-se sols, sense els pares. Necessiten saber que les seves rutines continuaran, que tornaran a anar a l’escola, a veure els seus amics, a fer esport, a tocar música...
5. Feu un ritual de comiat. Preparar una caixeta on ficar algun record personal, un dibuix o una petita carta feta pels infants i fer una petita cerimònia casolana de record i comiat -fins que podeu fer un comiat amb tota la família- segur ajuda als infants i també als pares. Depèn òbviament de cada infant, però habitualment els infants menors de 4 anys no ho entendran. Després dels 7 anys d’edat és quan s’incorporen plenament als rituals.