divendres, 2 de setembre de 2016

El nou curs escolar

El rendiment escolar des de la visió de salut. 

Com cada any a mitjants de setembre comença el nou curs escolar.

Des d'ara mateix és necessari començar a modificar les rutines dels  infants perquè el inici del curs no sigui un canvi massa sobtat des dels horaris del període de vacances, molt més relaxats, que durant el curs escolar.  

    Tanmateix és el moment de començar a posar en marxa mesures perquè el curs escolar sigui reeixit i els infants obtinguin un bon rendiment escolar. Un infant amb bon rendiment escolar és aquell que és capaç s els objectius curriculars d'acord amb la seva edat, amb una bona adaptació amb el grup de la classe i l'escola. Alguns  infants que presenten un mal rendiment escolar de forma repetida poden concloure en un fracàs escolar, que condueix a la repetició de cursos i encara pitjor a l'abandonament escolar. 



    Quines son les causes més freqüents del mal rendiment escolar?




    1. Dèficit cognitiu o de la capacitat intel·lectual: hi ha un ampli ventall en les capacitats intel·lectuals dels nens/es. Els que tenen pitjors capacitats intel·lectual tenen major possibilitat de presentar fracàs escolar, tot i que també alguns nens superdotats poden trobar en la escola una monotonia i rutina que provoqui el seu desinterès. Les capacitats de les persones es dispar i alguns que presenten dificultat en l'aprenentatge, per exemple de matèries científiques, tenen bones qualitats artístiques o musicals. Aquesta és la causa més freqüent de fracàs escolar.
    2. Trastorns específics de l'aprenentatge: són un conjunt d'alteracions que dificulten el rendiment escolar dels infants. La dislèxia, el trastorn de l'aprenentatge més freqüent, és una dificultat a l'hora d'aprendre a llegir que presenten alguns infants que per altre banda tenen una intel·ligència, motivació i escolarització adequades. Fins un de cada deu infants pateix dislèxia, segons alguns estudis. La discalculia fa referència a la incapacitat específica per realitzar operacions matemàtiques o aritmètiques. La disgrafia és un trastorn específic per assolir l’escriptura. Per a saber més sobre aquests trastorns llegiu el text del Hospital Sant Joan de Deu (http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/trastorns-especifics-laprenentatge).
    3. Dèficit d’atenció́: els infants amb trastorn per dèficit d’atenció́ amb o sense hiperactivitat (TDAH) tenen dificultats per mantenir una atenció́ sostinguda. Es caracteritzen per la gran facilitat per a posar atenció́ a molts estímuls de forma ràpida i intermitent sense fixar l'atenció a cap d'ells en concret. Els pacient amb TDAH no tenen dèficit cognitiu i amb l'atenció familiar, sanitària i escolar adequada haurien d'aconseguir els objectius escolar que el pertoquen.
    4. Problemes psicològics o socials. Els nois amb problemes de l'estat d'ànim com baixa estima, preocupacions, depressió, pors, problemes econòmics o canvis en la vida (separació dels pares, canvis de població o d'escola...) tenen major possibilitat de presentar un mal rendiment escolar.
    5. Supervisió́ familiar: el interès dels pares pel rendiment escolar és un estímul fonamental per assolir els objectius escolars. Una actitud de desinterès o escassa implicació́ pot conduir a un mal rendiment escolar. També el proteccionisme excessiu sobre el infant facilita el retard escolar, perquè impedeix que el nen es responsabilitzi de les seves tasques que és fonamental per aprendre a planificar i organitzar-se. 
    6. Dèficit neurològic o sensorial: poques vegades una malaltia neurològica o sensorial (per exemple la falta de visió́ o sordesa) pot condicionar el seguiment de les explicacions del professor en classe.

    Què es pot fer per superar el retard escolar?:
    El retard escolar pot superar-se actuant sobre els possibles factors i amb la implicació́ de tots els actors que intervenen en el total desenvolupament del nen.

    1. Família: la família s’ha de coordinar amb l'escola i comprometre's a acudir al centre per mantenir entrevistes amb els professors dels seus fills. Si existeixen, es pot utilitzar la pagina web del centre per comunicar-se amb el professorat. La família ha de controlar els temps i les tasques escolars assegurant un lloc fixe per a l'estudi (sense sorolls i sense distraccions com telèfon mòbil, ordinador, televisió́...), garantint períodes de concentració́ i supervisant les tasques sense exercir el control absolut per què el nen ha d'aprendre a ser responsable de les seves tasques. 
    2. Nens/es: els nens han de saber que tenen la responsabilitat   d'aprendre i formar-se. Una adequada autoestima i unes bones relacions amb els companys/es i amb el professorat son necessàries per mantenir activa una bona disposició́ per a l'estudi. Els alumnes han de ser conscients de les seves possibilitats i han de ser avaluats pel seu esforç̧ i pels objectius curriculars.
    3. Professorat: el professorat ha de donar la veu d'alarma a la família davant els primers símptomes de retard o falta d’adequació́ al context escolar. Un nen al que cal sancionar contínuament, cridar-li l’atenció́ cada moment, que no porta els deures fets, o que no compren els continguts de classe és candidat a un possible retard, que de no ser detectat a temps o de no implicar-se cadascun dels factors esmentats, pot desencadenar en el fracàs escolar.
    4. Professionals sanitaris: Als sanitaris li correspon diagnosticat i tractar precoçment tots els problemes de salut (Malalties neurològiques, trastorns específic de l’aprenentatge, TDHA, problemes d'audició o visió...) i mantenir una relació permanent amb les famílies i l'escola.  

    La principal causa del mal rendiment escolar, com hem dit abans, és com a conseqüència de les capacitats i la forma d'assolir els coneixements, i el més important és optimitzar tots els recursos pedagògics abans de imbricar-se en estudis sanitaris sinó hi ha una indicació especifica. Parleu i demaneu consell a l'escola. Moltes vegades la solució més pràctica es buscar un professor de reforç. 

    No us deixeu entabanar, ni esquilar, amb lateralitats creuades, homeopaties, biomagnetisme o altres pseudociències.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada