divendres, 15 de juny de 2018

França vol prohibir els telèfons mòbils en les escoles i instituts als menors de 15 anys. Una mesura didàctica o repressora?


França proposa la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles. La mesura vol ampliar la norma ja existent que prohibeix l’ús dels telèfons a les classes. Ara es vol prohibir l’ús del telèfon a tot el recinte de les escoles primàries i secundàries durant tot l’horari escolar. El proper setembre els estudiantes menors de 15 anys no podran fer servir els seus mòbils no només a les classes sinó tampoc en el pati durant l’esbarjo, ni en qualsevol altre lloc de l’escola.


El ministre d’Educació Jean-Michel Banquer ha comentat que “els telèfons mòbils són un avenç tecnològic, però no poden monopolitzar la nostra vida”. Algunes persones defensores del projecte també ha posat èmfasis en l’augment del assetjament escolar per mitja dels telèfons, o el accés a continguts  negatius (violència, pornografia, xenofòbia...) que dificulten un adequat desenvolupament de les habilitats socials dels infants.

Els dispositius mòbils es podran fer servir puntualment amb finalitats educatives o en cas d’emergències, però fora d’aquestes situacions estaran prohibits.
Hi ha opinions a favor i en contra, perquè els telèfons mòbils, com altres pantalles, no són intrínsecament dolentes sinó que són eines que poden fer servir amb diferents finalitats, perquè el telèfon mòbil es pot fer servir per assetjar un company o amb utilitat pedagògica o per facilitar les relacions socials.

Deia una pediatra americana que els adolescents es troben més despullats si es deixen el mòbil a casa que si surten sense roba al carrer.  Els joves, i els no tant joves,  han de saber gestionar l’ús dels dispositius mòbils perquè, i per sempre més, els telèfons mòbils formen part de la vida diària. És doncs la prohibició dels telèfons mòbils en el recinte escolar una mesura didàctica o és al contrari una mesura repressora sobre l’ús d’aquests dispositius? Mesures similars s’han d’establir a casa? No telèfon durant el dinar o el sopar? No telèfons a partir de certes hores?...
I aquestes serien només normes per control de la quantitat i el lloc d’ús, perquè caldrà, i encara em sembla més important,  gestionar a quins continguts tenen accés els adolescents  amb els seus dispositius mòbils.
Moltes preguntes que no tenen una resposta única i valida per a totes les persones com passa freqüentment en els fenòmens socials, perquè el mon digital és ja més un fenomen social que tecnològic. Moltes preguntes que obliguen a una reflexió (negociació), que més enllà dels reglaments governamentals ha de fer cada família.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada