divendres, 9 de setembre de 2016

Que bonics són els anuncis, que fan a televisió... Aliments i televisió


Que bonics són els anuncis, que fan a televisió..., així feia la cançó de "La Trinca"  (https://youtu.be/LxnwPpj_yjc). La influència de la publicitat determina les preferències alimentàries dels infants pel consum d'aliments i begudes pobres en nutrients i d'alta densitat energètica que són uns dels factors essencials de l'actual epidèmia d'obesitat infantil. Encara que hi ha múltiples canals de publicitat, la televisió és el principal canal per la promoció d'aliments i begudes pels infants. Per això és molt oportú l'estudi publicat en la Gaceta Sanitària amb el titol: "Nutrition and health claims in products directed at children via television in Spain in 2012"

El treball realitzat, estudiava la publicitat d'aliments dirigida als nens a Espanya, durant 7 dies de difusió (dilluns a diumenge), per canals d'àmbit nacional dirigits a la població infantil i juvenil (Disney Channel...) i dos canals generalistes amb els índexs més alts d'audiència infantil, seguint com a guia, el model dels perfils nutricionals elaborat per l'Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit, per regular la publicitat d'aliments dirigida als nens. 

Les declaracions sobre els components nutricionals dels aliments o els suposats beneficis per a la salut de certs productes, han demostrat ser capaços d'influir en els consumidors sobre la qualitat nutricional i la salubritat d'aquests productes i afavorir el consum d'aquests aliments. Per aquesta raó, és fàcil entendre com els aliments per a nens anunciats en televisió feien declaracions de les seves propietats nutricionals i qualitats saludables, com que eren font de vitamines i / o minerals, de fibra, d'àcids grassos omega-3, de greixos insaturats o de proteïnes, al mateix temps que informaven del seu baix contingut en greix saturats, baix valor energètic i en contingut de sucre o de sal. En definitiva, totes les qualitats "saludables" que volen trobar en un aliment.


Així és que, més de la meitat de tots els productes alimentaris comercialitzats pels infants i publicitats a través de la televisió a Espanya realitzen algun tipus de declaració de les propietats nutricionals. Però un estudi recent va mostrar que la majoria dels consumidors no solen llegir l'etiquetatge nutricional, i gairebé la meitat d'ells interessats que si les llegien no entenien completament la informació nutricional. Així doncs aquests anuncis donen una informació innecessària i no entesa per la població general i que por ser motiu de confusió.

En els països nòrdics i el Regne Unit és fa servir un sistema d'etiquetatge d'alimentació semafòric, una etiqueta amb una informació "amigable" que facilita la comprensió. A Espanya, el supermercat Eroski Cooperativa, a instància dels seus consumidors, ja utilitza l'etiquetatge semafòric en les seves marques. 

  1. El color verd assenyala que la ració de consum aporta menys del 10% de la ingesta de referència. És a dir, la ració aporta una quantitat baixa del nutrient.
  2. El color groc ens diu que la ració de consum aporta entre el 10% i el 35% de la ingesta de referència. És a dir, una quantitat mitjana del nutrient.
  3. El color taronja indica que la ració de consum aporta més del 35% de la ingesta de referència. És a dir, una quantitat alta del nutrient.

Una manera fàcil de llegir i entendre les etiquetes dels aliments sense necessitat de ser un expert en nutrició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada