Setmana Europea del Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH).

El TDAH és el trastorn del desenvolupament més comú en els nens/es, més de 5 de cada 100 ho pateixen. Clínicament es manifesta per una triple afectació: Hiperactivitat motora, falta d’atenció i impulsivilitat. En alguns  pacients predomina l’aspecte de la hiperactivitat motora, en altres la falta d’atenció i altres tenen problemes per a maneig de la seva impulsivilitat.  Els nois i noies amb TDAH, a més, tenen famílies amb dinàmiques i valors pròpies i van a escoles amb sensibilitats diferents davant d’aquesta o altres alteracions del desenvolupament.
Fins avui no s’ha trobat la causa del TDAH. Molts estudis nos apropem a la idea d’un origen multifactorial on intervenen factors genètics, psicològics i/o ambientals.

El TDAH presenta una constel·lació de símptomes de intensitats diferents, modulats per la família, la escola i el entorn. Aquesta variabilitat dels símptomes només es pot afrontar amb una actuació multidisciplinar amb tractaments farmacològics i no farmacològics.

Cap altre procés com la síndrome d'hiperactivitat ha estat objecte de tant debat i controvèrsia a tots els nivells: en el seu diagnòstic, la seva causa i el seu maneig. Per exemple, fa poc llegia en un diari digital: ...El consum de medicació en nens amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat a Espanya s’ha multiplicat per 30 en una dècada. Un negoci sense crisi per a les farmacèutiques. Laboratoris com Janssen, que pertany a l'empresa farmacèutica líder mundial Johnson & Johnson, facturen centenars de milions d’euros cada any gràcies al metilfenidat...

Podem imaginar un periodista o un diari publicant un paràgraf del tipus: El consum de medicació en nens amb diabetis a Espanya s’ha multiplicat per 30 en una dècada. Un negoci sense crisi per a les farmacèutiques. Laboratoris com Janssen, que pertany a l'empresa farmacèutica líder mundial Johnson & Johnson, facturen centenars de milions d’euros cada any gràcies a la insulina.

No és imaginable, ni seria acceptable. Sembla molt “modern” escriure sobre la necessitat de suportar el tractament del TDAH en els tractaments no farmacològics i no sucumbir a les farmacèutiques. Però ningú, responsablement, escriuria que cal tractar els diabètics amb dieta i no sucumbir a les insulines. 

Quina és la preocupació real ? Que les farmacèutiques guanyen molts diners o que gastem masses diners per a rescatar aquest 5 de cada 100 nens/nenes abocats a un fracàs escolar i/o personal?