dissabte, 29 d’octubre de 2016

Converses difícils. Contes per parlar de la mort als infants

Hi ha converses que son difícils, però també ineludibles. Parlar amb els nens sobre alguns temes no és gens fàcil, però que sigui difícil no vol dir que es puguin evitar. Un d'aquests temes és la mort i la pèrdua. La seva dificultat no pot ser excusa per no parlar-hi al nens, perquè sempre es més terrible allò que no és coneix que lo conegut per terrible que sigui. La mort d'un familiar proper o moments senyalats com els dies al voltant de "Hallowen", abans coneguts a casa nostre com Tots Sants, potser una oportunitat per encetar aquesta "conversa difícil".

Nati Bergadà Bofill és una mestra d'educació que va publicar en el seu blog un recull força extens de contes per a parlar de la mort, que ara publiquen en el mostre blog. Els contes són un bon recurs per parlar amb els infants d'aquests temes perquè és un eina d'ús habitual i adequada pels mens. Aquests contes són un bon instrument de suport, en mans de pares i educadors, per xerrar sobre la mort als nostres infants.



Aquí teniu 65 contes per triar i remenar.  Escolliu aquest que sigui més adient en funció de l'edat del infant, el seu desenvolupament i là seva situació especifica. És important adaptar el discurs als infants a la seva capacitat de compressió, per això us recomano que llegiu també les "Normes per a parlar de la mort als nens" a al meva pagina web Prop dels Infants.

Aquí teniu la resenya dels contes:


  1. Més enllà del gran riu. (Bescher – Hass. Editorial Juventud, S.A) Una història sobre el comiat i el dol, i com trobar ànim i valor. Una aproximació laica, sensible i apropiada també per als més petits. A partir de 5 anys.
  2. ¿Qué viene después del mil? (Anette Bley. Ed. Takatuka) "Què ve després del mil?", Li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual està aprenent a comptar les estrelles. Lisa ja sap comptar fins a setze, però al cel hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha dit el vell Otto. Amb ell passa estones molt divertides, però un dia Otto es posa malalt i mor al cap d’un temps. A Lisa li costa acostumar-se a la seva absència. És la dona de l’Otto qui li fa entendre que encara que no puguem veure a una persona, aquesta pot seguir present dins nostre.
  3. La Júlia té un estel. (Eduard José (Autor), Valentí Gubianas (Ilustrador) Ed. la Galera). La Júlia és una nena que sap del cert que al cel hi ha un estel molt especial. La seva mare va morir, però abans de marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit. El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.
  4. Como todo lo que nace. (Elisabeth Brami. Ed. Kokinos). Com tot el que neix és un excel·lent àlbum que explica amb naturalitat el cicle de la vida que acaba amb la mort. De manera molt poètica, Elizabeth Brami , estableix una comparació entre el que passa al món natural , als animals , a les plantes i el que ens passa als humans.
  5. T’estimaré sempre, Petitó. (Debi Gliori. Ed. estrella polar.). Aquest senzill conte, dirigit als més petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és incondicional. En Cueta fa preguntes a la mare, per saber si l’estimaria malgrat fos dolentot, un ós, un cocodril, un insecte… i planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer malbé i arreglar, enganxar o refer. La guineu contesta que ella l’estimarà sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà  i el seu amor continuarà quan ja no hi sigui. M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles estrelles lluminoses? doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps i encara brillen al cel. Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.
  6. No es fácil, pequeña ardilla. (Rosa Osuna Alcalaya (Autor), Elisa Ramón Borafull (Ilustrador) Ed. Kalandraka). Aquest conte parla d’un esquirol que perd a la seva mare i dels sentiments de dolor que aquest experimenta. A poc a poc, l’esquirol accepta l’absència definitiva de la mare i sorgeix el seu record.
  7. El buit. Anna Llenas. (Ed. Barbara Fiore). La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.
  8. El corazon y la botella. (Oliver Jeffers, Udo Araiza. Fondo De Cultura Enconimica Us). Una nena guarda el seu cor en una ampolla, pensant que així el cuidarà millor. Però a canvi de no tornar a sentir-se trist, la nena perd la curiositat i la capacitat de sorpresa. Oliver Jeffers toca el tema de la mort i relata com la petita -que en algun moment va ser feliç- tracta de sobreposar-se i ser de nou una nena alegre. El curiós autor irlandès, al escriure i il·lustrar els seus llibres, crea un delicat ball inigualable entre paraules i símbols.
  9. El cor damunt la sorra. (Jordi Llompart (Autor), Glòria Llompart (Ilustrador). Ed. la Galera) "Tot el món ve, se’n va i torna. Per tant, ningú se’n va per no tornar mai". La Jana ha viatjat fins a lÀfrica amb el seu cavallet alat de la sort. Seguint el consell d’una fada diminuta, ha acudit allà per trobar la resposta a les seves preguntes sobre el sentit de la vida i l’amor. A l’arribar al desert de Namíbia, coneix una flor, una guineu i un lleó. I també a en Mel, un nen de pell fosca i dents molt blanques… Cadascún d’ells li transmet una petita lliçó sobre la vida: per què existim?
  10. El ángel del abuelo. (Jutta Bauer. Lóguez Ediciones). L’avi sempre era el més fort, pujava als arbres més alts i saltava als llacs més profunds, sense adonar-se dels perills als quals s’exposava … Com era possible? Per què sortia airós de les situacions més problemàtiques? L’avi tenia la sort que algú tenia cura d’ell: L’àngel de l’avi!
  11. L’Edu, el petit llop. (Gregoire Solorareff. Editorial Corimbo S.L.). L’oncle de l’Edu (el petit llop que mai havia vist un conill), mor accidentalment quan anaven a caçar junts per primera vegada. Llavors l’Edu coneixerà en Tom, un conill que l’ajuda a enterrar-l’ho. Es fan bons amics, però un dia l’Edu espanta sense voler al conillet, que ja no el vol veure més. Finalment, Edu coneix la por que provoquen els altres llops i torna per demanar disculpes al seu amic, prometent que mai tornarà a espantar-lo. Cal destacar la naturalitat amb que es presenta la mort de l’oncle i la gran ajuda que suposa un amic que el recolzi i l’estimi en els moments difícils, malgrat les diferències entre ells.
  12. Así es la vida. (Ana-Luisa Ramírez Giménez (Autor), Carmen Ramírez Giménez (Ilustrador) Ed. Diálogo). No tot és de color de rosa, ni som tan guapos com voldríem ser, ni tan llestos , i això  “pesa” en nosaltres tinguem l’edat que tinguem. Trobem a faltar a les persones quan falten, ens surten les coses malament, no aconseguim el que volem. Però així és la vida i l’important és sentir i pensar que aquestes contrarietats són oportunitats noves. ”Cada dia s’estrena cada vida”.
  13. La mort d’en Tim. (Elzbieta. Ed. Cruilla). El conillet Tim mor atropellat accidentalment i els seus amics animalets l´acompanyen, preparen el seu enterrament i l´acomiaden amb una cançó, plantant també un roser en memòria seva. Conte senzill, indicat pels infants que s’inicien en la lectura.
  14. Cuerpo de nube.  (Ana Eulate (Autor), Mónica Carretero (Ilustrador) Ed. Cuento de Luz SL). En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de núvol. Com que no era de llana igual que la resta d’ovelletes, sempre el deixaven de costat. En Kor era molt sensible, artístic i creatiu i es parava sempre a observar i gaudir de la natura. Un dia es va posar malat i la seva mare Delia el va cuidar amb molt d’amor, però finalment, es va “adormir” per sempre. Llavors, la Delia va veure que el núvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, només hi havia un cabdell de llana ben blanca,  va mirar al cel i va descobrir el núvol més bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor. Ara, en Kor es dedica a ajudar a dormir als infants que els hi costa fer-ho, portant-los a un meravellós món de somnis.
  15. Jo sempre t’estimaré. (Hans Wilhelm. Editorial Juventud, S.A). Aquest llibre és la història de l’Elfi, la millor gosseta del món. I també de la profunda amistat entre un nen i un gos. Es crien junts, però l’Elfi creix més de pressa que el seu jove amo, i després d’una feliç vida de gos arriba el moment en què l’Elfi s’acomiada per sempre. Aquest llibre mostra sobretot la importància que té expressar els sentiments.
  16. Nana vieja. (Margaret Wild (Autor), Ron Brooks (Ilustrador) Ediciones Ekaré). Nana Vella i la seva néta han viscut junts molt temps i comparteixen tot , incloent els treballs de la casa. Un matí Nana Vella no es pot aixecar a prendre l’esmorzar com de costum. Amb calma va posant les seves coses en ordre. Finalment, porta a la seva néta a donar un últim passeig per a explorar les coses meravelloses que les envolten.
  17. L’Avi de L’Osset. (Nigel Gray. Ed. Timun Mas). L'osset és feliç escoltant les històries de l'avi, però un dia es posa malalt i se l'emporten a l'hospital. Allà, l'avi que està cansadet i li costa parlar, demana al petit que  li expliqui un conte i s'adorm profundament escoltant-lo. La mare explica al petit osset que l'avi ja no es despertarà, i tornen a casa compartint la seva tristesa i també el tendre record de l’avi.
  18. Así era mi abuelito. (Joan de Déu Prats i Pijoan, Gustavo Roldán. Ed.Parramón). Aquesta és la història d’un dels avis més dolços que pugui existir, un avi amb somnis de xocolata, maduixa i molts festucs!, i del record que en té el seu major admirador: el seu nét. Aquest conte i la guia per a pares que l’acompanya resulten una eina molt útil per a abordar el tema de la mort amb els nostres fills; ajudar-nos a conèixer els dubtes que es plantegen al seu voltant i aproximar a la comprensió de la seva vulnerabilitat i al veritable sentit de la vida.
  19. S’ha mort l’avi. (Dominique de Saint Mars (Autor), Serge Bloch (Ilustrador) Ed. la Galera). Una història en vinyetes de còmic per a compartir dubtes i emocions davant la mort d’un ésser estimat, en aquest cas, l’avi d’en Max i la Lilí. També apareixen les “pors”, i es destaca la importància  de guardar dins el cor els records d´aquells a qui estimem.  (Al final del conte es plantegen  preguntes dirigides als nens, per reflexionar sobre el tema amb els pares o amics).
  20. Inés Azul. (Pablo Albo (Autor), Pablo Auladell (Ilustrador) Ed. Thule). Amb el Miguel es poden fer moltes coses, sempre hi ha embolic. Enviar a les formigues a que caminin en fila índia, demanar als caragols que no corrin, que les pedres s’estiguin quietes… Però de sobte Miquel ja no hi és. I uns diuen que no el podem tornar a veure perquè es va quedar adormit. I això sembla impossible: com s’en pot anar algú amb la de coses que encara queden per fer?
  21. La estrella de Lea. (Fátima Sharaffedine (Autor), Claude K. Dubois (Ilustrador) SM; Edición). Lea està molt malalta, morirà. És un camí difícil per a ella i per a tots els que l’envolten . En aquest llibre realista però ple d’esperança, vivim la malaltia i la mort de la Lea amb el seu gran amic Bruno , la seva mamà , la seva professora i el seu companys de classe. Un conte sobre la mort.
  22. L’avi d’en Tom ha mort. (Bawin, Marie-AlineLe Masne, Christophe. Ed. Combel). Avui passa alguna cosa. La mare d’en Tom plora i el pare ha tornat a casa molt aviat… A poc a poc en Tom comprèn aquesta commoció: el seu avi ha mort. Van a veure l’àvia. No és Nadal, ni tampoc és diumenge, i, tot i així, tota la família s’ha reunit. Amb els cosins, en Tom surt a jugar al jardí i davant del carretó de l’avi, decideixen fer una enorme pila de fulles… Com feien amb l’avi!!
  23. ¿Qué es la vida? (Brenifier, Óscar. Ruillier, Jérôme. Ed. Edeb). Un excel.lent llibre que convida els infants a reflexionar, partint de 6 preguntes que mostraran diferents respostes, originals i realistes. Entre aquestes qüestions, s’aborden temes com ara l’existència, el sentit de la vida i la mort. Aquest material possibilita el diàleg amb els adults, integrant aspectes relatius a la pròpia vida dels infants, i al món que els envolta.
  24. L’àvia Pepa se’n va. (Esther Prim (Autor), Joma (Ilustrador) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, S.A.). L’àvia Pepa organitza una festa de comiat amb uns convidats ben especials: els seus estimats amics. Tots s’ho passaran d’allò més bé, i li faran preguntes com: cap a on se’n va, per què, i com hi anirà?… Finalment, l’acomiaden picant de mans, mentre marxa “cel enllà”.
  25. Estirar la pata o como envejecemos. (Cole Babette. Ed. Destino). Dos avis ens expliquen, en clau d’humor, com de ser bebès amb quatre pèls passem a tenir vuitanta anys i a estar calbs i una mica arrugats …
  26. Adéu, Flap (Contes d’en Nic i la Noa). (Montserrat Duran (Autor), Conxa Pérez (Autor), Anna Rusiñol (Autor), Mariona Vilarrasa (Autor)). Aquest conte pot ajudar-vos a educar emocionalment l’infant, a partir de la història. És un conte tendre que parla de la mort i facilita que els infants comprenguin que és conseqüència de la vida. S’hi reflecteixen moltes emocions, que cal afrontar i és bo compartir.
  27. El barco del abuelo. (Michael Catchpool (Autor), Sophie Williams (Ilustrador) Editorial Juventud, S.A.). Aquest conte, destaca la importància de mantenir vius els records de les persones estimades que ja no hi són. Per això, malgrat la tristesa de la família per la mort de l’avi, el pare decideix arreglar el seu vell vaixell, amb la col·laboració de tots, i recordant moments ben especials, viscuts al seu costat.
  28. El senyor mort dins d’una avellana. (Eric Maddern. Ed. Blume). Què succeiria si la mort desaparegués del món? Les persones no moririen, però tampoc les gallines ni els vegetals, i no podríem menjar, com ocorre en el conte. Com diu un dels seus protagonistes: “Necessitem la mort perquè existeixi la vida” o, expressat amb altres paraules, no es pot concebre la vida sense la mort. Una emotiva història que aborda la qüestió de la mort d’una forma delicada, però al mateix temps desproveïda de qualsevol misteri o dramatisme, i que, en qualsevol cas, contribueix a fer-la una mica més comprensible.
  29. Cuando estoy triste: Ante la pérdida de un ser querido. (Michaelene Mundy. Ed. San Pablo). Quan estic trist ofereix als nens de tots les edats (i als adults que els cuiden ) un llibre realista que ofereix suggeriments positius i vitalistes per ajudar-los en els tràngols més dolorosos. En aquestes pàgines poden aprendre a viure el dolor amb aquest ànim realista i saludable que ajuda a créixer.
  30. Paraíso. (Bruno Gibert. Ed. Los cuatro azules). Paradís és un llibre per a nens que parla de la mort . Concisa i senzillament . En una combinació molt curiosa de dos tons: el distanciat que dóna la gràfica de la senyal ètica quotidiana: senyals de trànsit, logos, signes convencionals, pictogrames i el llenguatge de l’emoció que dóna la paraula concisa, capaç de reflectir el dolor i el record, que deixa lloc perquè el lector introdueixi les seves vivències. Un nen es dirigeix al seu avi, que va morir, i li pregunta en un diàleg sense respostes sobre la seva altra existència, allà lluny, massa lluny, potser al paradís. Només li contesta el record del que el seu avi li deia quan compartien passejos i jocs.
  31. On és el iaio? (Mar Cortina Selva. Tandem Edicions, S.L). Els avis, les àvies i altres persones que volem , moren i ens deixen. La mort acompanya la vida , forma part d’ella. Educar per a viure reclama també , com diuen els experts , contemplar serenament la idea de la mort. Un text deliciós sobre una vivència difícil , il·lustrat amb una sensibilitat serena.
  32. ¿Cómo es posible?: La historia de Elvis (Rosa y manzana). (Peter Schössow (Autor, Ilustrador)). Una nena petita està trista perquè l’Elvis ha mort. No el famós Elvis, sinó el seu canari. Un llibre que serveix de consol als nens i un meravellós àlbum ple de poesia. El dolor, l’elaboració del dol , compartir els sentiments , que genera la pèrdua d’un ésser estimat , són els continguts d’aquest bonic conte.
  33. El camí de la Lua (la mort del pare) i El camí d’en Dan (la mort de la mare) (Xevi Victori Blaya, Neus Ballesteros Ventura, Ewa Sitko, Ivan Tàpia.). Dos contes il·lustrats, adreçats a infants a partir de 4 anys que han patit la mort de la mare o del pare, a les seves famílies i als seus educadors.
  34. Abuelo, ¿dónde estás?. (Mantoni Elisa. Ed. Everest). El nostre petit protagonista arriba a casa i tot el seu afany és saludar a l’avi . El busca i ho crida per tot arreu, però no el troba . La seva mare li diu que ha marxat per fer un llarg viatge . El desconsol del petit no pot ser més gran. Pensa què ha pogut fer que no agradés a l’avi i aquest hagi pres una decisió tan dràstica . Finalment , la seva mare li explica amb claredat. Tendra i suggerent , aquesta entranyable història aborda un tema difícil : el de la mort , a més d’exposar la necessitat d’explicar als nens les coses sense disfressa, però amb amor i delicadesa . Les il·lustracions arrodoneixen el magnífic resultat.
  35. D’una altra manera. (Ana Tortosa (Autor), Mónica Gutiérrez Serna (Ilustrador) Ed. Thule). Amb un llenguatge molt bonic, la nena del conte comenta com es sent quan està amb l’avi i com veu les coses d’una altra manera, destacant la importància de sentir-se estimada, malgrat que arribi un dia en que ell ja no hi sigui, doncs sap que també llavors continuaran junts, en algun indret, però d’una altra manera.
  36. La balada del rey y la muerte. (Adriana Hidalgo Editora Aa.Vv. (Autor)). Un rei molt poderós vol comprendre per què es moren les persones -els nens es fan aquesta mateixa pregunta sovint-. No entén que en els temps que estem no s’hagi trobat un remei per a això i anima als seus savis a desfer-se’n, ja que ell no vol morir. Amb un bon pla, aconsegueixen capturar la mort, però allò que sembla tan bo i divertit, la vida eterna, potser no ho sigui tant.
  37. Una capsa de colors vius. (Teresa Blanch Gasol (Autor), Maria Espluga Solé (Ilustrador) Edicions Baula). Amb to amigable i sensible, l’autora opta per posar-se a la pell de la protagonista, deixant que flueixin les pors que l’assalten davant l’absència que, a poc a poc, intueix com a certa. Reflecteix amb tendresa l’angoixa de la nena en les converses sense paraules que manté amb el seu gos, un ésser que estima, a qui pot atribuir tant les respostes que voldria escoltar com les preguntes que no s’atreveix a fer.
  38. El árbol de los recuerdos. (Britta Teckentrup. Ed. Nube Ocho). Guineu havia tingut una vida llarga i feliç , però ara estava cansat . Va observar el seu estimat bosc una última vegada i es va quedar adormit per sempre. Aquest conte , dolç i reconfortant , celebra la vida i tots els records que romanen en nosaltres després de la mort d’un ésser estimat.
  39. Per sempre més. (Alan Durant i Debi Gliori. Ed. Timun Mas). Un grup d’animals que viu plegats en una casa al bosc. La Guineu era el cap de família, sempre era al costat dels altres, i treballava molt, i tenia una paraula tendre per tothom. Però vet aquí, que un dia, ja velleta i malaltona va marxar per no tornar mai més. La van trobar sota un roure, la van portar a casa i la van enterrar a la llum de la lluna. I estaven molt tristos i la trobaven a faltar. Però el temps va anar passant, i el dolor es va anant convertint en records, i en parlar de tot allò que feia o que li agradava a la guineu. I la van recordar com si estigués allà, i la van sentir una mica amb ells. I amb el record van aconseguir poc a poc tirar endavant.
  40. Un poema en la barriga. (Eulàlia Canal (Autor), Ulises Wensell (Ilustrador) Ed. Oxford.). El protagonista d’aquesta història és Babalú , un nen d’aproximadament 6 anys que no se sent bé : no parla, no juga i ningú sap per què. La seva professora intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després d’un intens mal de panxa, Babalú expulsa de si un poema, un que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els seus companys de classe. Els sentiments de solidaritat i d’amistat de la seva professora i dels seus companys faran que Babalú se senti millor i que entengui que , per mitjà de la poesia , sempre podrà portar al seu avi al cor.
  41. Donde van los globos? (Jamie Lee Curtis, Laura Cornell). Un nen deixa escapar sense voler el seu globus i es pregunta ¿On van els globus que s’escapen? ¿Ballen allà dalt? Arriben a tocar les estrelles? Hi ha silenci allà on són? Es recorden de nosaltres? Un llibre amb adhesius que planteja el tema de deixar anar les coses, poden fer-se paral·lelismes amb la mort o la pèrdua d’un ésser estimat per altres circumstàncies.
  42. La Carla ara és la nostra estrella. (Vv.Aa. (Escritor) Pagès editors, S.L). La mort sobtada de la Carla, una nena de 4 anys, eixerida, juganera i plena de vida, ens posa davant el repte d’afrontar la vida sense ella. Els seus amics i companys de classe ara saben quan, on i com trobar-la…
  43. ¿Dónde está güelita Queta? (Nahir Gutiérrez Ed. Planeta). Hi ha moltes coses que els nens volen saber i no sabem explicar. Moltes vegades perquè som els primers desconcertats, però també perquè cap pregunta veritablement important té una sola resposta. Aquest conte va néixer de la tossuda voluntat d’enquadernar un record, va créixer alimentat per aquestes preguntes sorprenents que només saben fer els nens i només és una petita part de l’univers de respostes que podem oferir als que els volem. On és Güelita Queta ? és un recorregut per la pèrdua, tremenda sempre, i per als nens brutalment inexplicable, i és alhora un homenatge i un sender de molles per aprendre a recordar a qui ens falta, buscant maneres de troba-lo sempre al nostre costat.
  44. El nen dels estels. (Patrik Sommers (Autor), Katrien Van der Grien (Ilustrador) ING Edicions). La Clara està molt trista per la mort del seu germanet Miquel. El relat que ha fet a l’escola i les explicacions de la seva mestra, la Roser, l’han ajudat a entendre una mica la mort del seu germà. A mesura que ho explicava se sentia més a prop d’ell. En Miquel estava massa malalt com per poder viure i jugar amb ella. Ara sap que tots ens hem de morir, ella també, i quan això passi, algú la recordarà com ella se’n recorda d’en Miquel. La imatge del seu germanet la fa feliç, sobretot quan pensa que ell segueix vivint com un nen dels estels. La mort, malgrat ser companya inseparable de la vida, és un tema sovint mirem d’evitar. Això fa que estiguem poc preparats per viure la mort dels éssers estimats i que sovint ens faltin eines per enfrontar el dol amb serenor i consciència. Aquest llibre vol ajudar a tots aquells que, per necessitat o convicció, decideixin parlar de la mort amb els infants.
  45. Paz: Papá se fue sin avisar. (Paulina Vergés Coma. Editorial Sirpus). Pau no troba al seu pare per enlloc. Ha d’acceptar que el seu pare ha mort i que no ho tornarà a veure. Aquest llibre tracta d’explicar la mort a un nen, a partir dels sentiments i els records.
  46. El mar del cel. (Cosetta Zanotti, Cristina Cerretti, Mariateresa Zattoni. Ed. Claret). Per a cada criatura hi ha un temps feliç per passar en el mar d’aigua i un altre encara més llarg i feliç per passar en el mar del cel. Només hi ha una manera per parlar de la mort: com de l’altra cara de la vida.
  47. La caricia de la mariposa. (Christian Voltz. Ed. Kalandraka). L’eterna pregunta que tots ens fem en els primers anys de la infància, sobre a on van les persones quan moren, és el tema central d’aquest àlbum. Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història, sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica , elaborada amb una tècnica mixta a base de collage i figures en relleu elaborades amb materials de metall , fusta i tela. Avi i nét comparteixen el seu temps al jardí, l’espai preferit de l’àvia de la família i on la recorden. La seva lectura està recomanada a partir de 5 anys.
  48. No t’oblido. (Jennifer Moore- Mallinos. Ed. Edebé). El cicle de la vida comença en el moment en què algú neix i acaba quan aquesta persona mor. El cicle de la vida és el mateix per als nostres animals domèstics. Parla sobre el cicle vital centrant-se en una mascota, el gosset Jake. La il.lusió de rebre’l , anar jugant amb ell i cuidar-lo fins que es fa gran i mor. A partir d’aquí es parla de com es sent l’amo d’en Jake, la tristor inicial, l’acomiadament i finalment, els records macos que ajuden a superar la pèrdua fins que arriba una altra mascota, a la que també s’estimarà molt. Al final del llibre hi ha una guia per a pares i mares.
  49. Cuando faltan mamá o papá: Un libro para consolar a los niños. (Daniel Grippo (Autor), R. W. Alley (Ilustrador) Ed. San Pablo). Un conte amb consells i explicacions perquè els infants aprenguin a entendre i compartir el seu dolor davant la mort d’un pare o mare. Presenta els principals canvis als què s’enfrontaran, i dóna idees per poder afrontar millor aquesta pèrdua. A l’inici del llibre hi ha un missatge destinat a familiars, mestres i educadors.
  50. I la lluna va somriure.  (Petr Horácek. Ed. Beascoa). Els animals de la granja no volen dormir . Per aquests , la lluna va encenent estrelles per a cada un d’ells fins arribar a deu i il·luminar tot el cel. Un senzill mecanisme de troquelats a cada pàgina permet al nen veure com apareixen les estrelles d’una en una. Un llibre per abans d’anar a dormir que, a més , t’ensenya a comptar fins a deu.
  51. No te vayas. (Gabriela Keselman (Autor), Gabriela Rubio (Ilustrador) Editorial Kókinos). A la Catalina no li agraden els comiats. Sent alguna cosa estranya cada vegada que es pon el sol, vola un globus, li cau una dent o el seu pare apaga la llum, però comprendrà que algunes coses han de marxar perquè altres igual de boniques, divertides i reconfortants puguin arribar.
  52. La seva olor.  (Conxita Larrulla( Autora), Paloma Marchesi (Il·lustradora)  Editat amb la col·laboració dels Serveis Funeraris de Barcelona, Mémora i Psikered.). Aquest conte tracta de tres germanes de diferents edats que viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La que narra la història és la mitjana, i ens va explicant el procés que viu ella i la resta de la família.
  53. Gajos de naranja. (Françoise Legendre (Autor), Natali Fortier (Diseño de portada, Ilustrador)  Tandem Edicions).Petra viu en un petit poble al sud d’Andalucia . Cada matí el seu avi , Pepe Juanito , la desperta oferint-li una taronja acabada d’agafar de l’arbre. Després la veu anar-se’n cap a l’escola i per les vesprada l’espera a la plaça del poble . Però un dia Petra no troba a Pepe Juanito al seu banc de sempre …
  54. Adéu, àvia. (Mieke Van Hooft. Ed. ING educions.). La mort apareix en aquest llibre com un fet real i és tractada directament sense eufemismes, amb un llenguatge escrit i visual molt poètic i cuidat per tal d’arribar fàcilment als nens.
  55. Una casa para el abuelo. (Carlos Grassa Toro (Autor), Isidro Ferrer (Ilustrador) Libros Del Zorro Rojo). Una família surt de passeig a la recerca d’un lloc on enterrar l’avi. L’espai perfecte està entre els gira-sols. Allà també construiran una nova casa on «tot» continuarà vivint. Una història subtil sobre els records dels éssers estimats que romanen en les nostres vides.
  56. Adéu, petit amic. (Conte recollit per les escoles Waldorf i Ignasi Roda. Ed.). Un dia la Sara es va trobar un ànec acabat de néixer. Se’l va endur a casa i, dia a dia, el va cuidar fins que es va fer gran i fort. Tots dos es van convertir en grans amics. Però l’animal va sentir la crida dels ànecs salvatges i la Sara va saber que hauria d’ensenyar al seu petit amic a volar. Una història preciosa i commovedora, amb boniques il•lustracions i narrada amb una gran delicadesa.
  57. Te echo de menos. (Paul Verrept. Editorial Juventud, S.A). Als amics que s’han traslladat de barri pots anar a visitar-los; però quan una persona que estimes ha mort, vol dir que no la tornes a veure més en aquest món i que la trobaràs molt a faltar.
  58. El jardí del meu avi. (Maria Àngels Gil Vila. Ed. Bellaterra). El jardí del meu avi és un mitjà per introduir els infants en la comprensió del cicle vital. A la naturalesa, tots els éssers vius neixen, es desenvolupen i, en algun moment, desapareixen, i els humans no som una excepció. Ens agradi o no, la mort és un fet més, l’últim, de l’existència. Aquestes són les regles del joc… i de la vida.
  59. Doce preguntas a un piano. (Juan Kruz Igerabide. Ed. Kindle). Maria passa la nit en blanc el dia del seu aniversari. Havia de ser el dia més feliç de la seva vida, perquè li acaben de regalar el piano que tant anhelava . Però resulta el dia més trist , perquè acaba de morir la seva mare.
  60. Cuando los abuelos nos dejan: Cómo superar el dolor. (Victoria Ryan (Autor), R. W. Alley (Ilustrador) Editorial San. Pablo). Perdre un avi és sovint la primera experiència de dolor a la qual s’enfronta el nen. L’experiència pot ser tan desconcertant com dolorosa . Per explicar el que passa des del punt de vista infantil, els follets d’aquest llibre descriuen els difícils dies anteriors i els posteriors a la mort d’un avi. Exploren el significat de la mort i del cel, i com es pot estar en unió espiritual amb l’avi que ha mort. Amb idees per actuar i preguntes per discutir, aquesta creativa guia ajudarà els nens a tenir records consoladors i trobar alleujament.
  61. L’estrella de la Laura. (Klaus Baumgart. Ed. Beascoa). Una nit que la Laura no pot dormir i mira per la finestra de la seva habitació, veu com una estrella petitona cau just davant de casa, sobre la vorera. La Laura se l’endú a l’habitació. Però l’endemà l’estrella ha desaparegut. Aquesta dolça història sobre la Laura i la seva estrella explica el que una nena pot descobrir i com, de vegades, hem de separar-nos dallò que estimem.
  62. El hilo de la vida. (Sarbacane, Davide/ Bloch, Serge Cali. Ed. S.A Ediciones B). La vida de tota persona està formada de petits grans moments : aquest és el fil de la vida . Esperar un petó abans de dormir , l’amor, un nadó , una crida … o el retorn de la primavera . Aquest llibre recopila tots aquests moments , aquestes coses especials i comuns que conformen la vida d’un, la vida de tots . Un meravellós llibre il·lustrat, en el qual subtilitat i saviesa s’entrellacen d’una manera inolvidable.Un fil vermell ens condueix de pàgina en pàgina, portant-nos per les diferents fases de la vida , amb tota la seva alegria , la seva tristesa , el seu emoció …
  63. El pato y la muerte. (Wolf Erlbruch (Autor, Ilustrador), Moka Seco (Traductor)). Un ànec rep la visita de la mort a qui planteja els seus dubtes sobre el que passa després, quan ella apareix i la vida se’n va. La mort li dóna respostes. És un llibre il·lustrat que s’aproxima a l’arribada de la mort com un fet natural dins el transcurs de la vida.
  64. ¡Buenas Noches, Abuelo! (Roser Bausà (Autor, Traductor), Carme Peris (Ilustrador) Lóguez; Edición). La Marta ha perdut el seu avi i la seva mare la consola al jardí, mirant el cel estrellat. Tot d’una  Marta creu veure com una estrella li pica l’ullet. Podria ser l’avi? Un relat tendre que intenta explicar, amb un llenguatge narratiu i pictòric molt adequat, a una petita nena l’absència d’un ésser estimat, la del seu avi.
  65. Jack y la muerte. (Tim Bowley (Autor), Natalie Pudalov (Ilustrador) OQO Editora). Jack es troba amb la Mort i, en intuir que va a buscar a la seva mare, que està malalta, trama un pla per deslliurar-se’n. Amb increïble astúcia, aconsegueix atrapar el sinistre personatge en un flascó; però les conseqüències d’aquest tancament seran imprevisibles… En aquest conte tradicional britànic s’emfatitza la idea de presentar la mort no com a enemiga de la vida, sinó com l’altra cara d’una mateixa moneda: una no existiria sense l’altra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada