divendres, 3 de març de 2017

La Síndrome d’Asperger, un trastorn de la comunicació

El passat 18 de febrer es va commemorar el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. Aquest dia internacional vol servir per a estendre a la població general el coneixement sobre aquest trastorn, que porta el nom del Dr. Hans Asperger  i que va ser el primer a diagnosticar l’any 1943 quatre infants amb conductes amb trets autistes però amb el llenguatge conservat.
La Síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament  que suposa una alteració en el processament de la informació, afecta més a nens que a nenes i no hi ha una causa coneguda per aquest desenvolupament atípic del cervell que suposa una conducta anòmala.
Els infants que la pateixen tenen un aspecte extern normal, solen ser intel·ligents i adquireixen el llenguatge amb normalitat, però presenten problemes per relacionar-se amb els altres i comportaments inadequats.
La Federació Espectre Autista - Asperger  de Catalunya en la seva pàgina web exposa quins són els criteris principals  d’aquesta síndrome, que observen els pares, i quins són els signes diferencials en l’infant entre els 2 i els 7 anys.
Criteris diferencials:
Alteració qualitativa en la interacció social (com es relaciona amb els altres) que es manifesta per les dificultats en alguns dels següents comportaments:


·      Comportaments amb la relació social: no miren als ulls, falta de somriure social, expressions facials neutres (inexpressives, ineducades), etc. 
·      Comprensió literal del llenguatge (dificultat per entendre doble sentit, sarcasme, ironia...).
·      Per relacionar-se amb infants de la seva edat. 
·      Per gaudir de manera espontània de les experiències amb els altres.
·      Per la reciprocitat emocional (resposta inadequada en les relacions socials).
Patrons de comportaments, interessos i activitats amb tendència a la repetició, restricció i estereotipats que impliquen: 
·      Preocupació absorbent per un tema (dinosaures, els estels). 
·      Adhesió a rutines o rituals que dificulten el dia a dia. 
·      Tics motors i/o estereotipats. 
·      Preocupació persistent per alguns objectes.
Els pares d’aquests nens s’enfronten a tot un conjunt d’obstacles i com els pares de tots els infants amb malalties cròniques o discapacitats experimenten moments d’angoixa, frustració, negació, etc… La millor forma de donar suport  aquestes famílies és la comprensió de familiars, amics i la societat en general per ajudar a comprendre i aprendre a viure amb aquesta síndrome.

Podeu trobar més informació en https://www.asperger.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada