dijous, 22 de març de 2018

Posar límits es donar eines als infants


Jugar al futbol en el desert es avorrit. Es anar com un ximple darrera d’una pilota sense sentit. Si no hi ha porteries, sinó es delimita el camp, el partit resulta avorrit. Les regles del jocs li donen sentit i lo fan divertit. Igual que els joc necessiten regles els infants precisen límits que els ajudin a delimitar el terreny de joc i les normes adequades.

Limitar, posar límits, es establir el punt fins on es possible o lícit que s’arribi. Posar límits no es intrínsecament una cosa negativa. Posar límits es donar als infants les eines necessàries per transitar adequadament.



Educar no és una tasca senzilla però els pares no poden renunciar, perquè no establir límits farà dels infants adults amb baixa tolerància a la frustració, amb dificultat per gestionar les seves emocions, farà adults manipuladors que responsabilitzen sempre als altres amb alteracions de la conducta, amb una actitud negativista i desafiant.



Com establir límits als infants
1.     Sigueu concrets. No doneu ordres o poseu límits inespecífiques (“porta’t bé al carrer”); sigueu específic (“dóna’n la mà per creuar el carrer”)
2.     Negocieu. Doneu opcions. És mes fàcil de complir els límits autoimposats que els imposats per altres.
3.     Poseu davant lo positiu a lo negatiu. Eviteu “no facis tal o qual cosa...”; més aviat demaneu fer una cosa concreta
4.     Expliqueu el perquè. Si els infants entenen el sentit d’un determinat límit es més fàcil que el compleixin
5.     Desaproveu la conducta del infant, no al infant. Pòster ha fet una cosa dolenta, no es que l’infant sigui dolent
6.     Keep calm (mantingueu la calma). Hi ha dos maneres establir límits, raonant o cridant. Però només raonant s’aconsegueixen resultats positius.
7.     No cediu a les rebequeries. Resulta temptador cedir davant d’un infant que fa una rebequeria, especialment si és en un lloc públic, però és una mala solució a curt termini i una pèssima solució a llarg termini.
8.     Adapteu els límits a l’edat i el desenvolupament dels infants. Evidentment no precisen les mateixos límits un infant que un adolescents.
9.     No poseu masses, límits només aquest que son necessaris i realistes, que es puguin complir.
10.  Segueu convincents però no repetitius. Sermonejar constantment es ineficient.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada