Activitat física i adolescents, una hora al dia.

Tot i que nombrosos estudis han informat del benefici de la pràctica d'activitat física sobre la salut, durant últims anys s'està configurant un important problema de sedentarisme en la infància i en l'adolescència. Els nois i noies ja fan activitat física a l'escola durant les seves classes d'educació física, però diversos estudis han mostrat que l'activitat física realitzada a l'escola, per si sola, no és suficient per promoure beneficis saludables òptims.
Els resultats mostren que les noies són menys actives físicament que nois i que la participació en activitats físiques i en esports fora de l'escola, decreix a partir de 12 anys.
Un estudi realitzat al 2013 entre els estudiants de 8 a 16 anys de Palafolls, però que és aplicable a tot el territori, senyalava que hi havia un dèficit en la quantitat d’exercici físic que feien. L’estudi mostrava que el 10% del nois i el 12 % de les noies tenen una actitud sedentària, és dir estaven durant cinc o més dies a la setmana més de 2 hores al dia davant de les pantalles de televisió o de l’ordinador..., i que només el 33% del nois i  entre un 7 -11% de les noies feien una hora o més d’exercici al dia.

L’activitat física ha de formar part de la vida diària dels joves. La piràmide de activitat física en nens i adolescents ens mostra gràficament el repartiment d’aquesta activitat durant la setmana. L'activitat recomanada per a nois i noies entre 12 i 18 anys és de 60 minuts al dia. Per assegurar que els nois i noies facin aquesta activitat física després de la escola i els cap de setmana us recomanem algunes estratègies que podem ser útil:
1. Organitzeu activitats familiars que incorporin activitat física, com caminades o passejades en bicicleta. Les activitats a l'aire lliure són una excel·lent manera per fer exercici plegats i passar temps junts.
2. Si el seu fill/a no realitza suficient activitat física, estimuli canvis gradualment. Les investigacions han demostrat que, fins i tot petites quantitat d'activitat física que realitzin els joves poden, marcar la diferència entre tenir un pes saludable o tenir sobrepès.
3. Encoratgeu als fills/es adolescents a participar en esports organitzats, clubs juvenils de muntanya, associacions, agrupacions excursionistes com l’escoltisme... Realitzaran una d'activitat física adequada i establiran hàbits d'exercicis regulars que poden convertir-se en un hàbit durant tota la vida.
4. Si no vol fer exercicis amb altres adolescents, expliqueu que qualsevol forma d’activitat física, inclús dintre de casa, està bé, sempre que es mantingui de manera regular.
5. Ajudeu-lo a gaudir de l'exercici, l’activitat física ha de ser una cosa divertida per gaudir en el temps d’esbarjo.
6. Animi als joves a anar a l'escola caminant o amb bicicleta. Animi’l a que camini quan tingui l'oportunitat i a fer servir les escales en comptes de l’ascensor.
7. Recordi-li que la relació entre fer activitat física i tenir un millor rendiment acadèmic està sobradament demostrada.
8. Limiteu la quantitat de temps que l’adolescent passa davant del televisor o l'ordinador.
9. Igual que ha de estar al cas si el seu fill/a no realitza prou exercici, també ha de prestar atenció si s’exercita massa. La vigorèxia,  és un trastorn mental caracteritzat per una preocupació obsessiva per tenir un cos musculós, o l’anorèxia que a vegades també cursa no només amb problemes amb el menjar si no també amb un augment del exercici físic. Tant problema es per la salut no fer exercici com fer massa.
10. Doni un bon exemple amb el seu propi comportament, faci exercici.

Sabates i peus. Consells per a escollir un bon calçat infantil

Caminem sobre els nostres peus. La marxa bípeda és una característica singular del esser humà. Les sabates es  són uns estris que ens faciliten el caminar.  Les sabates són importants pel desenvolupament osteo-muscular dels infants, especialment en el més petits/es. Però els hi  donem l'atenció que mereixen? Sabem escollir les sabates adients pels infants? 


Quan començar a utilitzar sabates?
Si el seu fill encara no camina, no és necessari que faci servir sabates. Si tot  just comença a caminar, les sabates poden ajudar a prevenir lesions accidentals. Les botes que suporten el turmell no necessàriament ofereixen un millor suport que les sabates baixes, simplement tindrà més dificultats per treure-les.

Algunes persones pensen que els nens han d'usar sabates per ajudar el desenvolupament dels músculs de les cames i els peus i l'estructura òssia i per prevenir futurs problemes per caminar. No és així, els peus del seu infant es desenvoluparan bé sense sabates fins que comenci a caminar.

Durant els primers anys el creixement del peu dels nens i nenes és rapidíssim, cal  revisar sovint que les sabates no li quedin petites. Recordeu que durant els primers 18 mesos de vida el peu creix aproximadament mig número (3 mil·límetres) cada dos mesos; dels 18 mesos als 2 anys, mig número cada tres mesos; i dels 2 als 3 anys, mig número cada tres o quatre mesos. A partir de 3 anys, els peus creixen un número cada any.

Les sabates correctores són les sabates utilitzades per solucionar problemes com ara els peus plans o la rotació interna, és un error fer-les servir de forma preventiva o sense un diagnòstic exacte. La majoria dels nens no necessiten sabates especials.

Com triar unes sabates pel seu infant?
Les sabates han de servir per a:

1. Protegir els seus peus.
2. Proporcionar adherència en superfícies llises i lliscants.
3. Permetre caminar còmodament en diferents tipus de superfície (asfalt, terra i sorra).

En triar les sabates pel seu fill o filla, comproveu que:

1. Escull les sabates més suaus, més amples, més lleugeres i més còmodes possibles. 
2. Tenen una sola encoixinada.
3. Són flexibles i lleugeres, exceptuant el contrafort de la zona del taló.
4. Estan ben ajustades als talons per evitar que el peu marxi cap a endavant al caminar.
5. Deixen prou espai pels dits dels peus, com 1,5 cm entre el dit més llarg i la punta de la sabata quan el nen està dret i un espai de 5 mm entre els costats de la sabata i els dits dels peus. Si pessigueu la sabata mentre el vostre infant està dempeus, es forma una lleugera depressió en la sabata.
6. Els materials han de ser naturals i molt transpirables.
7. A l'estiu, les sandàlies haurien d'anar ben lligades.
8. Sempre s’han d'emprovar les sabates abans de comprar-les.

Podeu tobar algunes recomanacions més, del Col.legi Oficial de Podòlegs de Catalunya, a la meva web Prop dels infants: http://www.fcodinagarcia.cat/planes/consells/calcat.html

El mètode del plat

El mètode del plat us permet crear menús variats, sans i adaptats a les necessitats dels nens d'una manera fàcil. Aquest mètode es pot utilitzar per nens i nenes a partir dels 2 anys de edat.

Fem servir com a base un plat de mida normal, d'uns 23 centímetres de diàmetre, una mica més d'un pam, elaborem un menú principal, dinar o sopar. Dividim el plat en tres parts. La mida del plat pot variar segon la edat o la gana del nen o la nena , però sempre  mantenint les proporcions. 

La meitat del plat o una mica més (50%) del menú serà amanida, verdura, o qualsevol aliment vegetal. Anem variant vegetals crus i cuinats (cuit, al forn, a la planxa).

En poc més de la quarta part del plat (30%) posarem les farines, com l'arròs, la pasta, les patates, els llegums o el pa. 

Menys d’una quarta part del plat (20%) serà per a les proteïnes: ous, carn o peix. La carn pot ser blanca o vermella  i el peix pot ser blanc o blau, a aquesta edat no hi ha restriccions en l’ús d’uns o altres. 

Afegir uns postres, una peça de fruita o un làctic, i no oblideu beure aigua.

Així tenim elaborat un menú saludable i variat.

Diada Nacional de Catalunya

Visca Catalunya !!!!

Virus Chikungunya. Espècies i malalties invasores

Malalties com el xarampió, la difteria, o la tos ferina són amb nosaltres, i altres com l'Èbola o ara el Chikungunya venen a visitarnos. La infecció pel virus del Chikungunya és una nova malaltia que ens ajuda a explicar els canvis que estem vivint. Aquest virus que va ser aillat per primera vegada a l'Àfrica en els anys 50 del segle passat, ara es pot trobar a tot a arreu. Recenment s'ha registrat un cas a Espanya de contagi del virus Chikungunya sense haver viatjat a l'Àfrica. Les velles malalties no marxen i hi ha de  noves.

Com es possible? Fa uns pocs anys que un mosquit, amb una picada especialment dolorosa, s'ha instalat a Catalunya i a tota la zona mediterrania. Aquest mosquit és una mica més gran que els autoctons i té unes taques blanques al cos i a les potes i per això se'l conec com a mosquit tigre. El virus Chikungunya es trasmés per la picada d'algunes poques especies de mosquits. El mosquit tigre es un d'aquest trasmissor. 

El mecanisme de contagi és simple. Un mosquit pica a un malalt afectat pel virus Chikungunya i es contagia. Aquest mosquit contagiat, que actua com a transport del virus (vector, és el terme sanitari utilitzat), pica i infecta a altres persones. 

El mosquit ja era entre nosaltres com hem dit, ara ha vingut el virus a completar el cercle. Abans els mosquits o els virus (o els cargols poma) es localitzaven en àrees geogràfiques específiques i era escepcional trobar-los fora del seu lloc habitual. Ara no és així, perquè ara no hi ha àrees geografiques especifiques, no hi ha limits per la disseminació, el mon és cada vegada més petit perquè les comunicacions són cada vegada més ràpidas i eficaçes. 

El virus Chikungunya provoca uns simptomes similars a la grip: Febre alta (més de 39ªC), dolor en les articulacions, mal de cap, mal de panxa i de vegades taques a la pell. A diferència de la grip els simptomes de la malaltia per Chikungunya són més intesos i més prollongat, és fàcil que la malaltia duri setmanes.

No hi ha ni un tractament ni una vacuna específica, com en altres malalties víriques. El pronostic es bó la mamojoria dels casos, els procesos més greus s'observen en nens petits, gent gran (major 65 anys) i pacients amb malalties previes.  

L'ébola o el chikungunya són malalties, que pel seu exotisme, tenen molta repercussió al mitjants de comunicació, però afortunadament encara tenen poca repercussió sanitaria a casa nostre. El virus que causarà la major epidemia a casa nostra aquest any serà, com sempre, el virus de la grip. Milers de persones es posaran malaltes, i hauran de ser atesos a l'atenció primària a urgencies o hospitalitzats i lamentablement alguns moriran. Són les dades, autenticament preocupants, de cada any. Afortunadament per aquesta epidemia si que hi ha una vacuna eficaç.

L'Agencia de Salut Pública de Catalunya ja va elaborar a començament d'aquest any el "Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya" i des de fa anys hi ha una campanya de lluita per evitar la disseminació del mosquit tigre.