dijous, 4 de juny de 2020

Hi haurà menys visites presencials però tindran més valor.

La pandèmia de coronavirus ha potenciat les consultes telefòniques amb els pacients i ha informar a les famílies també per via telefònica. El meu fill, que treballa l’Hospital de Bellvitge, escrivia fa unes setmanes un text on expressava la dificultat que suposa a tots els professionals sanitaris donar informació sensible als pacients i famílies per via telefònica. Per a personalitzar-los s’imaginava com podria ser el seu interlocutor de l’altre costat del telèfon, “... avui m’he adonat que encara que no ens vist mai; ara que penso us començo a imaginar a cadascuna d’una manera diferent...” El seu Cap de Servei fa uns dies feia un tuït en el mateix sentit: ...la pandèmia ha deixat algunes seqüeles com la sacralització de l’acte mèdic virtual. Es parla de les noves tecnologies quan lo més utilitzat ha estat el telèfon. La relació mèdic-pacient es basa en la confiança. Es difícil generar-la sense mirar-se als ulls”. Però d’altre banda la Dra. Muñoz escrivia un text amb un títol prou explícit: “Les consultes telefòniques han arribat per a quedar-se”.  

Ara mateix disposem de prou tecnologia i aparells fàcilment accessibles per a millorar l’autocura dels pacients. De forma simple a casa ja podem mesurar la temperatura, el pes, la tensió arterial, l’oxigen a la sang, la freqüència cardíaca, el nivell de sucre de la sang o fer un ECG... Disposem de rellotges intel·ligents que son capaços de mesurar la nostre activitat física, la nostra activitat cardíaca o el consum de calories que fem. A curt termini disposarem de moltes més eines que ajudaran a monitoritzar a distancia als pacients, especialment aquells que pateixen malalties cròniques. Totes aquestes possibilitats d’autocontrol presents i futurs ens enfronten al repte de saber com ens hem de relacionar (presencialment, amb el pacient a la consulta, o virtualment, telemàticament) els professionals i els pacients ara i el futur immediat.

La pandèmia per coronavirus ens ha remarcat que és aconsellable reduir les visites amb el pacient a la consulta, presencials, a les mínimes imprescindibles. La teleassistència telefònica, quan ja hi està establerta la relació entre el metge i el seu pacient, és un bon recurs per aconseguir aquest objectiu de reduir les visites no essencials (resultats, renovació de receptes, tràmits burocràtics...), però la comunicació es més difícil quan encara no s’ha establert un vincle i el metge i el seu pacient (infant/família) són dos desconeguts. La consulta telefònica té l’evident limitació de que els interlocutors no poden mirar-se a la cara. 

Aquesta pandèmia també ens ha permet descobrir la “vídeo-comunicació” (Zoom, Skype, FaceTime...). Tots hem fet servir recurs informàtics, fins ara poc utilitzats, per a mantenir el contacte amb amics i familiars durant el confinament. Els sistemes de “vídeo-comunicació” que permeten una entrevista cara a cara amb el nostre interlocutor i mirar-nos als ulls, obviant la limitació del telèfon, facilita la comunicació. En l’àmbit sanitari la “video-consulta” més aviat que tard formarà part de la nostre pràctica professional habitual, perquè la “vídeo-comunicació” també ha vingut per a quedar-se. 
A futur, hi haurà menys visites presencials però tindran molt més valor. 

Cap comentari:

Publica un comentari