Un baix nivell socioeconòmic redueix l'esperança de vida

Hipertensió, diabetis, obesitat, tabac… són problemes de salut, però la pobresa també, un baix nivell socioeconòmic redueix l'esperança de vida tant com la tensió o el sucre alt.

Els països membres de l’Organització Mundial de la Salut van subscriure una iniciativa a l’any 2011 que van anomenar 25 x 25. Aquest pla pretén disminuir en un 25% la mortalitat per malalties no transmissibles (no infeccioses) l’any 2025.

L’Organització Mundial de la Salut insta a les autoritats sanitàries de cada país perquè actuï davant dels factors de riscs de les malalties no transmissibles, com ara el consum de tabac, l’alta ingesta d’alcohol, activitat física insuficient, pressió arterial elevada, obesitat o la diabetis, per aconseguir els objectius marcats en la iniciativa 25 x 25.

La revista Lancet ha fet un estudi sobre mortalitat prematura, comparant la situació socioeconòmica amb els factors de risc determinats en la iniciativa 25 x 25 recullin informació de 1,7 milions d’individus (en un percentatge meitat per meitat d’homes i domes), on conclou que un baix nivell socioeconòmic és un factor de risc per la salut de les persones tant important com els altres factors inclosos per l’Organització Mundial de la Salut en la seva iniciativa 25 x 25.

En el treball publicat, el baix socioeconòmic es va associar amb una reducció de l'esperança de vida de 1 a 2 anys, aquesta reducció va ser de 0 a 5 anys per a un elevat consum d'alcohol, 0 a 7 anys per a l'obesitat, 3 a 9 anys per a la diabetis, 1 a 6 anys per a la hipertensió, 2 a 4 anys per a la inactivitat física i 4 a 8 anys pel tabaquisme.

Els autors de l’estudi suggereixen que el baix nivell socioeconòmic s’hauria d’incloure en les estratègies, com un factor de risc modificable,  tant en la iniciativa 25 x 25 de la Organització Mundial de la Salut com en les prioritats de salut de cada país.

Aquest treball reforça una vegada més la coneguda connexió entre les qüestions socioeconòmiques i la salut. Aquest i altres estudis fan palès com  la lluita en favor d’una major equitat és, no tant sol una evident qüestió de justícia social, sinó també una estratègia de salut.

Els resultats del treball avalen la importància que les qüestions socials i de salut estiguin unificades dintre d’un únic Departament, per la correlació i interdependència de tot dos serveis a les persones  i la necessitat d’establir estratègies conjuntes.

Segon  el Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), la tasa de risc de pobresa era a l’any 2016 a Catalunya del 19.2% pel total de la població, i del 24% pels menors de 16 anys. La població en risc de pobresa son totes aquelles persones amb renda disponible per sota  del 60% de la mediana dels ingressos anuals de la població catalana. En el cas de Catalunya a l’any 2016 era de 10.054 € per persona o 21.114 € per llar (dos adults i dos menors de 14 anys).

Trobareu més informació al vídeo del congrés de la SEE (Societat Espanyola d’Epidemiologia), de les ponències sobre pobresa i salut infantil.