diumenge, 16 de febrer del 2014

Eutanàsia en els menors. Reflexions des de la pediatria


El 28 de maig de 2002, Albert, rei dels belgues, va signar la llei relativa a la eutanàsia. Com diu la pròpia llei, és un acte, practicat per tercers, que intencionadament posa fi a la vida d'una persona per la sol·licitud d'ella mateixa.
El passat dijous, la Cambra de representats de Bèlgica va aprovar una modificació de la llei relativa a la eutanàsia en atenció als menors. La modificació aprovada consisteix bàsicament en la inclusió d'un paràgraf que diu: “El pacient menor dotat de discerniment que es troba en una situació mèdica que aboca a una mort en breu i està en un estat de patiment físic constant i insuportable que no es pot apaivagar i que resulta d'una afecció accidental o patològica greu i incurable....”
En definitiva el que va aprovar el parlament belga era estendre la eutanàsia, ja aprovada per els majors i el menors emancipats, a tots els menors “dotats de discerniment”.
La llei dicta totes les pautes d'actuació dels metges davant d'aquesta situació. El menors han de fer la demanda per escrit, després de ser adequadament informats i assessorats. Si el pacient, completament informat, ho demana i està en una situació terminar i amb un patiment insuportable el metge que col·labori en la eutanàsia no cometrà cap delicte. Aquests són alguns dels determinants legals, els fàcils d'escriure. L'acceptació de la situació, la necessitat de comprendre i de respectar la opinió del menor, les implicacions ètiques i morals són impossibles de recollir en una llei.

Quan aquí, es dubta sobre si cal informar als menors sobre el seu estat de salut, a altres llocs aquest debat ha estat superat. Ja ningú dubta del dret dels menors a ser adequadament informats; d'acord amb la seva edat i la seva capacitat de comprensió. El debat ara és el dret dels menors madurs (amb capacitat de discerniment) a decidir sobre la seva pròpia salut. El dret a acceptar o rebutjar un determinat tractament o fins i tot a decidir sobre la seva pròpia vida.
Trobo, com a metge, mil qüestions a resoldre per a fer una correcta actuació professional, però imagino, que pels pares, ha de ser impossible manegar aquesta conjuntura sense suport professional (psicològic) o l'aixopluc de la família.



Dijous una votació històrica a Bèlgica aprovant la eutanàsia en menor, ahir el dia mundial del càncer infantil, avui un bon dia per abraçar i petonejar els nostres fills. Carpem diem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada